Model econòmic
El model econòmic que plantegen els partits progressistes per a Barcelona té diversos punts en comú. Des del PSC a la CUP, passant per ERC i Barcelona en Comú, opten per una “economia diversificada” per a la ciutat.
Els comuns proposen un model econòmic amb una aposta clara per a reindustrialització i innovació amb una mirada metropolitana; un model que generi equitat social, bons salaris i sostenible i una aposta per l’economia digital i circular, amb el comerç de proximitat al centre. El partit de Colau defensa un model econòmic amb un gran pes de l’economia social i amb l’objectiu de generar riquesa distributiva i que redueixi les desigualtats i per a fer-ho suggereix: un impuls de l’economia verda i innovadora i una especial atenció a la tasca de les cures; defensa un impuls de l’Economia Social i Solidària (ESS) amb l’objectiu que incrementi el pes en el PIB fins al 8%, un increment de la seva visibilitat i amb un paper protagonista en l’Ajuntament i administracions.
ERC també parla d’una economia social i solidària que cerqui crear un “model més responsable, sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista”. L’economia cooperativa, social i solidària és un dels puntals de l’economia dels republicans, juntament amb el tercer sector social i l’economia digital com a element de cohesió social. També hi ha una menció a la industrialització, amb un paper protagonista del Pacte Nacional per la Indústria que incrementi el pes del PIB de l’11% al 15%, amb una modernització dels polígons industrials de la ciutat.
Des del PSC es parla d’un “model econòmic sostenible amb un creixement econòmic redistributiu” que tingui en compte l’economia social, amb una col·laboració publicoprivada i amb una visió amplia que inclogui l’Àrea Metropolitana. Per a aconseguir-ho proposen desenvolupar nous pols d’activitat i un impuls de les fites internacionals. La digitalització també és protagonista en el model econòmic dels socialistes amb l’impuls de Hubs i de la transició digital inclusiva amb el Pla “BCN Digital”.
La CUP posa en dubte “un model determinat per les lògiques capitalistes” i es critica la gestió postpandèmica dedicada a “subvencionar negocis d’hostaleria, a permetre l’ampliació de terrasses, bonificar taxes o rellançar grans esdeveniments com el Mobile World Congress o la Copa Amèrica”. Per això tenen com a model “una transició ecosocialista i feminista de l’economia urbana. Desmercantilitzar les relacions socials i democratitzar l’economia”, amb una concepció metropolitana i una major intervenció pública en l’economia. També aposten pel “desenvolupament de l’economia social i solidària i el model cooperatiu d’empresa”.
Des de Junts, Trias dona suport a una digitalització de l’economia per “un desenvolupament d’un nou model econòmic més just i sostenible”. Des de Ciutadans parlen de posar “una alfombra vermella a l’emprenedoria”, mentre que des de Valents aposten pel lliure mercat.
Treball i ocupació
Des del partit de Colau reconeixen les dificultats dels autònoms per a “mantenir la seva activitat” degut a les càrregues administratives. Per això, proposen crear una oficina per al treball autònom i una línia de subvencions. També pretenen donar suport a les microempreses amb plans de capitalització i “afavorir la contractació pública amb autònoms, microempreses i tercer sector”. D’altra banda, opten per “recuperar el prestigi del comerç de proximitat” amb “la ciutat econòmica dels 15 minuts” on els veïns i veïnes puguin satisfer les seves necessitats bàsiques a 15 minuts a peu de casa o amb bicicleta. També proposen l’elaboració d’un nou Pla Estratègic de Mercats de Barcelona 2030.
Els republicans es comprometen a combatre la precarietat i els salaris baixos que destaquen especialment a l’hostaleria i comerç, sectors feminitzats. A més, lamenten que el 40% dels treballadors de Barcelona cobren menys del salari de referència metropolità que durant el 2022 se situava en els 1.447,49€ al mes, mentre que a la capital catalana se situa en els 1.552€. Per a combatre-ho proposen impulsar l’Acord per un Salari Mínim de Ciutat a partir dels 1.500€ mitjançant un concert entre agents públics i privats. També volen aconseguir tornar al mercat de treball als aturats de llarga durada i per últim, defensen lluitar contra la bretxa de gènere de manera transversal i fomentar l’àmbit formatiu, especialment l’FP.
