Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 17 de maig de 1990 l’assemblea general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir treure l’homosexualitat de la llista oficial de malalties mentals. Des d’aquell moment la data ha estat adoptada pels col·lectius de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGTB) com una jornada en la qual reivindicar els drets d’aquestes persones a tots els nivells.
Les organitzacions de treballadors sempre han fet seva la lluita de tots els oprimits, si bé és cert que ha estat en els últims anys quan els sindicats han adoptat un paper capdavanter internament i respecte a la societat a l’hora de defensar aquest col·lectiu.
Eugeni Rodríguez, que és president de l’Observatori contra l’homofòbia, emmarca la vinculació de la gent LGTB amb el moviment sindical. «El primer problema que tenen les persones LGTB és aconseguir la seva independència personal i això només s’obté amb feina. Però, encara en molts ambients si vols treballar, has d’amagar la teva condició sexual si no encaixa amb la majoritària». Per aconseguir aquest objectiu no n’hi ha prou amb què les lleis no discriminin, també cal, explica, que els sindicats s’impliquin en la defensa de tots els treballadors independentment de la seva opció sexual.
«Quan un jove gai o una lesbiana troba feina, generalment ha de dissimular la seva condició. S’han donat casos que en ser visitats pel seu company o companya, treballadors que eren ben considerats a la seva empresa han començat a patir tracte discriminatori». Això és encara més dur, explica Rodríguez, en el cas de les persones transsexuals, que en moltes ocasions no tenen altra sortida laboral que la d’exercir el comerç sexual, unes vegades per subsistència i altres perquè els hi sembla bé». En aquest sentit, Eugeni Rodríguez considera molt important fer possible que aquestes persones es puguin inserir en el món laboral convencional.
Cursets als quadres sindicals
Des de l’Observatori s’ha realitzat aquests últims anys una tasca poc coneguda amb els sindicats. «Jo mateix he estat fent cursets als quadres sindicals per tal que tinguin consciència del problema i transmetin les reclamacions a tots els nivells, per exemple fent que en els continguts dels convenis col·lectius no hi hagi cap punt que suposi discriminació», assegura Rodríguez.
El president de l’Observatori contra l’Homofòbia té molt clar que en l’àmbit laboral han de ser els mateixos implicats, Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals els qui preguin un paper protagonista per fer que els sindicats s’impliquin en la lluita contra la discriminació. «S’ha de dir que el primer sindicat on es va crear un potent grup intern LGTB va ser UGT, que encara el té. A CCOO també s’ha produït una assumpció i incorporació d’aquesta problemàtica i ara es pot dir que estan fent un paper magistral en la tasca de lluitar contra el desconeixement del problema, perquè si no es coneix, no es pot solucionar», explica.
Catalunya és capdavantera en la lluita contra la discriminació per motius sexuals. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és una norma «brutal», per positiva, explica Rodríguez. «S’hi ha dedicat molt temps i si es llegeix capítol per capítol, podem dir que és molt completa i avançada en el nostre àmbit». Sempre hi ha un però, i Eugeni Rodríguez el situa en el fet que la norma es va redactar sota la influència dels partits que formaven el govern d’esquerres a Catalunya, anterior a Artur Mas. No obstant és aquest executiu qui ha de desenvolupar la norma. «Ja se sap allò que diuen els clàssics, que es pot deixar als adversaris fer les lleis si un mateix es reserva fer els reglaments, doncs, una mica passa això», assegura. A més, i filant més prim, destaca que dins del govern de CiU, els organismes que haurien de desenvolupar la llei són proclius a la visió tradicional de la família, en una poc velada al·lusió a UDC.
Santos Felix i Farreres és un sindicalista d’UGT de Catalunya. Treballa a l’administració pública i des de sempre ha militat també en organitzacions en defensa del col·lectiu LGTB. «La tasca dins d’UGT fa anys que la fem. El nostre àmbit ha treballat sempre aspectes vinculats amb el gènere i el feminisme, com plans d’igualtat en el món del treball».
Santos considera que una cosa és la situació del col·lectiu LGTB en l’àmbit legal i una altra la realitat social. En aquest punt posa l’exemple de la llei que l’any 2005 va fer possible el matrimoni entre persones del mateix sexe, però que «socialment no s’ha vist recolzada per actuacions pràctiques en el món laboral, on les persones estan vuit hores cada dia i en moltes ocasions han de dissimular i amagar a l’armari la seva orientació sexual», explica. Perquè, no totes les feines són a l’administració, que per llei ha d’evitar qualsevol mena de discriminació. Hi ha empreses on hi ha ambients masclistes o la direcció se situa ideològicament en contra del reconeixement dels drets de les persones amb orientació LGTB. En aquest sentit Santos conta més que anècdotes, com per exemple, les parelles del mateix sexe que quan es casen aprofiten el mes de vacances per fer el viatge de noces, tot i que per llei podrien tenir un permís remunerat. I ho fan, per no haver de desvelar la seva condició.
Amb la llei no n’hi ha prou
El paper dels sindicats és, per a Santos, clau perquè aspectes com el respecte a les persones LGTB es recullin en els convenis i indirectament al conjunt de la societat, de forma que no puguin ser apartades o reprimides per la seva orientació sexual.
Per a Santos, els últims anys s’ha donat un canvi de cultura sindical respecte a les persones LGTB. Això s’ha produït gràcies al treball intern a tots els nivells. «He de reconèixer que en alguns àmbits, per exemple industrials, encara s’ha de millorar la percepció, però en el conjunt del sindicat, parlo d’UGT, hi ha una clara idea favorable a lluitar contra la discriminació», afirma.
Per aquests motius, el col·lectiu LGTB d’UGT no para de fer pedagogia: «expliquem des de què significa el 17 de maig, fins quina cosa se celebra el 28 de juny, dia de l’orgull gai, que és molt més que una festa als carrers», explica el sindicalista, que recorda els fets que van originar la protesta dels homosexuals davant la repressió policial.
Però, els sindicalistes LGTB tenen també una tasca més difícil, com és la defensa d’aquelles persones que són discriminades a les empreses per la seva orientació sexual, però que formalment són expulsades per altres motius. «La reforma laboral ha fet molt fàcil que t’acomiadin i es donen, clar que es donen, acomiadaments vinculats a l’homosexualitat dels treballadors. Aquest tipus d’actuacions s’ha fet més fàcil amb la pèrdua de protecció que han sofert darrerament els treballadors»,, afirma Santos, que considera que cal posar clàusules contra la discriminació en els convenis i també incidir en què les empreses que tenen codis de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) contemplin la dignitat dels treballadors en tota la seva dimensió.
Finalment Santos considera que la llei catalana contra l’homofòbia és un pas positiu, però com passa amb altres normes com la llei de la dependència cal desenvolupar-la i dotar-la de fons perquè, per exemple hi hagi un organisme que vigili i sancioni els incompliments.
