Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Tribunal Suprem ha donat la raó a CCOO i UGT al recurs interposat contra el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada de 2012, procedint a anul·lar, entre altres, part de l’article 35.3 que afegeix supòsits que no estan establerts en la Llei per a justificar la concurrència de la causa econòmica en l’acomiadament col·lectiu de l’Administració Pública.
La decisió del Suprem constitueix un nou cop a la reforma laboral del Govern del PP i de CiU que pal·lia, en part, aquest atac frontal del Partit Popular i de Convergència i Unió contra l’Estatut dels Treballadors i contra els drets laborals dels ciutadans .
El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de les causes econòmiques justificatives de l’acomiadament col·lectiu en el sector públic, previstes en l’Art. 35.3 del Reglament dels Procediments d’acomiadaments col·lectius i suspensió de contractes i reducció de jornada, aprovat després de la reforma laboral.
La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en sentència de 19 de maig, dictada en el recurs 836/2012 interposat per Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, contra el Reial Decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels Procediments d’acomiadaments col·lectius i suspensió de contractes i reducció de jornada, ha declarat nul el següent passatge de la seva Art. 35.3:
“A l’efecte de determinar l’existència de causes econòmiques, per als subjectes a què es refereix l’esmentat article 3.2 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic s’entendrà que hi ha insuficiència pressupostària quan concorrin les següents circumstàncies:
a) Que en l’exercici anterior l’administració pública en la qual s’integra el Departament, òrgan, Ens, organisme o entitat hagués presentat una situació de dèficit pressupostari, i
b) Que els crèdits del departament o les transferències, aportacions patrimonials a l’òrgan, Ens, organisme o entitat, o els seus crèdits, s’hagin minorat en un 5% en l’exercici corrent o en un 7% en els dos exercicis anteriors.
A aquests efectes, es tindran en compte tant les minoracions efectuades en el Pressupost inicial com, respecte de l’exercici en curs, les realitzades en fase d’execució pressupostària. ”
Nul·litat que es produeix perquè les causes econòmiques justificatives de l’acomiadament col·lectiu en el sector públic prevista en l’Art. 35.3 del Reglament, excedeixen del que preveu la nova disposició addicional vint afegida a l’Estatut dels Treballadors per la reforma laboral del partit popular el text és el següent:
“S’entendrà que concorren causes econòmiques quan es produeixi en les mateixes una situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s’entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius”.
La mateixa sentència també declara la nul·litat de disposició addicional 2a RD 1483/2012, igualment per excedir les previsions reglamentàries de les previsions legals (51.2 de l’ET i disposició addicional seixanta tercera del TRLGSS), en establir un canvi respecte a l’obligat a comunicar al Servei Públic d’ocupació les mesures d’acomiadament col·lectiu, suspensió de contracte o reducció de jornada, canvi que podia comportar perjudicis i retards als treballadors, en el seu accés a les prestacions per incompliments empresarials de les obligacions imposades per reglament, tot i la previsió legal que disposa que és l’autoritat laboral l’obligada a tal comunicació.
