Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La sala social del Tribunal Suprem ha modificat el criteri usat fins ara i obliga l’empresa Uralita a fer-se càrrec de l’import corresponent al recàrrec en les prestacions per invalidesa i viduetat atorgades a treballadors i familiars d’extreballadors de Rocalla, de Castelldefels, afectats per l’amiant, segons comunica el Col·lectiu Ronda.
Fins ara l’empresa havia reiterat no ser responsable de les irregularitats en matèria de prevenció i protecció a la salut dels treballadors de Rocalla amb anterioritat a la seva absorció l’any 1993 per part d’Uralita. Això va fer que aquesta darrera companyia interposés plets per no assumir els recàrrecs imposats per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Segons el Col·lectiu Ronda, la sentència del Tribunal Suprem estableix jurisprudència. Per tant, Uralita haurà de fer efectius els pagaments dels esmentats recàrrecs, llargament aturats per la interposició d’accions als tribunals.
En els casos relacionats amb l’amiant, el recàrrec acostuma a ser del 50%, el màxim permès per la legislació.
Segons el col·lectiu d’advocats laboralistes, l’import de les prestacions de la Seguretat Social, corresponents a invalidesa, malaltia, orfandat o viduetat, derivades d’una malaltia d’origen laboral,s’incrementen respecte a les que correspondria si no haguessin estat causades per l’activitat professional. En el cas que la patologia o les lesions estiguin relacionades amb algun tipus de vulneració o incompliment de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i protecció de la salut, s’ha d’afegir a aquest increment l’abonament addicional d’un recàrrec en la prestació que correspon pagar a l’empresa infractora, afirmen a Ronda.
Segons l’equip legal que defensa els interessos dels treballadors afectats, hi ha nombroses sentències, incloses resolucions del Tribunal Suprem, han considerat provat que la manca de mesures que la falta de mesures de seguretat i higiene en el treball en la manipulació de l’amiant és la causa principal de les malalties i morts de centenars de treballadors i familiars de Rocalla, en la planta productiva de Castelldefels. En l’esmentada empresa, Uralita controlava la majoria accionarial des de l’any 1982 i que va absorbir totalment el 1993.
Uralita ha rebutjat fer-se càrrec de les despeses
Uralita sempre ha rebutjat fer-se càrrec de les despeses vinculades amb les malalties produïdes per l’amiant anteriors a 1983, tot i que, segons Ronda, hi havia una evident connexió funcional i formal amb Rocalla des de 1982. La situació seria més greu, perquè segons el Col·lectiu, Uralita, que era líder en la producció d’amiant des de l’any 1900, seria també conscient de la perillositat de l’exposició irresponsable a l’asbest en les instal·lacions de Rocalla.SA. Seguint aquesta lògica Uralita s’ha negat a fer-se responsable del pagament dels recàrrecs fruit de l’exposició a l’asbest produïdes abans de 1993. En aquest sentit, Ronda recorda que aquesta malaltia té llargs períodes de latència que es poden allargar fins a 30 anys després d’haver estat en contacte amb el perillós component.
A l’hora de justificar aquest esperat canvi de criteri, invoca el TS la influència d’una recent sentència del TJUE en resposta a una qüestió prejudicial presentada per un tribunal portuguès. En aquest cas, la justícia lusitana interrogava al TJUE sobre com procedir d’acord amb la normativa europea en relació al cas d’una empresa portuguesa a la qual es va imposar una multa per infraccions laborals mesos abans que fos absorbida per una segona empresa que negava la seva obligació de fer front al pagament de les multes argumentant que no tenia responsabilitat sobre les infraccions comeses. El tribunal europeu va respondre: “si no es transmetés a la societat absorbent la responsabilitat per infraccions, com a element de patrimoni passiu de la societat absorbida, aquesta responsabilitat s’extingiria”. Un criteri que segons consta en la sentència del TS “no fa sinó corroborar l’encert del nostre canvi de doctrina”.
La decisió del Tribunal Suprem,segons interpreta el Col·lectiu Ronda, obre la porta al fet que els afectats per l’amiant de Rocalla i els seus successors o parelles vídues vegin significativament incrementades les prestacions que cobren a dia d’avui amb càrrec a Rocalla, empresa de la qual el TS diu “no ha resultat aliena a la lluita sindical i mèdica per la protecció enfront de l’esmentat producte [l’amiant] la condició cancerígena del qual va ser ja declarada el 1977 pel Parlament Europeu, així com mal es podia considerar ignorant de tota la problemàtica al voltant del material que es va plantejar en ella mateixa i en la controlada Rocalla SA des que el 1962 es va establir la primera limitació a l’exposició a l’asbest”.
Els resultats de la sentència es farien extensibles a altres casos semblants en què les empreses inicials haurien estat absorbides per altres, com és el cas de Macosa, que va ser adquirida per Alstom i amb centenars d’altres empreses que van utilitzar l’amiant.
A continuació podeu trobar el document de la sentència.
