Quan el debat ciutadà se centra en la pretensió d’incrementar el nombre de serveis que presta l’Administració, privatitzant-ne la gestió, s’ha creat a Barcelona una mesa unitària del sector social , que té com a element prioritari aconseguir que la Generalitat, en els pròxims pressupostos millori la dotació econòmica a aquest sector, que totes les entitats consideren que està infrafinançat.
Signen el manifest l’Associació Catalana d’Empreses de l’Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Associació Estatal d’Entitats de Serveis d’Atenció a Domicili (ASADE), CCOO, UGT, la Confederació de Tercer Sector Social, la Taula de Tercer Sector Social, la Unió – Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, i la Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir).
També el subscriuen el Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el de Treball Social de Catalunya (TSCAT), el de Pedagogs de Catalunya (Copec), en una taula unitària que els integrants han reconegut que “no és habitual”, i que per al secretari de Política social de CCOO, Toni Mora, s’hauria d’avançar en donar a sector social la importància que es dóna als d’educació i salut.
Tot i que en el manifest firmat no figura la dada, en roda de premsa, els interlocutors consideren que l’objectiu a aconseguir seria passar d’una dotació pressupostària per al sector social, que passi del 0,5% fins a un objectiu del 2%, tot i que no existeix un full de ruta. No obstant, en aquest sentit s’ha esmentat set anys com el període en el qual s’hauria de reequilibrar el finançament. Pel que fa a xifres concretes, en la roda de premsa no s’ha parlat d’aquest detall, però s’ha informat que només pel que fa a les entitats i empreses del tercer sector, que treballen en l’àmbit social, caldrien uns ingressos afegits que oscil·larien entre els 600 i els 900 milions d’euros.
Les entitats, que han fet una roda de premsa després de la firma del document, Alerten que cada vegada han d’atendre a més persones, i que ni tan sols s’han recuperat els efectes de les retallades de la crisi de 2008: “En el cas de la gent gran, ve un tsunami demogràfic molt gran, i estem advertint a l’administració que no hi ha recursos suficients per atendre-“, segons ha afirmat la presidenta de l’Associació Catalana de recursos Assistencials (Acra), Cinta Pasqual.
El manifest reclama assegurar la cobertura dels drets socials, així com la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals, que alerten que s’han vist afectats per la manca de recursos, en un sector on el 75% dels treballadors que hi operen són dones.
També veuen necessària una revisió a fons de el model actual per “avançar en una cartera de serveis socials i d’atenció a les persones innovadora” que s’adapti a la realitat canviant, així com assegurar la qualitat i la transparència en la gestió dels serveis públics , i que es compleixi el Codi de bones pràctiques de contractació pública en el sector que van signar el 2015.
Salaris decents
Aposten per l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals, independentment de si els serveis tenen una gestió directa pública o externalitzada a entitats o empreses. En aquest sentit, advoquen per una solució similar l’adoptada pel Sistema sanitari d’utilització pública (Siscat): “Una gericultora d’un centre públic cobra uns 600 euros més que una a una entitat de gestió delegada “a el mes, ha criticat Enriqueta Duran, representant de la UGT.
La Mesa considera que una correcta inversió pública en el sistema de serveis a les persones millorarà les condicions laborals de les persones que hi treballen, “possibilitant aconseguir en les taules de negociació col·lectiva l’objectiu compartit de no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros” anuals , diu el text.
