Assistim a una escalada en els preus que ha situat la inflació en més del 10% al juny. Les causes són dobles: la reactivació econòmica després de la frenada a causa de la pandèmia de la Covid, i, la més important, les conseqüències de la guerra de Putin contra Ucraïna que ha provocat un encariment dels combustibles i també dels productes alimentaris pel bloqueig als cereals.
La patronal i els mitjans afins ja s’han bolcat a assenyalar als salaris com els determinants en l’evolució a l’alça dels preus, una qüestió evidentment falsa. Els salaris no són els causants d’aquest creixement sense control dels preus, ja que amb dades del Ministeri de Treball, els convenis signats fins a juny s’han situat amb increments del 2,4%, clarament per sota de l’IPC en 8 punts i, per tant, no són responsables de l’espiral inflacionista.
Doncs, a què es deu el fet de carregar sobre els salaris i les rendes del treball el sacrifici sobre els costos de l’ajust de la inflació? Bé, en receptes equivocades que res resolen i empitjoren les capacitats de consum de les classes modestes, la conseqüència pot ser una possible recessió.
Per això s’han tret de la màniga una solució com és el Pacte de Rendes, amb l’objectiu de limitar el creixement dels salaris per als pròxims anys per sota d’IPC, així com les pensions i els salaris dels empleats públics. Amb això no només s’agreujaria la situació, sinó que amb l’augment dels preus cada vegada hi ha més col·lectius amb dificultats per a arribar a final de mes i més persones amb el risc de pobresa extrema – les dades apunten a un augment fins al 27,8% l’any 2021 -.
S’escull la via fàcil sempre, i en comptes d’atacar els problemes – com seria la fixació de preus de l’energia – es permet l’especulació per part de les empreses energètiques i elèctriques, que estan obtenint uns marges de beneficis arruïnant a la resta del país.
Ara el Govern reacciona una mica tard, però va en la línia correcta per a imposar impostos a la banca i a les empreses del sector energètic que estan assolint beneficis caiguts del cel, i aquests recursos han d’anar dirigits a polítiques socials.
Per tant, el Pacte de Rendes persegueix l’objectiu de limitar els creixements de les rendes del treball i deixar sense regular a les del capital, via impostos, o amb mesures eficaces de control de preus, que la Comissió de Control de la Competència té poder per a actuar, però prefereix mirar per a un altre costat. La patronal i els lobbies econòmics prefereixen tornar a les velles receptes que s’han demostrat ineficaces i condemnen a la pobresa àmplies capes de la població.
Ara en ple estiu i amb les ganes de gaudir d’unes vacances més semblants a la d’anys passats, possiblement no és el moment d’amargar les vacances, però si no s’actua a partir de setembre i amb l’entrada de l’hivern, els problemes es poden aguditzar, perquè no estem en una crisi passatgera.
Desitgem que acabi la guerra d’Ucraïna i es posi fi a l’agressió al poble ucraïnès per part de Putin, però per desgràcia no s’observa una fi pròxima al conflicte i la incertesa d’una guerra a les portes de la UE, és un risc per a Europa i el món, amb moltes conseqüències.
Per això des de la USOC, defensem la pau i que les conseqüències d’aquest conflicte no la pagui la classe treballadora, sinó que serveixi perquè els més rics contribueixin amb els seus impostos als esforços en matèria pressupostària i es tallin de soca-rel pràctiques especulatives que es beneficien de les desgràcies dels altres, obtenint ingressos extres i incrementant els seus marges de beneficis. Secundem que s’incrementin els salaris i les pensions sense que es perdi poder adquisitiu, per això ens oposarem a un Pacte de Rendes en aquests termes.
