Ha sigut un any difícil… Sentint parlar sense parar de com està el mercat de treball i la precarietat de moltes professions. Amb aquest article m’uneixo al tema i us parlaré d’un sector on la precarietat laboral ja venia de molt abans, no obstant això, naturalment, aquesta pandèmia l’ha agreujat molt més.
Aquest temps que hem passat ens hem adonat que tenim moltes carències com a societat, ens hem qüestionat moltes coses que pensàvem que mai estarien amenaçades. Una d’elles és saber que necessitem reforçar les polítiques públiques dedicades al sector de l’educació i en especial al col·lectiu del temps lliure, que reuneix quasi sempre totes les qualitats per ser un col·lectiu desfavorit. Persones joves, amb poca experiència laboral, gran temporalitat, contractació parcial i alt percentatge de dones.
El sector del lleure, és aquell dedicat a totes les activitats extraescolars que els infants realitzen en sortir de l’escola. Ja siguin relacionades amb el món acadèmic, com l’anglès o el reforç de matemàtiques, com amb el món de l’esport: bàsquet, karate o futbol, i les activitats realitzades durant l’hora del dinar en les escoles, el menjador.
En la gran majoria d’ocasions, aquestes activitats són realitzades per persones joves que no han tingut encara una relació laboral amb anterioritat i aquí és on, una vegada més, apareix la precarietat que com a joves ens veiem exposats de forma contínua en les professions que ocupem.
El món del lleure està envoltat de condicions de treball com: salaris baixos, sense reconeixement de suficients jornades indirectes i un alt índex de temporalitat. A més a més, la pandèmia, li ha afegit més precarietat al sector creant situacions de discriminació dintre el mateix. Així com, per exemple, tot el personal dedicat al lleure que estigui contractat per un centre educatiu, ha sigut valorat com a personal educatiu i se l’ha vacunat. El personal que ha sigut contractat per empreses del lleure o les associacions de famílies d’alumnes no tenen aquesta qualificació i, per tant, no han sigut vacunats. Joves que estan treballant contínuament exposats a la Covid-19 en contacte amb persones i, tanmateix, hauran d’esperar que els truquin per vacunar-se juntament amb la seva franja d’edat, que ha començat aquest mes de juliol.
També, a causa de les restriccions de la pandèmia i la pèrdua d’ingressos a les empreses, moltes d’elles, en el sector del lleure, s’han vist obligades a presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Com a norma general, quan una persona treballadora està inclosa a un ERTO passa a percebre el subsidi d’atur que es calcula d’acord amb els seus ingressos anteriors. Però, que passa amb les persones joves que porten poc treballant i la seva cotització és molt baixa o inclús no havien treballat mai?
La joventut dedicada al lleure ha patit un perjudici i una pèrdua del poder adquisitiu més elevada que la resta de la població treballadora. Mentre estiguin en ERTO rebran quanties de subsidi per atur molt més baixes que el salari que, ja de per si és baix. A més a més d’estar subjectes a la pròrroga de mesures excepcionals que el Govern, juntament amb els dos sindicats majoritaris va aprovar fins al 30 de setembre, perquè els i les joves poguessin seguir cobrant el subsidi. Ja que, pel temps cotitzat a la Seguretat Social el subsidi per atur els hagués durat pocs mesos o ni tan sols haguessin tingut dret a ell.
Tots aquests factors deixen al jovent dedicat al lleure en un escenari d’inestabilitat, precarietat i vulnerabilitat, sent els encarregats d’ajudar a la conciliació familiar de les persones treballadores, però sense atendre a les necessitats que tenen com a col·lectiu ni oferir-los una major protecció.
El lleure educatiu i sociocultural és clau per l’aprenentatge dels infants. Les dinàmiques i la pedagogia amb les que es treballa, ajuden als més petits i petites a què aprenguin valors com la inclusió, la tolerància i el treball en equip.
A la USOC reconeixem el valor que té dintre el sistema educatiu el lleure, per això, el sector està inclòs dintre la Federació d’Ensenyament i compta amb personal especialitzat per poder representar i defensar sindicalment els interessos del col·lectiu. Les persones joves sabem organitzar-nos i ho hem demostrat totes aquelles vegades que hem sortit als carrers per reclamar que es reduïssin els preus dels nostres estudis, apostar per un sistema educatiu millor i reduir les ràtios a les aules. Així doncs, podem seguir organitzant-nos dintre les empreses, mobilitzem-nos sindicalment i de forma col·lectiva per defensar els nostres drets.
Prou ja de precaritzar-nos! Prou ja de no ser considerats personal educatiu!
El nostre treball és essencial per futur de la societat.
