El Govern ha presentat aquesta setmana el pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU), que es posarà en marxa aquest 2022 en territoris escollits per analitzar-ne posteriorment els seus resultats. L’objectiu del Govern és que aquesta sigui vista com una “herència pública i social”, comparable a l’herència privada que pot rebre un ciutadà, fruit de la “redistribució de la riquesa que col·lectivament construeix la societat”, tal com ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons. Així, la renda universal es planteja com uns ingressos bàsics per a tothom, sense condicions, de forma individual. “Aquesta mensualitat ens permetria escollir el treball, des de la perspectiva menys precària, perquè ja tindríem una base econòmica. Per tant, més seguretat i emprenedoria i, paradoxalment, un estalvi per a l’erari públic”, ha definit Vilagrà.
A diferència d’altres eines com la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital, que sovint no arriben al públic al qual van destinades, la RBU és universal per tal de millorar la seva eficàcia en la lluita contra la pobresa. “Volem posar les persones al centre de les polítiques públiques que impulsem, perquè no hi ha res més important que atendre les necessitats més urgents i bàsiques i dotar-nos del benestar i la qualitat de vida per a tots els catalans, sense excepcions”, ha afirmat la titular de la Presidència, que ha afegit que també persegueix l’objectiu “d’avançar cap a un sistema amb simplificació de la burocràcia, amb menys prestacions però més útils”.
Prova pilot el 2022 amb un pressupost de 4 milions d’euros inicials
Les primeres passes de la Renda Bàsica Universal es comencen a posar ara, amb el disseny de l’arquitectura i la maquinària de la prestació. Els pressupostos de 2022 hi destinen 4 milions d’euros, que serviran per engegar el sistema i fer els primers pagaments en els territoris triats per a la prova pilot. “El gruix de la partida econòmica es desplaçaria als anys 2023 i 2024, quan la rebrien milers de persones per fer un pla pilot robust”, ha explicat Vilagrà. Es buscarà que les zones d’aplicació siguin “el més representatives” i que permetin “comparar i avaluar l’impacte de la mesura”, en una darrera fase a principis de 2025.
Catalunya, el cas més ambiciós
Diversos països del món han fet alguns experiments de renda bàsica, seguint les recomanacions d’institucions europees i internacionals. És el cas de Finlàndia, Països Baixos, Canadà, Índia o Namíbia i en altres com Alemanya, França o Escòcia s’estan dissenyant. Catalunya, però, serà exemple per a la resta, ja que, com ha detallat la consellera, “serà un dels països del món on s’hagi dut a terme una prova pilot més gran”. El director de l’oficina del pla pilot de la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós, ha assegurat que la prova “vol ser generosa i ambiciosa, tant pel què fa a les persones, unes 5.000, com a la quantia, que volem situar al llindar de la pobresa”. Així mateix, ha avançat que se’n podran treure conclusions interessants com l’impacte en la vida de les dones, pel què fa al seu guany en independència, o en col·lectius com el jovent.
