El passat 11 de juny el Departament d’Educació va fer marxa enrere i va deixar en stand by la reforma del contingut i organització curricular de la formació professional, que en teoria havia de començar a aplicar-se aquest curs, al mateix temps que anunciava que obria “un procés de concertació amb els sindicats i les patronals del sector per a dissenyar conjuntament un nou model català d’FP i d’FP dual”. En aquell moment no només els sindicats, sinó que també molts equips directius de centres d’FP havien rebut aquella reforma amb les ungles, ja que els obligava a refer tot el que ja havien planificat i previst per al curs següent.
Aquest curs sembla que la reforma ja s’està plantejant d’inici, però el mateix procés de diàleg, sense gaires concrecions, comença a inquietar tothom. En el cas dels sindicats, en els quatre mesos que fa que va començar el curs, aquest diàleg s’ha traduït en una única reunió de la mesa tècnica de l’FP que va tenir lloc el mes de novembre, i en la qual el Departament els va transmetre la idea que la reforma seria la que ja tenien previst fer, i “a cost neutre”, és a dir, sense cap increment pressupostari significatiu. El Departament també s’ha reunit amb els equips directius dels centres d’FP, a través de reunions agrupades per famílies professionals, i s’està en procés d’intercanvi de propostes i parers. Segons els centres consultats, per una bona planificació del curs vinent, caldria tenir el currículum clar el mes de gener com a molt tard.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta reforma sembla que passa per incrementar el nombre d’hores de formació en centres de treball (FCT) en els cicles formatius convencionals, per apropar-los als que es fan en la modalitat d’FP Dual. Actualment, de les 2.000 hores d’un cicle formatiu de dos anys, 300 són de formació en centres de treball, mentre que les restants 1.700 es fan al centre educatiu, i l’avaluació de l’alumne la fa –lògicament– el professorat de l’institut d’FP. Amb la reforma, s’introdueixen 400 hores en un mòdul de projectes, per la qual cosa els sindicats interpreten que Educació vol passar a fer 1.300 hores al centre i 700 a l’empresa. També afirmen que el tutor d’empresa tindrà capacitat avaluadora, i que per tant podrà esmenar la qualificació del professor del centre.
Segons els sindicats, aquests canvis van en la direcció d’estalviar nòmina de professorat (el Departament ha negat reiteradament que pensi reduir plantilla, però els sindicats diuen que menteix), i el que provoquen és un empitjorament en la qualitat de la formació, ja que, diuen, l’alumne no acaba rebent una formació integral sinó específica d’unes tasques molt concretes que són necessàries per l’empresa on es fan les pràctiques. I que per tant no acaba aprenent un ofici que li permetria treballar en empreses diferents. Ho qualifiquen d’FP low cost.
“Qualsevol mòdul de projecte/síntesi ha de ser un mòdul professional més, impartit i avaluat pel professorat, i en cap cas hauria de tenir caràcter recuperador i no hauria d’implicar la reducció d’hores de cap altre mòdul professional”, diu el punt 9 del manifest que s’ha presentat aquest matí. “Tota reforma curricular o projecte experimental s’hauria de fer amb un pla pilot amb una selecció de centres i famílies professionals, amb estudis previs que l’avalin, amb objectius, paràmetres i indicadors i una avaluació posterior abans de fer-la extensiva”, diu el 10. Els sis sindicats firmants (Ustec, CCOO, UGT, I-CSC, Aspepc i CGT) esperen una nova reunió amb el Departament, “que sigui amb documentació”, ha dit una de les portaveus, “i a partir d’aquí tots els escenaris estan oberts”.
