Per primera vegada a Espanya les persones joves tenen un futur amb menys oportunitats que les que van tenir els seus pares, tot i haver arribat a majors nivells d’educació. El precari model d’ocupació actual els impedeix assolir certa estabilitat i influeix en les seves competències professionals.
A més, tenen dificultat per incorporar-se al mercat laboral i, quan ho fan, es topen amb contractes temporals, jornades a temps parcial involuntàries, sobrequalificació i baixos salaris. La participació laboral de les persones joves té conseqüències en les seves condicions de vida i en les seves expectatives de desenvolupament personal i familiar. I també en la societat, ja que són el principal actiu per a la necessària renovació generacional del seu capital humà i social.
Les males dades de l’ocupació juvenil
A Espanya, les últimes crisis han afectat de forma més intensa a les persones joves. Especialment a les que buscaven la primera feina i a aquelles amb contractes temporals i a temps parcial.
L’impacte de la Gran Recessió de 2008 va ser immens, ja que en els anys previs s’havien incorporat al mercat de treball persones joves i poc qualificades que, majoritàriament, havien abandonat els estudis. Llavors, davant la caiguda de l’activitat productiva, especialment els homes van ser expulsats del mercat laboral. Va créixer l’atur juvenil i també la taxa NEET (persones joves que ni treballen, ni estudien, ni es formen).
Si el 2013 les dues taxes van aconseguir el 41,4% i el 22,5% (el 16,4% en persones amb un nivell d’estudis superiors), a finals de 2019 s’havien reduït al 24,7% i al 14,9 %, tot i que també es va reduir la presència del col·lectiu juvenil en el mercat laboral.
D’altra banda, tampoc eren bones les xifres d’emancipació entre els joves. Només un 18% d’ells aconseguien emancipar (entre ells, un 33,5% d’homes i un 48,4% de dones d’entre 25 i 29 anys).
El 2019, la remuneració mitjana de les persones joves d’entre 25 i 29 anys rondava els 7.788 euros (anuals) si eren homes (amb un 77,6% de contractes temporals dels quals un 84% eren a temps parcial) i un 8% menys si eren dones (79% de contractes temporals, dels quals un 77% eren a temps parcial).
Els plans europeus i espanyols de suport a l’ocupació juvenil
Des de 2008 el creixement de la desocupació juvenil ha estat considerat un problema europeu que lideren els països de sud. Com a resposta, la Unió Europea va proposar diverses iniciatives entre les quals destaca la Garantia Juvenil.
Amb aquest instrument, Europa buscava garantir que totes les persones menors de 25 anys en situació NEET rebessin una bona oferta de treball, educació contínua, formació d’aprenent o un període de pràctiques, en un termini de quatre mesos després de finalitzar l’educació formal o de quedar desocupades.
Espanya va aprovar el 2014 el Sistema Nacional de Garantia Juvenil i va ampliar l’edat de participació fins a 30 anys. Entre 2013 i 2019 es va reduir la població jove en situació NEET, en particular la desocupada (592.000 persones menys). Això a causa de:
- L’augment en 349.000 de persones joves ocupades.
- La disminució del col·lectiu juvenil (441.000 persones menys).
- L’augment de joves inactius en formació (279.000 persones més).
Diferents avaluacions i anàlisis han posat de manifest que la implementació de la Garantia Juvenil no va aconseguir els objectius fixats per Europa.
La major part de les actuacions previstes es van dissenyar atenent el nivell educatiu, al nivell de qualificació professional o segons la necessitat d’adquirir determinades competències i habilitats de les persones joves beneficiàries.
No es va considerar en el seu disseny un enfocament integral, ni aspectes de la vida de les persones més enllà de l’ocupacional, com a mecanismes condicionants de la desigualtat social i l’exclusió múltiple, de manera interseccional, com el gènere, l’ètnia, l’edat o la classe social.