Els socialistes opten per una estratègia basada en “la creació d’ocupació de qualitat, amb un salari just i una xarxa de prestacions i recursos adequats per donar suport a l’ocupació dels col·lectius vulnerables en l’àmbit laboral”. El programa també menciona als joves, un dels col·lectius més precaritzats, per reforçar “el paper de l’administració en el foment de l’ocupació juvenil”. Els de Collboni volen impulsar campanyes d’intervenció de la Inspecció de Treball conjuntament amb la Guàrdia Urbana; fer un pla de suport a les persones aturades de llarga durada; promoure el creixement de l’oferta dels programes d’FP Dual a la ciutat i ajudes per facilitar la contractació a les persones treballadores autònomes.
Des de la CUP assenyalen “la precarització generalitzada” que afecta els barcelonins més enllà del món laboral i els problemes que genera per emancipar-se. Des del partit defensen impulsar una borsa municipal de treball garantit “que prioritzi l’accés segons criteris de vulnerabilitat”; crear la Regidoria de Treball; potenciar l’economia de cures i “cancel·lar tots els programes i convenis que des de Barcelona Activa estan orientats a crear nous negocis turístics”. En ple debat sobre la reducció de la jornada laboral a les 32 hores setmanals, els cupaires van més enllà i proposen la jornada de trenta hores setmanals per a la plantilla municipal. També fan referència a ampliar l’oferta pública destinada a persones amb discapacitat intel·lectual i funcional i implementar mecanismes que ajudin a la desestigmatització de les treballadores sexuals. En matèria de petit comerç i mercats municipals volen acabar amb les noves llicències per a centres comercials i grans establiments i afavorir un treball de proximitat per als barris.
Els de Trias proposen reforçar el Programa Làbora per a les persones amb més problemes d’accés al mercat laboral, també per a les persones joves. En referència als autònoms, defensen el desplegament de la finestra única per agilitar els tràmits burocràtics i volen potenciar “la relació entre la formació professional i el mercat laboral”. Ciutadans assegura que crearà la Conselleria d’Autònoms si arriba al poder, igual que Valents, mentre que VOX parla d’una defensa del comerç local.
Fiscalitat
En matèria de fiscalitat des del partit de l’alcaldessa Ada Colau defensen “una economia que posi fre a l’especulació i els privilegis”. Per a fer-ho proposen lluitar contra el frau fiscal amb inspeccions a les grans operacions immobiliàries. També aposten per la promoció d’una fiscalitat més justa, redistributiva i ecològica per mitjà de la tarificació social, a més de la creació d’un fons de finançament públic i innovar en finances municipals.
Des d’ERC s’aposta per una fiscalitat local que redistribueixi la riquesa amb un règim fiscal propi per a la ciutat. “Lluitarem contra el frau fiscal a través de l’Institut Municipal d’Hisenda”, asseguren, amb un pla de mandat contra el frau fiscal centrat en les empreses i els grans contribuents; opten per “fer que el turisme contribueixi als recursos municipals en la intensitat que li pertoca”; implementar un model de fiscalitat verda per ajudar a la transició energètica de la ciutat i asseguren que garantiran més transparència en la gestió dels tributs municipals, si Maragall arriba a ser alcalde.
El PSC opta per “cercar mecanismes legals que permetin ampliar la fiscalitat turística”; mantenir “unes finances municipals solvents”; impulsar el reforç del finançament local i aconseguir “un sistema de participació efectiva en els ingressos de les CCAA”.
La CUP defensa una banca pública d’inversió i finançament industrial; desenvolupar una moneda local virtual per a residents que fomenti el comerç local i de proximitat i aplicar una política fiscal progressiva i expansiva que augmenti els recursos públics. Fan menció també a obligar a l’Església catòlica a pagar l’IBI i tots els impostos municipals.
La resta de grups parlamentaris aposten per una revisió de la fiscalitat que redueixi els ingressos del consistori. Junts opta per bonificacions i reduccions d’impostos com l’IBI per a famílies monoparentals. Des de Ciutadans defensen que “els diners, millors a la teva butxaca” i des de Valents opten per “l’eliminació d’impostos i traves burocràtiques”, igual que també ho fan el PP i Vox.
