Els sindicats alternatius anuncien que combatran l’aplicació de l’AIC

Unes hores abans que els sindicats majoritaris i les patronals catalanes firmin el tercer Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), diversos sindicats que no coincideixen ni en la lletra ni en l’esperit del pacte han fet una dura crítica al seu contingut i han anunciat que el combatran.

Mireia Bazaga de la CGT; Luís Blanco de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); Josep Bel, de Co.Bas; Carles Sastre, de la Intersindical CSC; i Núria Martí de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) han desgranat els arguments contra el pacte.

La crítica a l’AIC té diversos angles. Un és allò que les organitzacions interpreten que conté. Especialment durs són els atacs a aspectes com la flexibilitat. Consideren que plantejar mecanismes per negociar la flexibilitat en l’interior de les empreses suposa acceptar la lògica nascuda de la reforma laboral a la qual precisament els sindicats majoritaris, CCOO i UGT es van oposar. També es critica que l’acord inclogui aspectes com vincular salaris a productivitat. En aquest sentit el màxim responsable de I-CSC, Carles Sastre, ha explicat que “com si les empreses no donen informació als representants laborals sobre els seus costos, es pot calcular la productivitat”. Per això ha entès que vincular els augments de salaris a aquest element és un error. En aquest sentit va reclamar que els salaris tornin a pujar prenent com as mesura l’IPC.

Un altre element que va suscitar fortes crítiques és la possibilitat que contempla l’acord de substituir complements salarials com antiguitat o altres per figures relacionades amb la marxa individual de les empreses o sectors.

Luis Blanco, coordinador d’AIC, vas destacar que els pactes “incloguin com a part essencial la flexibilitat, cosa que suposa més facilitat per acomiadar”. En la seva opinió, acords com l’AIC només serveixen perquè les forces vives entenguin els sindicats que firmaran, que va qualificar de sindicats institucionals, com a interlocutors vàlids.

Segons Blanco, pactes com l’AIC serien la torna que usarien els sindicats firmants per accedir a subvencions que reparteix la Generalitat a les centrals obreres i a “si es mira, els pressupostos de la Generalitat inclouen aquestes ajudes com a suport en la intermediació, quan el paper dels sindicats no hauria de ser intermediar sinó defensar els treballadors”, va dir.

Bel va ser directe en indicar que l’AIC “legitima una part de la reforma laboral”. També va dir que acords com l’esmentat “es firmen sense consultar els treballadors”. En aquest sentit va posar com a exemple el cas de Telefónica on, segons va assegurar, s’ha fet un pacte per part de la UGT i CCOO que suposa acceptar 7.900 baixes més sense consultar als treballadors”.

Josep Bel va qüestionar que CCOO i UGT siguin els sindicats més representatius, assegurant que aquesta consideració procedeix s’una llei nascuda de la transició, la LOLS, que dóna una posició de superioritat a les dues organitzacions, cosa que “impedeix la democràcia sindical” va dir.

Sastre, va fer un paral·lelisme considerant que igual que ara es qüestiona el paper dels partits polítics a la transició, caldria qüestionar el paper dels sindicats majoritaris en l’inici de la democràcia, en el que va qualificar de “bisindicalisme”.

Totes les forces sindicals aplegades en la roda de premsa es van comprometre a combatre l’AIC allà on tinguin presència per evitar que triomfi l’esperit que segons el seu parer suposa de pacte amb la patronal.