L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha elaborat un informe en què analitza les condicions del teletreball, un tipus de dedicació laboral que si bé existeix des de fa dècades, ha passat a primer pla a conseqüència de la pandèmia de Covid-19.
“El sobtat augment del treball des de casa comporta la necessitat de valorar-ne les implicacions”, es justifica la institució, que comença afirmant que “poques vegades es té en compte en el disseny de les institucions que regeixen el mercat de treball”.
L’OIT divideix el treball des de casa en tres formes, algunes de les quals amb més tradició que altres. La primera és el “treball industrial a domicili”, que fa referència als treballadors que des de casa fan peces d’una cadena industrial o bé a la producció artesanal. El segon és el teletreball, emprat per assalariats que treballen a distància gràcies a les noves tecnologies.
Hi ha una penalització del treball a domicili a gairebé tots els països, també entre les professions amb més qualificació
Per últim, l’organisme també considera treball des de casa “el treball a plataformes digitals basat en el domicili“, on els treballadors “no tenen l’autonomia i independència econòmica per a ser considerats treballadors independents”.
Menys seguretat i pitjor sou
L’OIT avisa que el col·lectiu de treballadors a domicili és molt heterogeni, ja que les seves condicions poden variar molt segons l’Estat, de la qualificació i tasca feta i en funció de quin dels tres tipus de treball des de casa elaboren. Ara bé, l’organisme troba punts en comú, com ara un salari més baix.
“Quan es consideren factors com l’educació, l’edat i l’ocupació, hi ha una penalització del treball a domicili a gairebé tots els països, també entre les professions amb més qualificació”, diu l’Organització Internacional del Treball. De mitjana, al Regne Unit els treballadors a domicili ingressen un 13% menys que els que ho fan a la seu de l’empresa.
L’OIT apunta a la incertesa de les hores de treball i a la diferència entre jornades
En el cas d’Estats Units el descens és del 22%, a Sud-àfrica un 25% i gairebé un 50% a l’Argentina, Índia o Mèxic. L’únic cas on hi ha “una lleugera variació favorable a favor dels treballadors analitzats” entre els Estats estudiats és Itàlia. L’avantatge “desapareix quan es prenen en consideració les hores treballades”, matisa l’OIT.
Aquest no és l’únic desavantatge. L’OIT apunta a la incertesa de les hores de treball i a la diferència entre jornades en el cas dels treballadors industrials a domicili i dels treballadors per a plataformes: “Els dies de poc o gens de treball poden anar seguits de períodes de càrrega intensa”, diu l’OIT. Quant al teletreball, principal canvi fruit de la pandèmia, “la principal preocupació és el desdibuixament de les línies divisòries entre el temps de treball i el personal i familiar”.
L’organisme també alerta que qui fa treball des de casa té menys accés a la formació i pot “afectar a les perspectives de carrera”, pateixen un alt risc d’informalitat, posen més en risc la salut física i en alguns casos han de fer front a la desprotecció legal. “En alguns Estats hi ha una bretxa de cobertura de la protecció social propera al 40% respecte de les persones que treballen fora de la llar”, diu l’OIT.
Diferents tipus, repartits pel món
Fruit de l’impacte de la pandèmia que ha portat a moltes persones a adaptar-se a teletreballar, existeix al primer món la idea que el treball des de casa ha d’anar lligat a tecnologies. Però l’OIT insisteix en els diferents tipus de treball des de casa i recorda que és una tipologia laboral. Segons els seus càlculs, el practiquen 260 milions de persones, el que suposa el 7,9% dels llocs de treball mundial.
UGT avisa que s’està produint una riderització amb una irrupció de falsos autònoms
Ara bé, hi ha diferències geogràfiques. A la majoria d’Estats d’ingressos baixos o mitjos, el gruix dels treballadors des de casa són autònoms, mentre que en els països rics “els treballadors assalariats són el grup més nombrós”, assegura l’OIT. També hi ha una variació clara marcada pel gènere: treballen des de casa un 11,5% de les dones als països dels quals l’OIT té dades, mentre que només ho fan el 5,6% dels homes.
UGT denuncia el creixement de falsos autònoms
Una possibilitat dins del mercat laboral és la tendència cap a l’economia del gig, on el treball per plataformes substitueix el clàssic, amb la intenció de les empreses d’estalviar-se despeses. De fet, el sindicat UGT denuncia que el treball assalariat tendeix cap a la figura del fals autònom, d’acord amb les dades de la quarta enquesta de població activa del 2020.
UGT assegura que, en algunes activitats econòmiques com el transport i la construcció, “la pèrdua de treballadors per compte d’altri es cobreix amb la figura fraudulenta del treball autònom”. “Mentre en certes activitats es redueix de forma considerable el treball per compte d’altri, trobem que hi ha 2.885 actius més en el Règim de Treball Autònom”, apunta el sindicat.
Per a l’organització sindical, la tendència “altera de forma preocupant la cadena de valors de la subcontractació” i comporta una precarització dels drets dels treballadors. Denuncien que s’està produint una “riderització amb una irrupció importantíssima dels falsos autònoms que vulnera els drets laborals de centenars de treballadors”.
