Molts són els temes que duen a la població ha verbalitzar la frase ‘Les nostres vides no són un negoci’. Aquesta setmana, i després de mesos de pujades del preu dels subministraments, toca assenyalar que “s’aturi l’estafa de la llum”.
A mitjans de setembre, el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar una sèrie de mesures per pal·liar el desorbitat creixement del preu de la llum. Veient que aquest no para d’assolir rècords històrics, algunes organitzacions i col·lectius entre els quals es troben el Moviment per l’Habitatge, la Taula Sindical de Catalunya o l’Aliança contra la Pobresa Energètica, han convocat una manifestació dissabte 6 de novembre a les 18.00 h a plaça Universitat. A aquesta també s’hi han sumat diverses organitzacions socials i polítiques.
L’objectiu principal és denunciar les males praxis d’empreses i governs i exigir que es considerin aquests béns essencials com un dret bàsic per a la vida. Emmarquen aquesta mobilització en un context de crisi i deteriorament de les condicions de vida i ho fan ara, que sense saber-ho del cert quan la van convocar, és just quan les temperatures han caigut dràsticament.
A Catalunya, hi ha entre un 10% i un 15% de persones que viuen en pobresa energètica i que segons documenta l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), “viuen aquesta escalada de preus amb molt malestar”. A l’estat espanyol, el 90% del sistema elèctric està controlat per grans multinacionals que, com entenen els organitzadors de la manifestació de dissabte, “especulen i es lucren amb un bé de primera necessitat com és l’electricitat”.
Mònica Guiteras, de l’APE, ha declarat en roda de premsa que tot i el que es pugui dir des dels governs, “és l’opacitat del model el que no s’entén: hi ha persones vivint aquesta escalada amb angoixa, sense informació clara i sabent que les decisions presses a despatxos responen a un mercat controlat per les empreses de l’oligopoli: per Endesa, Iberdrola, Naturgy”.
La llum puja un 44%, els combustibles un 23% i l’alimentació un 15%
Assenyalen que aquestes pujades no són aïllades, ja que s’està vivint un augment general de preus. Durant l’últim any la factura de la llum ha pujat un 44%, el cost dels combustibles un 23% i la inflació general ja se situa en més d’un 5%. A més, com ha fet notar també durant la roda de premsa Iru Moner, de CGT Catalunya i en nom de la Taula Sindical de Catalunya, la cistella bàsica d’aliments també ha pujat un 15%. A més, també ha destacat que “l’estancament de salaris de la classe treballadora d’aquest país dura des de fa quasi una dècada, hi ha un atur endèmic d’un 15%, l’atur juvenil ronda el 35% i les pensions segueixen per sota de l’augment del cost de la vida”. Un altre element a tenir en compte sobre les condicions de vida de la societat que han volgut ressaltar, és que segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa, continua incrementant-se la taxa de temporalitat arribant aquest trimestre al 21,85%. Segons Moner, aquesta situació “condemna a la pobresa cada dia més persones” i fa que “famílies pateixin inseguretat davant despeses imprevistes”.
Despeses que, com ressalta Guiteras, són acumulades per “un mercat controlat per poques mans i basat en el lucre”. Com destaquen, Endesa, Naturgy, Iberdorla fan milers de milions d’euros cada any en beneficis tot i que es consumeix menys. Això respon al sistema de preus que fa que es pagui molt per sobre del seu cost de producció. El benefici només d’Endesa el 2020 ja van ser de 1.394 milions d’euros. Iberdrola va guanyar 3.611 milions d’euros, un 4,2% més que l’any anterior. Naturgy té diversos deutes acumulats, que no trigarà a tancar, ja que només durant el primer trimestre de 2021 va guanyar 383 milions d’euros que gairebé dupliquen els 199 milions d’euros de beneficis fets durant el mateix període de 2020.
Davant d’això, Guiteras denuncia que les empreses “segueixen assetjant a les famílies, tallant subministraments, canviant els contractes de mercat regular a mercat lliure fent que la gent perdi el bo social o portant a judici a la gent que està acumulant deute”. Exigeixen així amb urgència que hi hagi mesures estructurals per reduir i regular els preus, protegir les famílies en vulnerabilitat i fer que tothom pagui el mateix per l’energia. A més a més, remarquen que no volen pegats pagats amb diners públics sense responsabilitat per aquestes empreses: “no podem permetre l’abús de l’oligopoli amb la complicitat dels governs i per això el dissabte sortim al carrer!”, ha tancat.
