Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els acomiadaments fruit d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) van baixar un 58% a Catalunya l’any passat. Van passar de 12.823 a 5.280. Els acomiadaments individuals es van reduir també, però en forma menys notòria, un 10,4% passant de 54.576 a 48.904. Aquest tipus d’acomiadaments són els més utilitzats per les empreses a Catalunya, segons l’estudi presentat per José Cachinero, secretari d’Acció Sindical de CCOO.
Cachinero explica que la major part de les empreses, que no es pot oblidar que a Catalunya són de grandària mitjana o petita, usen els acomiadaments individuals. A les grans empreses, on hi ha més intervenció sindical, és on més s’utilitzen els ERO i on, usualment es passa d’expedients de suspensió de contractes per acabar, si la marxa de la companyia no és bona, amb expedients de tancament. «En aquests àmbits és on més es pot intervenir i es poden aconseguir reduccions respecte a les pretensions inicials de les empreses».
La indústria treu el país de la crisi
De l’anàlisi dels ERO negociats durant l’any passat es dedueix que on més s’han reduït és la indústria. En aquest àmbit és on la precarització, diu Cachinero, ha fet menys forat i on, els salaris han baixat menys com a resultat de la menor existència de mesures extraordinàries com són els ERO. En una frase, el dirigent de CCOO ho resumeix tot: «Qui treu el país de la crisi és la indústria».
Les dades poden ser, tanmateix, enganyoses. Perquè vist a partir del nombre de persones afectades per ERO, resulta que la indústria és el sector tocat, amb 11.845 persones, però la seva majoria, 8.429 corresponen a expedients de suspensió de contractes o de reducció d’horari. En el sector serveis, per comparar, l’afectació en el nombre de persones entre els tipus d’ERO, entre reducció i rescissió de contractes, els més dràstics, superen de molt els corresponents a suspensió. Dit en altres paraules, la indústria és, en proporció a l’afectació dels expedients de regulació el que registra menys acomiadaments. Del total en aquest sector, només un 16,3% correspon a ERO d’extinció de contractes. Al de la construcció suposa el 30,7% i en el sector serveis arriba al 31,6%.
Pel que fa als acomiadaments individuals, el seu nombre absolut a baixat, ha passat dels 54.576 de 2013 a 48.904 el 2014, amb un descens del 10,4%. Aquest tipus de reduccions de personal s’aplica, especialment en empreses petites i mitjanes i es fa previ acte de conciliació, que comporta l’abonament per l’empresa de la indemnització corresponent, la liquidació i, no sempre, els salaris de tramitació.
Si se sumen els acomiadaments individuals i els col·lectius, a Catalunya l’any passat el descens va ser significatiu, d’un 19,6%.
Pel que va a la contractació CCOO considera que l’any passat va augmentar el 13% en relació amb el 2013. Els contractes que més han crescut han estat els indefinits, el 21,6%, mentre que els temporals creixen un 11,39%. Però si es mira amb més detall, de tots els contractes fets l’any passat només l’11,7% van ser indefinits i el 88,3% van ser temporals. La manca de contractació fixa i de qualitat continua sent el gran coll d’ampolla de l’empresa, cosa que dificulta la recuperació, segons Cachinero.
El responsable d’acció sindical de CCOO mostra el que ell creu que és la prova del 9 de la tesi del sindicat, és a dir, que cal un tipus d’ocupació estable, amb drets i amb formació, que propiciï la recuperació. «Si mirem les 400 empreses més exportadores de Catalunya, veiem que a la majoria no han arribat les retallades, tenen una política de formació activa i inverteixen en recerca i innovació». Això desmentiria la tesi segons la qual el més important per al despegament de l’economia catalana és produir a baix cost.
