Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Primer va ser el Tribunal Supremo en concloure en la seva primera sentència sobre un ‘rider’ que aquest era un fals autònom, que aquest tenia una relació laboral amb la plataforma digital Glovo. Aquesta sentència va ser un punt d’inflexió molt important en la batalla judicial sobre el model laboral dels treballadors en plataformes digitals.
Després, es fa saber que Inspecció de Treball va donar d’alta com a treballadors a 11.013 repartidors falsos autònoms de Glovo entre l’any passat i el què portem de 2020. A conseqüència d’això, l’autoritat laboral reclama a la multinacional d’enviaments a domicili un total de 16,2 milions d’euros per les cotitzacions impagades a la Seguretat Social d’aquests treballadors.
Finalment, aquesta setmana s’ha conegut que la plataforma Just Eat, que aplica un model laboral amb els seus repartidors, va ampliar els seus beneficis el 2019. Dades que contrasten amb pèrdues de “300 milions d’euros” en empreses com Glovo i Deliveroo per la contractació dels repartidors.
Tot i que el panorama dels drets laborals dins el sector dels repartidors a domicili sembla que va a millor, les mesures derivades de l’aplicació de l’estat d’alarma fan trontollar de nou la seguretat d’aquests repartidors anomenats ‘riders’. Per xarxes i en diversos mitjans de comunicació s’han denunciat casos de repartidors multats. Un dels exemples és el cas del Said, multat pels Mossos d’Esquadra durant la primera nit del tancament nocturn. Com ell defensava, l’empresa per la qual treballa li havia assegurat que fins la mitja nit es podia moure i dubtava si aquesta assumiria aleshores la multa.
Com aquest cas, els sindicats alerten que estan rebent un nombre important de consultes de persones treballadores de plataformes de repartiment a domicili de Glovo, Deliveroo, Uber Eats, etc. referents a temes de mobilitat, sancions i identificacions. Dubtes que sorgeixen perquè molts d’ells asseguren que aquestes plataformes continuen assignant comandes dins de l’horari de restriccions a la mobilitat, exposant-les a multes. Aquest fet genera una gran preocupació i inquietud entre els treballadors; especialment en aquelles persones en situació administrativa irregular que per a poder treballar lloguen el compte de la plataforma, situació que és molt habitual en el sector.
Davant d’aquesta situació, des de CCOO s’ha posat a disposició de les persones treballadores un servei d’informació en casos d’identificacions o multes. Així mateix, per a les persones treballadores en situació administrativa irregular posen a la seva disposició el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) i un protocol per demostrar que tot i no tenir contracte, s’està realitzant una activitat de caràcter laboral.
El sindicat s’ha adreçat tant a les administracions públiques corresponents com al PROCICAT per posar en el seu coneixement aquesta realitat que existeix a Catalunya i que es busqui una solució per evitar que siguin els ‘riders’ qui paguin les conseqüències de les noves restriccions.
A banda, també exigeixen a les plataformes digitals respectin l’horari i que, entre les 22.00 h i les 6.00 h del matí, deixin d’acceptar comandes a les seves plataformes, i no exposin a les seves treballadores a ser multades.
En aquest sentit, és evident l’exigència de reconèixer una relació laboral amb els ‘riders’ per tal de garantir que aquestes empreses assumeixin la seva responsabilitat cap als treballadors, els seus drets i sobre la seva salut. “No podem permetre que empreses que es presenten com a innovadores i d’economia col·laborativa acumulin guanys traslladant les obligacions laborals als mateixos treballadors i treballadores”, apunten des de CCOO.
