No per esperada la notícia del tancament de Nissan ha indignat menys als treballadors. Els diferents comitès d’empresa havien convocat els treballadors davant les portes dels centres de producció de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu. Just a la sortida de la reunió mantinguda amb la direcció de Nissan a Espanya els dirigents sindicals s’han dirigit als seus companys amb dos missatges clau. El primer confirmar els rumors de tancament i el segon instar a la la lluita obrera per revertir la situació. La mobilització seguirà, doncs, en una perspectiva de llarga durada.
Com a símbol de la nova batalla que es presenta, tant a la planta de Zona Franca com a la de Montcada, s’han fet barricades amb neumàtics que, en acabar les intervencions dels dirigents sindicals, s’han encès anunciant l’enduriment de les protestes.
Talls a les carreteres
Just després de les assemblees ha començat la primera acció. Els treballadors de Montcada han anat a peu fins a la carretera C-17 per tallar-la, mentre que els de la Zona Franca s’encaminaven cap a la Ronda Litoral. Després d’una estona de tallar la ronda els treballadors van sortir i van anar a la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat on s’han concentrat davant d’un concessionari. I no queda aquí el pla de lluita, els membres dels sindicats han comunicat també la intenció de fer, a partir de divendres, concentracions davant dels concessionaris de la marca Nissan. Tot plegat fa pensar en un enfrontament de llarg abast que té dos o0bjectius. El primer intentar revertir la situació fent entendre al grup industrial que la seva decisió pot tenir un cost molt gran en imatge comercial, en un moment en què, cal recordar-ho, les vendes d’automòbils han caigut fins a límits mai recordats. El segon àmbit de la protesta és el de les administracions a les quals els sindicalistes acusen de no haver fer el necessari per mantenir Nissan en territori de l’Estat espanyol. En aquest sentit, des de Sigen-Usoc es recorda que Gran Bretanya, tot i el Brexit, ha mantingut la gran fàbrica de Nissan al seu país i que el govern francès també ha maniobrat i invertit fort per aconseguir que Renault renacionalitzés part de la producció.
L’engany de la planta de pintura
El malestar dels treballadors s’havia mantingut fins ara amb sordina, però sembla que esclatarà amb força. Els operaris, que veuen com quedaran al carrer després d’haver apostat fort per la indústria de l’automòbil se senten enganyats. Només cal recordar l’últim capítol del desencís: fa cosa d’un any la direcció europea de Nissan va condicionar una forta inversió, de 7.000 milions d’euros en una nova planta de pintura per a la Zona Franca, al fet que els treballadors acceptessin una reducció de personal de 600 persones. Després d’un llarg estira i afluixa els operaris van haver de plegar, però de la inversió i del futur de la planta barcelonina jas ningú en parla. I com aquest cas n’hi havia hagut abans altres en què els treballadors renunciaven a conquestes en drets a canvi d’adjudicacions de càrrega de feina que finalment no arribaven. És més, la multinacional ha anat emportant-se, a poc a poc, els productes que es feien a Barcelona cap a altres factories del grup, però les reduccions en les condicions de treball s’han quedat. I al final ha comunicat que marxa.