A més, dones joves en situacions vulnerables (inactives, amb baix nivell formatiu, amb discapacitat, d’origen immigrant o pertanyents a minories ètniques i sense llar o afectades per l’exclusió en matèria d’habitatge), van estar infrarepresentades en el disseny de les mesures.
Ocupació juvenil en pandèmia
La pandèmia de covid-19 ha agreujat encara més la situació laboral de les persones joves menors de 30 anys. Especialment d’aquelles que partien d’una posició més feble. Han perdut les poques oportunitats existents i manifesten tenir més por a la incertesa que a la pandèmia. Han aparegut nous obstacles per a la seva incorporació al mercat laboral.
Els sectors que habitualment brinden als joves el seu primer pas en la vida laboral (comerç minorista i hostaleria, principalment) han estat els més afectats per la pandèmia.
Un any després de l’inici de la crisi sanitària s’ha reduït el nombre d’ocupats menors de 30 anys en 241.400 i la taxa d’activitat (que mesura la seva presència al mercat laboral) ha caigut en 1,5 punts percentuals. Les més afectades han estat les dones joves: tenen menor taxa d’ocupació (34%), major taxa de subocupació (20%), de contractes temporals (55,1%), de contractes a temps parcial (33,9%) i d’atur (31,3%, arribant al 38,4% si són de nacionalitat estrangera).
Com alerta l’informe sobre Perspectives de l’Ocupació 2020 de l’OCDE, les persones joves universitàries tindran dificultats per trobar feina i pot ser que vegin reduït el seu potencial d’ingressos al llarg de la seva trajectòria laboral.
En el primer trimestre de 2021 han corregut aquest risc aproximadament 448.000 persones joves amb estudis superiors aturades, inactives desanimades i inactives potencialment actives (un 56,2% dones) i les 88.000 persones joves en situació d’ERTO (de les quals 58.900 són dones).
Mesures postpandèmia de suport a l’ocupació juvenil
Novament la resposta europea per mitigar l’impacte de la pandèmia ha estat el desenvolupament d’un programa de Garantia Juvenil, creat amb la voluntat d’arribar al major nombre de persones joves possible i que integra les canviants realitats del mercat de treball i la doble transició digital i ecològica.
En el marc del Pla de Recuperació per a Europa es proporcionarà ajuda financera addicional per a les mesures en favor de l’ocupació juvenil.
Per la seva banda, Espanya ha aprovat el “Pla Garantia Juvenil Plus 2021-2027 de treball digne per a les persones joves“, que manté els elements característics del Sistema Nacional de Garantia Juvenil de 2014, tot i que incorpora nous continguts i canvis en els punts de l’anterior programa que es van mostrar ineficients.
Expectatives de futur
De moment toca esperar els resultats d’aquest nou pla. La consecució d’una bona oferta d’ocupació és un desafiament. I és urgent l’establiment de criteris mínims de qualitat -també aplicables a les pràctiques laborals- a partir d’una definició legal d’ocupació de qualitat que abordi la sostenibilitat en el mercat de treball.
Es tracta d’una ocupació de qualitat que permeti a les persones joves arribar a un projecte de vida digne, amb una trajectòria laboral sostenible, trencant el cercle de temporalitat, parcialitat i baixos salaris en el qual estan instal·lades.
Per a això, cal apostar pel canvi a un model de creixement econòmic basat en la innovació i la investigació, que sigui capaç de generar ocupació neta de qualitat.
Es necessita un sistema educatiu que de respostes a les necessitats canviants del teixit econòmic i productiu. I una necessària modernització dels serveis d’ocupació públics, dotant-los de més recursos, per poder dur a terme una atenció individualitzada i de suport a les persones joves.
Al mateix temps, les polítiques de joventut haurien de situar-se al centre de les polítiques públiques per a generar les sinèrgies necessàries que afavoreixin un context adequat al desenvolupament de les persones joves i el seu projecte de vida.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