Amb això es referia al fet que el passat 25 de juny, el Gobierno aprovés la rebaixa de l’IVA de la llum d’un 21 a un 10% i que a aquesta rebaixa es sumés durant el mes de setembre una rebaixa a l’impost sobre la producció elèctrica i a l’impost especial elèctric. Una rebaixa que com explicàvem en aquest article, suposarà que les arques públiques deixin de rebre 650 milions d’euros. Per reduir la sensació que el Gobierno preferia reduir la recaptació a tocar els beneficis de les empreses, el Consejo de Ministros va aprovar una mesura que sí que afectava directament les empreses: aquestes hauran de tornar 2.600 milions d’euros que haurien de servir per minvar el preu de la factura de la llum.
Per la seva banda, no obstant això, Maria Antònia Castellana, parlant en nom el moviment de l’habitatge, ha destacat que tot i els anuncis de mesures d’escut social que s’han anat publicant, han continuat els desnonaments i ha denunciat que si bé l’habitatge forma part dels drets socials de la Constitució, a la pràctica no està garantit. “Com està al mateix nivell que el dret a la propietat, ens trobem que tant governs com jutges ponderen a favor del dret a la propietat privada”, ha explicat.
Empreses i Governs, còmplices en la privatització de béns
Si bé fa anys que des del moviment per l’habitatge treballen en defensa de l’accés a l’habitatge, també defensen que aquest no pot ser digne si no té garantit l’accés a l’aigua o la llum: “aquests són béns socials inapel·lables que van lligats a l’habitatge i que tothom ha de tenir”. Però Castellana ha destacat que hi ha poblacions de famílies vulnerables que pel fet de no cobrar els ingressos mínims no estan tenint aquest dret. També ha anomenat als joves, als quals considera que se’ls està obligant a no poder emancipar-se i a no poder construir la seva vida, ja que els lloguers no ho permeten i no estan d’acord amb el seu sou. Per últim, també cal pensar, ha dit, en la gent gran, que moltes vegades veu com el seu contracte finalitza i els preus augmenten i no poden fer front.
Davant aquests escenaris, des del moviment per l’habitatge també exigeixen mesures urgents. “Ens hem trobat en uns governs que fins ara no han tingut en compte que aquests béns socials no podien estar en mans ni de fons voltors ni de grans empreses que fan negoci d’un bé social”, ha manifestat Castellana. Així, amb aquesta mobilització es vol assenyalar a les empreses, però també als governs que han permès la privatització de tots aquests serveis amb la seva connivència. I és que en aquest sentit, Castellana creu que “alguns polítics estan més preocupats per si els grans tenidors, a partir de 15 habitatges, perden ingressos per haver de rebaixar lloguers i cedir pisos a famílies vulnerables o per si els fons voltors deixen de triar aquest país per venir a especular, que pel patiment de les famílies que han de triar entre pagar el lloguer, pagar el rebut de la llum o donar un aliment saludable i mínim als seus fills”. Responsabilitza també d’haver arribat a aquesta situació al fet que no existeixi un parc públic d’habitatge capaç i proporcional a les necessitats. Relaciona la inexistència d’aquests, al fet que molts càrrecs polítics acaben fent ús de les portes giratòries que els hi donen aquestes empreses.
Per últim, i enllaçant-ho amb el concepte ‘les nostres vides no són un negoci’, Castellana ha recordat que ja hem tingut massa morts. I amb això s’ha referit a casos com el de la dona de Reus morta en un incendi causat per les espelmes que escalfaven i il·luminaven casa seva des que li havien tallat el subministrament arran d’un impagament, però també ha afegit que hi ha hagut ja massa suïcidis de persones que a punt de ser desnonades han decidit llevar-se la vida. “El Govern de Catalunya té l’obligació de buscar un lloc on viure per totes les famílies vulnerables, però no tan sols no ho fa i desaprofita les lleis que intentem fer des del carrer, sinó que, a més a més, ens envia els Mossos d’Esquadra per pegar i multar als qui intentem aturar desnonaments i que aquest dret es porti a terme”, ha denunciat Castellana. De fet, a mitjans d’octubre, el moviment per l’habitatge denunciava acumular multes per valor de 200.000 euros des del 2019 i acusava Interior d’una “persecució política” contra els activistes.
Amb tot, diuen ser conscients que només des del carrer es podrà aturar el fet que l’habitatge i els subministraments que l’envolten deixin de ser un bé especulatiu. Per això convoquen a aquesta gran manifestació on volen deixar clar que no només exigeixen mesures de caràcter urgent per reduir els preus de les energies i de la llum, sinó que cal anar més enllà. I és que com declaren al manifest conjunt: “el problema de fons no se solucionarà fins que no prenguem de les seves mans el que és nostre”. És a dir, fins que es nacionalitzin les elèctriques.
