Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La clau està en els dubtes d’ERC a tancar l’acord que els planteja Junts per Catalunya de forçar una votació per majoria absoluta enlloc de qualificada
Un acord del Parlament de Catalunya la legislatura passada assolit per unanimitat obligava els grups parlamentaris a renovar els membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb el vot de dos terços de la Cambra i amb un mínim de tres grups parlamentaris. Aquest acord hauria de ser el complement a la reforma de la Llei de la CCMA en la línia de la que hi havia hagut en l’època del govern tripartit a la Generalitat, per la qual els òrgans de gestió de l’ens s’havien d’elegir per majoria qualificada.
Quan CiU va tornar a guanyar les eleccions amb Artur Mas va fer, de bracet amb el PP, la contrareforma de la llei anterior –a la qual havia donat suport en època del tripartit canviant d’opinió quan va recuperar el poder a la Generalitat–, restablint de nou el criteri de l’etapa pujolista que l’elecció de les persones que formaven part dels òrgans de la radiotelevisió pública catalana es fes per majoria absoluta, la qual cosa permetia que pogués tornar a ser controlada més fàcilment pel govern de torn.
Des d’aquell moment i, especialment a la darrera legislatura, els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, a través dels respectius comitès d’empresa i consells professionals, han estat fent un treball de formiga per intentar retornar a un marc en el qual les decisions s’adoptin de manera més àmplia, per evitar que els partits que formaven part del Govern català es repartissin entre ells la gestió i el control dels mitjans públics autonòmics. Això va facilitar l’acord que es va assolir en els darrers mesos de l’anterior legislatura.
Unes TV3 i Catalunya Ràdio amb els mateixos vicis de sempre
Amb l’inici de l’actual mandat i davant l’evidència que es repetien els vicis de l’anterior, de repartiment dels càrrecs entre les dues formacions que formen part del Govern català (JxCAT i ERC), els treballadors de la CCMA, amb el suport d’alguns grups parlamentaris, han intentat aturar-ho. En aquests moments, la necessitat de renovar el Consell de Govern de la CCMA s’ha convertit en una mena de peça separada de la reforma integral de la Llei de la CCMA d’acord amb el consens assolit la legislatura passada. Els dos grups del govern volien fer-ho aplicant la norma actualment vigent, pactada entre CiU i PP, i així poder elegir uns membres de l’organisme més pròxims que els permetin garantir-se el control de la ràdio i la televisió públiques.
El cas és que ERC està dubtant perquè és partidària d’aplicar uns criteris més amplis. A més, és el que ha defensat i votat a Madrid, amb les propostes per renovar RTVE, i no s’entendria que adoptés davant un mateix fet dues posicions diferents. Esquerra està rebent pressions per les dues bandes i això és el que està endarrerint la decisió final a la qüestió. Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio entenen que ara és el moment de forçar la màquina.
Compareixença dels comitès d’empresa al Parlament
El 6 de juliol passat, els comitès d’empresa de TV3 i de Catalunya Ràdio van intervenir el Parlament, a la Comissió de Control de la CCMA, on van reclamar una vegada més als grups parlamentaris «que no deixin passar l’oportunitat de renovar el Consell de la CCMA per àmplies majories i amb criteris de professionalitat i independència, tal com van aprovar per unanimitat fa un any, encara que no s’hagi fet la reforma de les lleis audiovisuals».
Un element de discòrdia afegit a la renovació del Consell de Govern de la CCMA és el nombre de membres. Ara, la llei fixa que n’hi hagi sis, tot i que ara en queden cinc després de la marxa del president, Brauli Duart, al departament d’Interior, tots amb el mandat caducat des del març. Les presses del Govern per renovar-lo és perquè amb la sortida de Duart, en aquests moments, són minoria al Consell de Govern perquè només n’hi tenen dos, Núria Llorach (JuntsxCat) i Rita Marzoa (ERC). En l’acord de la legislatura passada es planteja que n’hi hagi set perquè alguns grups veuen que és la fórmula per assegurar-se tenir-hi un representant. Però aquest criteri no és unànime. Ciutadans, per exemple, planteja que segueixin sent cinc.
Criteris de professionalitat i independència
Així, la postura que els treballadors van presentar la setmana passada al Parlament tenia com a eix principal «la urgència de renovar el Consell de Govern, i que d’acord amb resolucions del ple del Parlament preses per unanimitat, s’hauria de fer segons els criteris aprovats per a la nova llei de la Corporació, acordada en ponència conjunta també per unanimitat, que són els de majoria qualificada i proposta d’un mínim de tres grups parlamentaris per elegir els consellers i el president del Consell». De la mateixa manera, els comitès apunten «la necessitat que els nomenaments es facin amb criteris de professionalitat i independència».
Les reivindicacions dels treballadors de la CCMA passen també per la necessitat que la Corporació aprovi un Contracte Programa «amb pressupost plurianual i suficient per afrontar els reptes de futur llargament ajornats». I mentre en aquesta qüestió els diputats van coincidir amb els representants dels comitès, aquests temen, segons un comunicat fet públic el 9 de juliol passat, «que es desaprofiti una altra oportunitat per desgovernamentalitzar els mitjans públics», en relació a la renovació del Consell de Govern. Una altra qüestió que els comitès van denunciar al Parlament aprofitant la seva presència a la Cambra és la situació de l’Agència Catalana de Notícies (ANC) –que encara depèn directament del Govern– els treballadors de la qual «estan empantanats en una negociació de conveni des de fa anys, mentre els apliquen el conveni d’Oficines i despatxos».
