L’objectiu era molt ambiciós. “La nostra previsió és que en quatre anys puguem acreditar tres milions de persones”. Així s’expressava en una entrevista en aquest mitjà fa tres anys Clara Sanz , secretària general de Formació Professional i ànima mater de la transformació de la Formació Professional dels darrers anys.
La previsió no s’està complint al ritme que es va pensar i ja fa temps que es va fer una addenda a l’acord amb la UE relatiu al mecanisme de recuperació. De tres va baixar a dos milions d’acreditacions. Brussel·les, comenta Sanz, va acceptar perquè se n’havia justificat la necessitat. Alhora, es va sol·licitar la possibilitat d’utilitzar el finançament sobrant per a la creació de places de formació professional.
Segons la directora general, ara com ara, el Ministeri compta que s’han acreditat 1,5 milions de treballadores i treballadors. Sanz està satisfeta amb allò que s’ha aconseguit fins ara, encara que admet que els primers compassos del nou procediment d’acreditacions van ser lents. Per això no arriba als tres milions de treballadors.
A cada comunitat autònoma s’ha desenvolupat el procediment de manera diferent. Cadascú ha decidit implicar uns agents i excloure’n d’altres; fer els tràmits presencialment o deixar algunes qüestions per a Internet. Mentrestant, segons les dades que maneja Sanz, algunes destaquen positivament (com Castella-la Manxa, Rioja, Aragó, Andalusia) altres “van molt per sota” del que es podria esperar, encara que prefereix no especificar quines són. Per a la secretària general, “no és qüestió de dificultat tècnica en el procediment, sinó de plantejar-ho millor o pitjor i d’adaptar-se al col·lectiu” al qual s’adrecen.
Dificultats per a les administracions
Rodrigo Plaza és professor de FP a Catalunya. A la seva comunitat es va optar perquè els primers passos, d’assessorament als que s’acosten al servei, es fessin de manera telemàtica, per facilitar que el treballador no s’hagués de desplaçar i perdre temps de feina. En altres comunitats es fa presencialment, a instituts, o via telefònica.
A Castella i Lleó, explica Carmen Álvarez, des de CCOO, una part del procediment el fa Ocupació i una altra, Educació. La primera cartera és a les mans de Vox i des d’aquell moment no s’ha avançat gens. I, explica Álvarez, des d’Educació tampoc no s’està fent tot el possible. Els sindicats han intentat informar i conscienciar tant com sigui possible les i els treballadors i, segons la seva opinió, el volum d’inversió ha estat tan una mica que ha enxampat la Junta castellanolleonesa sense els efectius suficients per fer front als procediments d’acreditació.
A Madrid, per exemple, del procés d’informació a les persones interessades, es va retirar els agents socials. És a dir, ni sindicats ni patronal autonòmica van rebre diners per fer aquesta feina, i han quedat fora del procés durant dos anys. Tot i això, Amalia Amado, també de CCOO assegura que han fet tot el possible per informar dels procediments.
A la Comunitat Valenciana, explica Isabel Magalló, el procediment inicial d’informació ha quedat a les mans dels pactes d’ocupació territorials i les agències de desenvolupament local, mentre que el nou Executiu ha deixat paralitzats, almenys de moment, als consells territorials de FP on es donen cita administració, empreses, sindicats i centres i agències de desenvolupament local.
Moltes de les persones consultades asseguren, a més, que hi ha hagut casos i moments en què hi ha hagut escassetat de personal per assessorar i avaluar els procediments a les comunitats autònomes. Aquest tipus de treball ha quedat a les mans, principalment, de professorat dels cicles formatius. Clara Sanz creu que no és possible aquesta escassetat precisament perquè “si una persona fa classe al matí d’un mòdul, pot avaluar-ne l’acreditació” a la tarda.
Però, com explica Miguel Ángel Gil, company d’Amalia Amado a Madrid, el personal de l’INAEM, organisme dependent del Ministeri de Cultura, no comptava amb classificació professional perquè no hi ha un cicle formatiu anàleg. A això s’hi afegeix que no hi ha persones avaluadores per als seus processos. La solució va resultar una mica peculiar. Una part del personal es va formar per avaluar els seus companys de feina i, després, es va fer el camí invers, els qui ja havien estat avaluats, es van formar per fer el mateix amb els primers. “Passa amb moltes tècniques… soldadures específiques, amb qualificació nova, que l’únic que sap és que el que s’ha de qualificar”, explica Amado.
