Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El conveni de les caixes d’estalvis viu moments decisius. Aquest dilluns es pot decidir si es trenquen les negociacions o es continua debatent encara durant sis mesos. Les posicions entre la patronal, ACARL i els sindicats estan molt allunyades. La reforma laboral i la crisi patida per les entitats financeres han fet que la distància sigui molt gran en un àmbit on tradicionalment hi havia pau laboral.
Aspectes com la jornada, l’antiguitat, els salaris o les classificacions professionals depenen del conveni. I l’acord, que fa mesos que va ser denunciat pels sindicats de treballadors sembla que la patronal no vulgui renovar-lo. La data límit per a un pacte que implicaria continuar negociant coincideix amb la finalització de febrer.
La reforma laboral va deixar oberta la possibilitat que els convenis perdessin tota la seva vigència si un cop transcorregut un any de la seva caducitat no s’haguessin renovat. És el que es diu l’ultraactivitat dels convenis. L’any a què fa referència la norma hauria finalitzat el desembre passat que s’ha prorrogat tàcitament. Tanmateix hi ha un acord firmat anteriorment i que la patronal ACARL reconeix, que donaria sis mesos més de vigència a l’actual conveni. Si es perdés la vigència del conveni, els treballadors es regirien per les normes generals de l’Estatut dels Treballadors, cosa que representaria, segons fonts sindicals, una important retallada en els drets laborals dels empleats.
En aquest punt, les posicions de la patronal i els sindicats estan molt allunyades. Les principals pretensions de l’organització empresarial se centren a:
-Establir la jornada partida amb caràcter general, des de les 8 hores fins a les 20 hores.
-Ampliar el radi de la mobilitat geogràfica forçosa fins als 50 quilòmetres.
-Rebaixar l’import dels triennis.
-Canviar el sistema d’ascensos actual per un altre que depengui només de la voluntat empresarial.
-Augmentar la jornada laboral ampliant el treball en 8 tardes més de dijous.
-Eliminar plusos i retallar ajudes.
Per contra, els sindicats plantegen una alternativa que implicaria:
Un conveni de quatre anys (fins al 31-12-2018) que doni estabilitat laboral al sector i els continguts del se centren a:
-Increment salarial.
-Promoció objectiva (ascensos).
-Reducció de les tardes de dijous.
-Manteniment de la meritació de triennis.
-Plus conveni.
-Mesures per fomentar la conciliació.
Curiosament i a dreta llei, no hi ha cap entitat que sigui actualment caixa d’estalvis, totes, tret de les de Pollença i d’Ontinyent, s’han convertit en societats anònimes convencionals o en altres figures com la que afecta Caixabank, que és propietat d’una fundació bancària. Tot i això, el conveni estatal de les antigues caixes d’estalvis segueix regint les condicions laborals de més de 100.000 treballadors de les antigues entitats. A Catalunya hi hauria doncs, uns 12.000 treballadors afectats: tots els de Caixabank, més els de l’antiga Catalunya Caixa, que potser passaran a ser afectats pel conveni del grup BBVA. També tindria efectes sobre els empleats de Bankia i d’altres antigues caixes que operen a Catalunya.
Es podria argumentar que les grans entitats tenen acords particulars. Efectivament Caixabank el té, i també l’antiga Catalunya Caixa. Però, no és menys cert que alguns dels aspectes que inclouen els acords d’empresa estan referits al conveni estatal. Dit d’una altra manera, la inexistència del pacte estatal deixaria penjades aquestes millores en la major part dels casos.
El malestar dels treballadors i dels sindicats que negocien el conveni: CCOO, UGT i CSICA), és gran. Els sindicats representen el 86% de la representativitat. Recorden que al llarg de la crisi aquest sector ha perdut prop de 40.000 llocs de treball. També manifesten que en cap cas ha estat per falta de dedicació dels treballadors sinó per decisions que s’han pres per les direccions de les respectives entitats i que majoritàriament han pagat els empleats i també els clients.
