Si fa gairebé un mes els treballadors del servei d’acomodació de l’Auditori mantenen una vaga perquè volen ser incorporats a la plantilla de l’ens públic. Dijous, 4 de juny s’obre un altre front en el mateix sentit. Els treballadors d’acomodació d’un altre indret emblemàtic de la cultura, el Liceu han comunicat que faran vaga indefinida contra les condicions en què desenvolupen la seva feina.
Temps era temps, els treballadors del Liceu formaven part de la plantilla de la fundació del gran teatre. Tot es va començar a tòrcer a partir del gran incendi que va posar en perill la continuïtat del teatre de l’òpera. Primer van començar petites externalitzacions de serveis auxiliars i, a poc a poc, ha acabat sent un lloc on conviuen moltes empreses que realitzen diferents tasques, des de la neteja a l’acomodació. La dada concreta del nombre d’empreses no la tenen els treballadors de l’empresa matriu, el Liceu, perquè la direcció, que s’havia compromès a informar d’aquest assumpte cada tres mesos, no ho fa, segons CGT, des d’octubre passat.
Els treballadors d’acomodació del Liceu, després de passar per diverses subrogacions, ara formen part de l’empresa Manpower Bussines Solutions, la mateixa que manté un fort contenciós amb els acomodadors de l’Auditori. Aquests empleats han arribat a bloquejar les taquilles del centre reclamant negociar amb l’empresa i contra l’ús d’esquirols per trencar la seva vaga.
Si es fa cas d’allò que diuen els empleats del servei d’acomodació del Liceu, cada cop pateixen la precarització amb més força. Han de fer jornades més esgotadores i els contractes són més insegurs. A més, segons un delegat de CGT del Liceu, en aquest cas es dóna un fet afegit. Manpower Bussines Solutions és una empresa de serveis del grup, que està especialitza en treball temporal. Per tant, de vegades els treballadors que fan el servei són directament de l’empresa de serveis, altres cops són treballadors de l’ETT cedit a la filial, amb la qual cosa la sensació.
Els aproximadament 50 treballadors del servei d’acomodació han pres una solució tan radical com han fet els operaris de l’Auditori. Han convocat vaga indefinida des del 4 de juny. Reclamen formar part de la plantilla del Gran Teatre, com eren abans del gran incendi i de l’onada de privatitzacions i externalitzacions que es van produir després d’aquell accident.
D’una manera silenciosa les subcontractacions s’han estès en el món de la cultura. I també el malestar dels treballadors que veuen com passen subrogats d’unes empreses a altres fent sempre la mateixa feina però veient com empitjoren les seves condicions laborals i salarials. Diversos militants sindicals del sector de l’espectacle expliquen que aquest tipus de situacions es donen de manera molt gran, tot i que només han sortit a la llum pública després de la vaga de l’Auditori, un prestigiós centre cultural on els usuaris poc es pensen les condicions en què treballen els seus empleats.
Com el conflicte no és específic d’una sola empresa sinó que podria ampliar-se a altres companyies que donen servei en llocs amb gran projecció emblemàtica a Barcelona i que tenen els seus treballadors, segons ells mateixos afirmen, en situacions d’explotació.