Sanz assegura que, efectivament, casos individuals molt concretes sempre passaran. Com poden ser qualificacions molt específiques o que no han arribat als mòduls de FP. Seran les persones que s’acosten als procediments les expertes o, fins i tot, les úniques capaces de desenvolupar segons quines tasques.
Dificultats per a qui es qualifica
“L’acreditació no requalifica, ha d’anar acompanyada d’una formació extra per aconseguir la titulació o requalificació completa”, assegura Rodrigo Plaza. Això suposa que quan algú inicia el procediment us esperi un període més o menys llarg fins que aconsegueixi veure el fruit d’aquest esforç.
En molts casos això passa perquè els agents socials portin aquest tema a la negociació col·lectiva quan es modifiquen els convenis laborals. Per a Isabel Magalló l’entrada als convenis de les unitats de competència (cosa que s’acredita en aquests procediments) “en el futur serà negociat exhaustivament”, cosa que ara es feia de manera més genèrica.
En això hi estan d’acord Carmen Álvarez, Miquel Àngel Gil o Amalia Amado. “En pocs (convenis) es reconeix la qualificació, a gairebé tots es parla de titulació”, comenta Gil. “Per què faré això si ens donarà problemes?”, assegura que pensen molts treballadors.
I això porta a un altre dels obstacles. Si el conveni no reconeix la qualificació i et veus obligat a acabar un cicle per aconseguir el títol, n’hi ha que preferiran no començar el tràmit perquè, o no podran compaginar estudis amb feina, a la seva comunitat no s’ofereixen els mòduls que necessita per acabar o no hi ha prou oferta a distància o semipresencial
Plaza explica que “per aconseguir la titulació (que és el que determina el nivell de formació de la població activa), cal cursar mòduls transversals i no acreditables” com FOL o Economia i Cultura emprenedora. Segons explica, això pot suposar que el treballador no tingui oferta per a aquests mòduls al seu territori o hagi d’anar a un IES amb xavals de 16 o 17 anys. Una altra opció seria la formació a distància, en línia o semipresencial.
Per Sanz, la cosa no passa perquè el treballador acudeixi a un institut a acabar aquesta formació i no veu que l’oferta en línia sigui òptima perquè moltes de les persones objecte d’aquests procediments, el més probable, és que no tinguin prou competències seguir un curs per Internet.
Hi ha altres reptes com, explica Magalló, que sectors productius molt feminitzats, com la feina de cures o domèstic, tinguin convenis laborals menys específics o complets que el d’altres indústries. Això fa que, de vegades, les certificacions de les empreses que han de presentar per a l’acreditació o una altra documentació, no faciliti especialment la feina a les persones avaluadores.
Sanz comenta que efectivament això pot passar i que moltes vegades, més enllà de l’especificitat dels convenis, la decisió queda a l’albur de la flexibilitat de qui avalua.
En els propers mesos, explica Sanz, la previsió és treballar amb grans empreses per aconseguir qualificacions de competències de manera massiva. S’ha fet amb la plantilla de Correus, així com la d’Alsa o Acciona, explica la secretària general d’FP. Una feina que es vol fer en col·laboració amb la Cambra de Comerç.
Fins al 2023 s’havien invertit, segons Sanz, 550 milions d’euros. Un cop finalitzi el procés del mecanisme de recuperació, l’any que ve, està previst mantenir els procediments d’acreditació com fins ara, però amb el Fons Social Europeu ia través de programes de cooperació territorial.
El fet que el procediment no hagi assolit aquest objectiu inicial o que hi hagi hagut dificultats per posar-lo en marxa aquests anys de primers compassos no quieta perquè les fonts consultades no donin importància al fet que el canvi de procediment (permanent i gratuït) estigui ajudant a augmentar les acreditacions i, en molts casos, millorar el nivell formatiu de les i els treballadors gràcies, entre altres coses, a l’oferta modular dels estudis de FP.
