Hi ha el convenciment que la precarietat laboral afecta feines poc qualificades i a sectors madurs i en canvi la realitat és que la precarietat laboral i els baixos salaris s’estén a tot tipus de treballs i sectors.
Si prenem com a exemple el sector del transport aeri encara que sembli que hi ha una gran innovació en la part tecnològica del sector no és així en la part social que està totalment obsolet perquè per complir amb el “low cost” ofert als clients ho estan pagant els treballadors i treballadores amb unes tècniques més que sofisticades en precarietat i com a conseqüència perjudica la qualitat del servei als passatgers.
En aquest cas els treballadors i treballadores tripulants de cabina estan suportant unes tècniques de gestió social que carreguen sobre els seus salaris i sobre les seves condicions de treball amb una forma que estan utilitzant al màxim la precarietat laboral per abaratir costos per part de les companyies aèries.
Hi ha diferents models de gestió però el més precari és el de Ryanair que aprofitant les llacunes legals i una falta d’exigència de les institucions europees i nacionals s’ha tolerat que els treballadors i treballadores no se li apliquin les legislacions de cada país i l’alta en el sistema públic de la Seguretat Social de cada país.
Els tripulants de cabina estan contractats en diverses companyies aèries amb externalitzacions del servei en contractes i subcontractes o sota formes d’ETT, que té com a conseqüència unes baixes condicions econòmiques i socials i una alta rotació dels treballadors.
En el sector aeri i en els altres sectors s’ha arribat a un model insostenible des del punt de vista social, es fa necessari un canvi en profunditat de la legislació laboral. D’una banda impedir la cadena de subcontractació de treballadors i que s’integrin les plantilles en les companyies aèries, d’altra impedir les possibles llacunes legals que facin impossible una activitat de serveis a casa nostra amb contractació fora del règim legal del país, com passa amb Ryanair sense que les institucions europees i locals tallin d’arrel aquestes pràctiques que distorsionen les condicions laborals en el sector amb una competència que no compleix en igualtat de condicions i es fomenti una negociació col·lectiva que doni cobertura a totes les activitats.
Per tant, la precarietat travessa i afecta per igual a diferents sectors des dels tècnics a la mà d’obra poc qualificada i, en conseqüència, cal atacar d’arrel aquests efectes que afecten la modernització i la qualitat dels serveis i que es demostra que amb treballadors precaris no es tindran millors serveis. Hi haurà una classe treballadora que no es resignés i seguirà lluitant per la millora de les seves condicions de treball.
