Ser a la feina no equival a treballar. Quan es dedica part de la jornada laboral a altres funcions que no són pròpies de la feina és el que en termes laborals es coneix com a ‘presentisme’. Tal com indica un estudi d’Adecco del 2019, el 30,8% de les empreses espanyoles ha detectat pràctiques de ‘presentisme’. «Això pot passar per falta d’ètica del treball, quan el treballador s’escapoleix de les seves tasques, però també quan la direcció valora més les hores de presència que la quantitat i qualitat del treball realitzat», afirma Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, experta en recursos humans. Per als experts és aquesta última opció la que dona el veritable significat del terme ‘presentisme’: quedar-se en el lloc de treball més temps del necessari.
Una presència molt improductiva
Això vol dir que el treballador està més hores a la feina que les establertes per setmana segons el contracte, que no gaudeix de les vacances de què disposa o que no demana la baixa quan es posa malalt. «Està present en el lloc de treball, però no pot exercir correctament les tasques perquè no ha descansat, se sent malament o està malalt», detalla Rimbau. Es converteix, doncs, en un treballador present però desconnectat, mentalment absent. Segons OBS Business School, cada dia hi ha més empreses que detecten treballadors que no estan concentrats en la seva feina, encara que físicament estiguin al seu lloc de treball.
«Entre les possibles raons hi ha la inseguretat del lloc de treball, a causa dels expedients de regulació d’ocupació o altres processos de reestructuració de plantilles, el fet de tenir un contracte temporal que no se sap si es renovarà, etc.», explica Rimbau. A l’Estat espanyol, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO) ha augmentat el 40% més que l’any passat en aquestes mateixes dates, i a Catalunya representa el 42,72% més.
«Si un treballador està vivint una situació d’aquest tipus, pot tenir por de plegar abans que els seus companys o caps per temor a un acomiadament, el què allarga innecessàriament la seva jornada de feina», adverteix Rimbau, també membre del grup de recerca DigiBiz. L’estudi OBS Bussiness School alertava que el ‘presentisme’ a Espanya va créixer un 40% per la por a perdre el lloc de treball.
L’organització, els directius i els treballadors possibles víctimes
Així i tot, les causes no han de recaure necessàriament només en la por dels treballadors, sinó que també en podem trobar tant en l’organització com en els directius. Pel que fa a l’organització, segons Rimbau, pot donar-se perquè existeix una cultura de treballar moltes hores que deriva dels fundadors de l’empresa i l’alta direcció, que estan «enamorats» del projecte i demanen la mateixa dedicació al seu personal. «També es podria donar en empreses on hi ha una excessiva càrrega de feina perquè no es contracten les persones necessàries o no es posen els mitjans adequats», adverteix.
Pel que fa als directius, per a l’experta, pot ser que es doni perquè no saben concretar objectius i fer-ne el seguiment. Llavors, «valoren si els seus col·laboradors són bons o mals treballadors guiant-se principalment per les seves hores de presència», explica Rimbau. També poden reclamar presencialitat en el cas que no sàpiguen organitzar les seves pròpies tasques i les del seu equip, o tinguin addicció a la feina i, com a conseqüència, vulguin tenir a la seva disposició els seus col·laboradors en qualsevol moment de la seva llarga jornada.
Entre els treballadors, el ‘presentisme’ es pot fer per por de perdre la feina, però també per una pobre organització del treball: mala gestió del temps, falta de formació sobre les seves tasques o de les eines per a desenvolupar-les… o perquè tenen addicció a la feina.
En qualsevol dels casos, aquest fenomen té efectes negatius en forma de reducció de la productivitat, augment de la quantitat d’errors comesos, increment dels accidents de treball i dels problemes de salut física i psicològica, i empitjorament de l’equilibri entre vida i feina, que pot a la vegada, perjudicar l’equitat de gènere atès que les dones encara són les que suporten més càrrega logística de la família i pateixen més pel ‘presentisme’.
Com es pot lluitar contra la cultura del ‘presentisme’?
«Un treballador difícilment canviarà una mala cultura organitzativa o una baixa qualitat directiva; si l’organització i els seus directius presenten els problemes que hem assenyalat; segurament es veurà amb l’obligació d’”escalfar la cadira” d’alguna manera, per a respondre a les expectatives de presències prolongades», considera Rimbau. Amb tot, de manera col·lectiva els representants dels treballadors podrien pressionar per a canviar aquesta mala praxi. «La nova regulació que obliga a registrar la jornada a totes les empreses ajuda a proporcionar les dades sobre les quals basar aquesta sol·licitud», conclou Rimbau.
