El Tercer Sector Social a Catalunya ha millorat en ocupació i en salaris, de manera que les seves ràtios s’acosten a les que tenia abans de la crisi econòmica. No obstant això, els salaris i les condicions de treball de les persones d’aquest àmbit encara estan lluny de les que tenen els sectors de la sanitat i l’educació a Catalunya, segons es desprèn de l’anuari de l’ocupació del Tercer Sector Social, presentat a Barcelona.
Per acostar les condicions laborals i econòmiques del Tercer Sector a les del mercat, el president de la confederació, Joan Segarra, ha reivindicat, davant del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, una proposta per reformar els criteris de licitació pública de les concessions de serveis i contractes. Amb el canvi legal es pretén evitar la carrera a la baixa en les licitacions i primar, en canvi, la qualitat del servei i el compromís social de les entitats.
L’any 2017 l’ocupació al Tercer Sector Social, una denominació que engloba empreses i entitats, la majoria sense ànim de lucre, que tenen cura de persones amb problemes, com la discapacitat o que precisen tractaments especials en educació o sanitat, ha passat de 92.000 persones a 94.500, amb un augment del 2,6%. Aquest augment situa les plantilles dels centres molt a prop de les 100.000 persones que treballaven l’any 2011, data que es considera inici de la crisi.
Pel que fa a les condicions laborals en què treballen els ocupats en aquest sector, l’anuari mostra que el 56% de les jornades són a temps parcial i la resta a temps complet. Aquest apartat es manté sense grans canvis respecte de l’any anterior.
Més contractació fixa
Per primer any es detecta una lleugera tendència a l’increment de la contractació fixa en el Tercer Sector, cosa que contrasta amb el comportament del mercat laboral convencional. De cada 100 persones contractades, 56 tenen contracte indefinit o fix discontinu, amb una millora de tres punts respecte de l’any anterior. En l’economia convencional la contractació fixa se situa en el 78%.
Pel que fa a salaris la mitjana del Tercer Sector se situa en 21.271,8 euros, cosa que implica un augment del 3,2% de mitjana respecte de l’any anterior, mentre que en l’economia convencional de la sanitat queda en 35.442,4 euros i en l’educació el salari mitjà el salari queda en 32.003,8 euros. Aquesta disparitat fa que hi hagi una fuga de talent de persones des del Tercer Sector cap a l’Administració, ja que per fer la mateixa feina el conveni de la funció pública ofereix millors condicions salarials.
El Tercer Sector, segons Segarra, està format per moltes persones que són formadores o administradores d’empreses o entitats sense ànim de lucre. Aquest element es veu quan es mira la relació dins del Sector entre els salaris més alts i els més baixos. La proporció està en 1:2,5, i cal dir que la disparitat fa quatre anys que baixa: en 2014 la diferència era 1:2,9.
En roda de premsa posterior a la presentació de les dades, Segarra va admetre que «les condicions laborals de les persones que treballen al sector van directament lligades al finançament, i aquest està vinculat a la fórmula de relació entre les entitats i les administracions públiques». En aquest sentit, el Tercer Sector va presentar el projecte de llei d’acció concertada que proposa un nou model de relació per substituir la contractació pública on es licita per preu i de vegades amb fórmula de subhasta. «Aquest mecanisme acaba fent que, de mitjana, es rebaixin un 6% els pressupostos de les administracions per atendre les necessitats socials que cobreix el Tercer Sector», afirma el president de les entitats.
La proposta alternativa, la denominen d’acció concertada, i el Tercer Social català assegura que és la que apliquen amb èxit autonomies com Aragó, Illes Balears o el País Valencià i està inspirada en directives europees.
En síntesi la llei hauria d’assegurar que el Tercer Sector es consideri col·laborador prioritari de l’administració en la gestió dels serveis a les persones. La fórmula d’acció concertada hauria de situar la relació contractual fora de les dinàmiques de mercat.
Per tant les administracions haurien de fixar una dotació pressupostària per cobrir els serveis i després escollir les entitats que poden fer la gestió. I si la dotació pressupostaria aposta per la qualitat, això repercutirà sobre les condicions laborals de les persones que estan ocupades en el Tercer Sector.
Per la seva banda, El conseller El Homrani ha acceptat en part el repte i ha reconegut que s’ha de «ser capaços de fugir de les visions únicament economicistes», que no tenen en compte el «valor social». Una cosa no menor per a les entitats d’aquest sector, ja que aquestes depenen majoritàriament de fons públics. Concretament el 39% té com a font de finançament principal les subvencions.
En relació amb l’impacte que tindrà l’augment del salari mínim a 900 euros, la Confederació considera que la Generalitat hauria d’assumir aquest augment, tot i ser conscients del problema que pot suposar que Catalunya no tingui aprovats els nous Pressupostos abans de començament de l’any 2019.
Un altre dels reptes que es planteja el sector de cara al pròxim anuari del 2019 és complir el pacte assolit aquest estiu entre patronals i sindicats que en la seva visió més alta implicaria que no hi hagués salaris per sota dels 14.000 euros anuals. La Confederació no té xifres concretes de quants treballadors actualment hi ha en el sector amb remuneracions, proporcionalment, sota aquesta xifra.
