La taxa d’emancipació de les persones d’entre 16 i 29 anys a Catalunya ha assolit un mínim històric, que la situa en la més baixa del segle. Així ho recull l’informe trimestral sobre la situació laboral de la joventut, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut i publicat el passat divendres. Ara, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha fet la seva lectura i denuncia que la possibilitat dels joves catalans de marxar de casa, per tant, s’ha reduït gairebé a la meitat respecte a la taxa del 2007, on arribava al 33,1%, la proporció més alta al llarg d’aquest segle i se situa en una situació tràgica.
Aquesta no és l’única dada alarmant que destaca l’informe, elaborat a partir de les darreres dades de l’Enquesta de població activa. En xifres absolutes, a Catalunya hi ha 164.000 joves a l’atur. A més a més, la taxa d’atur s’agreuja en el cas de les dones (25,7%), que és més de dos punts superiors a la dels homes joves (23,1%). Una altra de les problemàtiques que es deriven de la recent publicació és la relació directa entre precarietat laboral i nacionalitat. Així, els i les joves estrangeres tenen una taxa d’atur 11,5 punts per sobre els joves amb nacionalitat espanyola.
A banda de les dades d’atur i emancipació, des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) també insten a posar el focus en la contractació temporal, que afecta particularment a les persones joves. Concretament, un 48,3% de les persones joves assalariades, ho fan amb contractes temporals, mentre que en persones de més de 29 anys aquest percentatge no arriba al 14%. En aquest sentit, des de la plataforma d’entitats juvenils, alerten de la vulnerabilitat a la qual s’exposen els joves, ja que la situació de precarietat laboral que acompanya aquest tipus de contractes té un efecte directe sobre la seva la capacitat d’emancipació. Aquesta problemàtica es reforça i intensifica si es té en compte que, a més a més, un 40,9% dels joves que treballen ho fan a temps parcial, tal com recull el butlletí de joves i mercat de treball del darrer trimestre del 2020.
Des del CNJC reclamen polítiques concretes i efectives, que permetin revertir la situació que denuncien. Algunes de les mesures s’emmarquen en propostes en matèria d’ocupació i habitatge, com a eixos centrals per garantir l’emancipació dels joves catalans. Així doncs, el CNJC aposta per la Renda Bàsica Universal, la regulació del preu dels lloguers i augmentar el parc d’habitatge públic i social. A més, defensen un compromís en la dignificació de la situació laboral dels joves, a través d’una regulació que eviti pràctiques explotadores com la contractació precària per temporalitat o parcialitat, les situacions de falsos autònoms o la no remuneració de les pràctiques.
