Una concentració de delegats de les diverses entitats que es regeixen pel conveni de les caixes d’estalvis donaran el tret de sortida a la negociació d’aquest acord. A les 11 del matí d’aquest divendres els responsables dels sindicats que operen a les antigues caixes es reuniran als peus de l’edifici negre de Caixa d’Estalvis. Serà el tret de sortida d’una negociació que pot ser laboriosa, vistes les dificultats inicials.
El primer element atípic de la negociació és que realment no hi ha cap entitat que sigui actualment caixa d’estalvis, totes, tret de les de Pollença i d’Ontinyent, s’han convertit en societats anònimes convencionals o en altres figures com la que afecta Caixabank, que és propietat d’una fundació bancària. Tot i això, el conveni estatal de les antigues caixes d’estalvis segueix regint les condicions laborals de més de 100.000 treballadors de les antigues entitats. A Catalunya hi hauria uns 12.000 treballadors afectats: tots els de Caixabank, més els de l’antiga Catalunya Caixa, que segurament el gener passaran a ser afectats pel conveni del grup BBVA. També tindria efectes sobre els empleats de Bankia i d’altres antigues caixes que operen a Catalunya.
Aspectes com la jornada, l’antiguitat, els salaris o les classificacions professionals depenen del conveni. I l’acord, que fa mesos que va ser denunciat pels sindicats de treballadors sembla que la patronal no vulgui renovar-lo, segons Carles Domingo, secretari general de l’Agrupació del Sector Financer de CCOO de Serveis de Catalunya.
La reforma laboral va deixar oberta la possibilitat que els convenis perdessin tota la seva vigència si un cop transcorregut un any de la seva caducitat no s’haguessin renovat. És el que es diu l’ultra-activitat dels convenis. L’any a què fa referència la norma finalitzaria aquest desembre. Tanmateix hi ha un acord firmat anteriorment i que la patronal ACARL reconeix, que donaria sis mesos més de vigència a l’actual conveni. Si es perdés la vigència del conveni, els treballadors es regirien per les normes generals de l’Estatut dels Treballadors, cosa que representaria, segons fonts sindicals, una important retallada en els drets laborals dels empleats.
Concretament, podrien desaparèixer l’antiguitat, el salari base, el nombre màxim d’hores de treball anual, que ara està fixat en 1.680 o alguns complements.
Es podria argumentar que les grans entitats tenen acords particulars. Efectivament Caixabank el té, i també l’antiga Catalunya Caixa. Però, no és menys cert que alguns dels aspectes que inclouen els acords d’empresa estan referits al conveni estatal. Dit d’una altra manera, la inexistència del pacte estatal deixaria penjades aquestes millores en la major part dels casos.
La mobilització d’aquest divendres es limitarà a delegats del conjunt de sindicats. Es farà de forma descentralitzada, tot i que l’acord que es vol renovar és estatal. Fonts laborals consultades expliquen que l’acte serà el tret de sortida de més protestes que si es perllonga la situació actual en què les propostes de la patronal es mantenen podria donar com a resultat la convocatòria d’una vaga general al sector del crèdit abans de finalitzar l’any.
Ja en l’anterior conveni, es van produir mobilitzacions perquè la patronal mantenia una posició reticent davant del que els treballadors consideraven drets adquirits. Finalment l’acord es va firmar per quatre anys. Ara aquesta operació sembla difícil de repetir.
