La sessió plenària del Ple del Congreso de los Diputados del passat 21 de juliol va convalidar amb 170 vots a favor, 169 en contra i 8 abstencions el Reial decret llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. Altrament conegut pels sindicats i pels interins com el Pla Iceta.
El text de l’Executiu modifica la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, amb l’objectiu d’incidir en el caràcter temporal de la figura del personal interí. La reforma estableix, com ja s’havia dit abans perquè ho recomana una normativa europea, que la taxa de cobertura temporal ha de situar-se per sota del 8% de les places estructurals. A més, la norma també pretén completar els processos d’estabilització d’ocupació temporal previstos en les lleis de pressupostos generals de l’Estat de 2017 i 2018.
També estableix el procediment per a l’estabilització del personal interí, mitjançant la publicació de les convocatòries dels processos selectius per a la cobertura d’aquestes places abans del 31 de desembre de 2022. Ho faran a través de la fórmula concurs-oposició: “amb una valoració en la fase de concurs d’un 40% de la puntuació total, a la qual es tindrà en compte majoritàriament l’experiència en el cos, escala, categoria o equivalent”. Això passa també després d’haver rebut la queixa dels sindicats que no havien signat l’acord prèviament, que eren CCOO, UGT i CSIF. La resta de sindicats apuntaven que aquest procés podria dur a acomiadaments massius per tots aquells interins que fes molts anys que ocupaven una plaça i estiguessin preparats per la seva feina, però no per passar un examen, ja que qüestionen que aquest mètode sigui prou vàlid com per ser l’única clau que garanteix que no estàs capacitat per desenvolupar una tasca.
Ara, després d’haver passat pel Ple del Congrés, el Reial decret llei introdueix, a més, dues mesures per atendre la situació del personal subjecte al procés d’estabilització. En primer lloc, es podrà incloure als candidats que no superen les proves de selecció però que hagin obtingut una qualificació suficient en una borsa d’interins. En segon lloc, si un candidat no superés el procés de selecció, se li compensaria amb una retribució econòmica de vint dies per any treballat, fins a un màxim de dotze mensualitats.
Aquesta convalidació arriba als vots necessaris al Ple degut a l’acord entre el govern espanyol (PSOE i Unidas Podemos) i ERC. L’acord fixaria que els treballadors interins de les administracions públiques que fa deu anys que ocupen una plaça podrien accedir-hi sense haver de fer cap oposició, tenint només en compte els mèrits, però només si per aquesta no s’hagués fet mai cap oferta pública d’ocupació. A banda d’aquesta barrera, tampoc es podria assegurar que fos automàtic el procés, ja que si algun funcionari amb més experiència reclamés la plaça, aquesta seria seva. El Gobierno estima que tot i això, la mesura beneficiarà almenys 300.000 treballadors interins de les administracions públiques, que podran veure regularitzada la seva situació laboral.
Totes aquestes modificacions hauran de ratificar-se el pròxim mes d’octubre.
Sindicats denuncien que l’acord no consta al text aprovat al Ple del Congrés
Sindicats com la Coordinadora Obrera Sindical (COS) opinen que “de nou, ens intenten vendre una derrota com una victòria”. Entenen que fer passar a indefinit personal interí després de deu anys de treball en frau de llei, però només si no es convoquen oposicions per aquella mateixa plaça i, si això passés, poder ser acomiadat amb 20 dies per any treballat d’indemnització, és seguir amb les bases estipulades a la contrareforma laboral del PP. Des de la COS assenyalen que caldrà seguir treballant perquè “el govern ‘més progressista de la història’ compleixi la seva pròpia llei i que, per tant, tot el personal interí pugui aconseguir la fixesa necessària d’acord amb la mateixa jurisprudència europea”.
Per la seva, la CGT apunta que la norma arriba després d’haver-se treballat de manera exprés, amb el canvi de cartera del ministre que la proposava i fent pactes davant del rebuig frontal de tots els col·lectius i plataformes d’interines en abús de temporalitat d’arreu de l’Estat. Un rebuig que neix entre altres coses perquè la norma, expliquen des de la CGT, no dona compliment a la Directiva 1999/70/CE ni a la jurisprudència europea pel que fa a la sanció de l’abús de temporalitat.
A més, i aquí està el gran tema, els presumptes acords entre partits no existeixen a la pràctica doncs no estan escrits dins el text aprovat al Ple. La CGT diu aleshores que “ara mateix no sabem tampoc si aquestes, o altres, seran acceptades i incloses en el text del projecte de llei en el tràmit d’esmenes”. Un tràmit, que els grups han decidit que sigui per procediment d’urgència, per a concloure i sotmetre al Ple el projecte de llei a l’octubre. Un fet que pels sindicat suposa “un nou intent de minimitzar el marge de temps per a la mobilització i l’oposició social al carrer”.
Aquests sindicats insisteixen que no hi ha res escrit ni cap esmena presentada i opinen que aquestes modificacions són insuficients per a resoldre la problemàtica del col·lectiu de personal en abús, i que, igual que el Decret original ja aprovat, no van en absolut en la línia de donar compliment a la Directiva 1999/70/CE i a la jurisprudència del TJUE.
