Fa més d’una dècada ja es va començar a escoltar allò que alguns anomenen la globalització. Alguns parlaven de la globalització i els seus efectes beneficiosos per als consumidors i la societat. D’altra banda, també vam escoltar les primeres veus dels moviments socials que alertaven que l’efecte de la globalització serien esfereïdors per a la població del món en general.
Avui ja estem immersos en la globalització i els seus efectes, que no deixen de ser altres que la concentració de capital en poques mans, la davallada de les condicions laborals en aquells països que tenien un mínim de garanties laborals i socials, i una malversació de recursos naturals sense precedents en la història contemporània.
Dels creadors de la globalització arriba ara el TTIP, en les sigles angleses un tractat de lliure comerç i inversió transatlàntica entre Europa -un continent històric on la solidaritat sempre havia estat un valor important, amb unes regles del joc que intentaven respectar els drets laborals i socials conquerits gràcies a la lluita de la classe treballadora i dels moviments socials des de la fi de la segona guerra mundial- i els Estats Units –màxim exponent del liberalisme i del capitalisme salvatge i responsable en gran part dels negatius efectes de la globalització.
Alguns anomenaran a conceptes com globalització o els tractats de lliure comerç progrés, però són l’inici d’un sistema on des del començament les cartes estan marcades a favor d’uns i en detriment d’uns altres.
Al TTIP el que menys importa són els aranzels que tenen els productes exportats a banda i banda de l’Oceà Atlàntic. El que ens hauria de preocupar és què amaguen les regles del joc per imposar-les novament amb aquesta doble moral americana que sempre apel·la a la llibertat quan en realitat és la causant de que avui, en ple segle XXI, tots siguem esclaus del sistema capitalista. Joc que un dia, si no aconseguim parar-ho, ens trobarem en plena partida amb desigualtat de condicions.
El TTIP s’està negociant de manera absolutament opaca entre la UE i els Estats Units, i això ens ha de fer témer el pitjor. Quan es fan les coses d’amagat, quan es retalla la llibertat d’expressió dels europarlamentaris, que són les persones escollides democràticament pels ciutadans per defensar els nostres interessos supranacionals, quan les multinacionals amb els seus únics interessos mercantils són les encarregades d’elaborar els estudis de valors positius i negatius del tractat, ja no podem parlar de democràcia.
Ara com ara només sabem que amb el TTIP es volen desregular les normes i estàndars existents entre els Estats units i la UE en tot allò que a Europa tenim regulat: les relacions laborals, la legislació mediambiental, els serveis públics, els drets dels consumidors i dels ciutadans i ciutadanes.
Recordem que els Estats Units només han ratificat 14 dels 189 convenis de normes internacionals del treball que marca la OIT sobre el treball digne. Mal company de viatge. El nou acord també vol eliminar el principi de precaució establert a Europa, és a dir, que abans de comercialitzar productes s’han de provar i si donen problemes, no es comercialitzen. Sense aquesta regulació, les empreses els podrien comercialitzar i si donen problemes, els traiem del mercat, però el mal ja està fet.
També pretenen una major participació directa de la inversió privada en la gestió dels serveis públics mitjançant les empreses de serveis integrals, que lluny de la vocació de servei estan mogudes per un interès purament mercantilista. I, entre d’altres, eludeix normes transgèniques regulades per la UE i aixeca prohibicions respecte a la pràctica del fracking.
Ara com ara, aquest tractat vol americanitzar Europa, en el pitjor sentit de la paraula. Ara com ara, el TTIP té més ombres que llums i creiem que és necessari obrir el debat amb totes les cartes sobre la taula per prendre la millor decisió. I aquesta ha de ser la de prioritzar els interessos generals –les persones i el medi ambient- per damunt dels interessos del capital.
