El passat 11 de desembre els sindicats majoritaris CCOO i UGT vam arribar un acord amb la conselleria de la funció pública i digitalització per fixar un calendari de retorn en tres o quatre anys, de les dues pagues extraordinàries que van ser retallades el 2013 i el 2014.
Aquest acord va arribar després d’un procés de reivindicació d’anys i diferents mobilitzacions que van culminar en la convocatòria de vaga general a la funció pública pel 12 de desembre.
En aquest procés de mobilitzacions i negociacions hem vist com el govern de la Generalitat no ha mostrat respecte a un col·lectiu de treballadors i treballadores que són el pilar que sosté l’Estat de Benestar al país, per tant, no ha tingut respecte que mereix tota la gent del país.
Un govern que és hereu d’unes polítiques que han retallat l’Estat de Benestar, sistema que permet a milers i milers de catalanes accedir als drets bàsics que amb els seus minsos recursos obtinguts en un mercat laboral precaritzat per les mateixes polítiques, no podrien tenir, sent condemnats a la pobresa.
El salari mitjà a Catalunya és d’uns 24.000 €/any, però el salari majoritari és d’una mica més de 16.400 € l’any. Amb aquest salari és impossible accedir a uns serveis sanitaris o l’educació dels fills, per exemple, si no és garantit per l’estat redistribuint la riquesa mantenint un Estat de Benestar de qualitat.
Per això és necessari tenir una forta estructura d’ingressos amb una economia dinamitzada i un sistema fiscal que faci contribuir a qui més té i/o més guanya. A Catalunya es pot augmentar l’impost de successions i els trams alts de l’IRPF a les persones que guanyen més de 60.000 €.
El nostre país recapta un 7% menys que la mitjana europea mitjançant impostos, fet que es reflecteix en els precaris serveis socials, sanitaris i educatius que pateixen els usuaris dels drets essencials del nostre país, que són les classes populars que depenen exclusivament d’ells.
A Catalunya el 15% dels assalariats són del sector públic, el 63% dones, la comunitat autònoma que menys treballadors i treballadores públics té per cada 1000 habitants, 58,2, pels 68,1 d’Euskadi o els 70,2 de Madrid. A més a Catalunya són els únics als quals encara els deuen salaris retallats des de fa 5 anys.
Prioritats i necessitats de la gent
Un govern que diu tenir a les seves prioritats les primeres necessitats de la gent, i les ha de respectar reconstruint les bases d’un Estat de Benestar trinxat per les polítiques de la crisi, augmentant la seva despesa social, reforçant les estructures dels serveis a les persones, dels serveis sanitaris, dels educatius, augmentant les seves plantilles, pagant els seus salaris.
Tot treballador i treballadora mitjançant el seu contracte, sigui individual o col·lectiu, té garantit el cobrament del seu salari, és imperdonable que un govern incompleixi el tracte i no pagui. Quina credibilitat té davant la gent, si no paga els seus treballadors?
L’acord i les mobilitzacions dels treballadors i treballadores públiques ha estat un crit al govern per exigir respecte, als servidors públics, però sobretot respecte a l’Estat de Benestar, als drets socials, respecte a la gent, a la que necessita un país que no permeti bombolles de pobresa, ni escletxes de desigualtats. Respecte i compromís que s’han de garantir amb la fermesa d’uns pressupostos que canviïn radicalment la senda econòmica del país, uns pressupostos socials per a Catalunya.
Gràcies a totes les treballadores i treballadors públics per mostrar-nos el camí del respecte per a la gent, per a tota la gent.
