Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La inflació ofega cada cop més a les famílies amb uns sous que no pugen. Després d’un nou paquet de mesures anunciades fa dues setmanes, Pedro Sánchez ha volgut anar més enllà i en el seu primer debat sobre l’estat de la Nació com a president ha donat a conèixer un nou impost a la banca i a les elèctriques; la gratuïtat d’alguns títols de Renfe i un complement a les beques. Amb un gir del Govern a l’esquerra, Pedro Sánchez ha acontentat als socis del Govern que aplaudeixen les mesures, tal com també ho fan des dels sindicats que asseguren que “van en la bona direcció”.
Títols de Rodalies gratuïts
En l’últim paquet de mesures, Sánchez anunciava l’abonament del 50% dels títols de diversos viatges de Rodalies a Catalunya que finalment serà del 100%. Entre l’1 de setembre i 31 de desembre, els bons de transport de més d’un viatge seran gratuïts, amb la voluntat d’ajudar a les famílies i incentivar el transport públic en el context d’estalvi energètic que demana Europa. Els títols de transport urbà i els de competència de la Generalitat, és a dir, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) continuaran amb una rebaixa del 30% del Govern, tot i que la Generalitat n’abonarà el 20% restant perquè costin la meitat. El Govern calcula que la despesa serà d’uns 75 milions d’euros, tot i que esperen que l’efecte crida augmenti els usuaris de transport públic. Des de la Generalitat, el vicepresident Jordi Puigneró ha titllat la mesura de “populista i irresponsable” i denuncia el mal funcionament del servei de Rodalies.
Complement a les beques
Pedro Sánchez també ha anunciat un complement de 100 euros a les beques per als majors de 16 anys que cursin estudis postobligatoris que els alumnes rebran de setembre a desembre. El president del Govern ha volgut enfrontar la seva proposta a la mesura de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, que oferirà beques per a les famílies amb rendes superiors a 100.000 euros.
A més, el president del Govern ha explicat el programa Codi Escola 4.0 per als estudiants d’infantil, primària i secundària que inclourà “pensament computacional, programació i robòtica” perquè els alumnes aprenguin “el llenguatge del present i el futur” que tindrà un pressupost de 356 milions d’euros i dotarà de material a les escoles i formació al professorat.
Impost a la banca
La principal sorpresa en matèria fiscal ha estat l’impost a la banca. Tot i que serà una mesura “excepcional” i “temporal”, afectarà els beneficis dels exercicis del 2022 i 2023 de les entitats financeres amb ingressos anuals superiors als 1.000 milions d’euros i suposarà una recaptació de 1.500 milions d’euros anuals. L’argument de Sánchez per defensar la mesura ha estat que la banca “es veurà beneficiada” pels tipus d’interès anunciats pel Banc Central Europeu. Des de la patronal bancària, asseguren que la mesura és una “improvisació jurídica” i afirmen que la pujada dels tipus “no suposa necessàriament beneficis extraordinaris”. Poc després de l’anunci, les entitats financeres amb CaixaBank, Bankinter i el Banc Sabadell al capdavant, s’han enfonsat en la borsa.
Impost a les energètiques
L’impost a les empreses energètiques no era cap novetat, ja que el president del Govern l’havia anunciat en l’últim paquet de mesures de cara al pròxim any. Tot i així, en la primera sessió del debat sobre l’estat de la Nació ha donat més detalls. L’impost serà temporal, amb una durada de dos anys, que gravarà els beneficis del 2022 i el 2023. Les empreses afectades seran aquelles que facturin més de 1.000 milions d’euros anuals i el Govern calcula que recaptarà uns 2.000 milions d’euros cada any. Espanya se suma al Regne Unit, Itàlia, Grècia i Hongria, que ja han anunciat mesures fiscals sobre el sector.
Les energètiques portaven temps en el punt de mira dels sindicats, donats els seus beneficis en mesos d’elevada inflació. De fet, Repsol ha triplicat els seus beneficis entre abril i juny, quan la inflació no ha baixat del 8,3% i ha arribat al 10,2%.