Oussama ara té 20 anys. Està content. Després de dos anys vivint en una mena de limb legal, és possible que en poc temps pugui millorar la seva vida. El motiu és el canvi al Reglament d’Estrangeria per als joves migrants que el Govern ha acordat i que permetrà la concessió dels permisos de residència i de treball per als menors migrants tutelats que fan 18 anys.
Fins ara, un cop aconseguien la majoria d’edat, els joves estrangers quedaven desemparats. Se’ls atorgava un permís de residència no lucrativa que no incloïa el permís de treball, cosa que qualsevol jove nascut a Espanya té a partir dels 16 anys. La situació es tornava encara més complicada en tenir en compte que, per renovar el permís de residència, calia comptar amb una ocupació i demostrar uns ingressos mínims.
I aquesta va ser la situació en què es va trobar Oussama fa dos anys. Ell havia nascut a Tetuan i va aconseguir arribar en pastera des de Ceuta fins a la Línea de Concepción quan tenia 17 anys. Després d’alguns mesos en un centre d’acollida per a menors estrangers, i un cop complerta la majoria d’edat, es va quedar al carrer. “No tenia cap sortida, estava atrapat”, explica a lamarea.com per telèfon mentre prepara el menjar. Recorda com va viure els dies previs al seu aniversari: “Vaig preguntar què passaria amb mi en 10 dies i em van dir que em donarien una maleta i que em posarien a la porta del centre. Imagina’t”.
Explica que van ser uns coneguts els que li van proporcionar un sostre fins que l’ Associació Marroquina per a la Integració d’Immigrants el va acollir en un dels pisos, on resideix actualment. Irene Quirante, tècnica de Comunicació de l’organització, apunta cap al “miracle” que suposava per a molts xavals intentar aconseguir un contracte d’almenys un any i a jornada completa per poder renovar el permís de residència: “Si per als joves que han nascut aquí ja és difícil tenir una feina, per a un jove de fora, molt més. Els termes del reglament eren impossibles”.
Tant és així que, actualment, Oussama es veu obligat a treballar sense estar donat d’alta, ja que la seva situació és irregular. “No me’n queda cap altra, és el que hi ha. Me l’estic jugant, perquè hi ha molts riscos i em puc fotre la vida si em passa alguna cosa, però què faig?”. Aquesta posició en què hi ha molts joves migrants, denuncia Quirante, l’aprofiten molts empresaris: “Juguen amb l’esperança d’aconseguir una cosa tan bàsica com els papers. Els diuen que comencin treballant sense contracte i fins i tot sense cobrar i que en poc temps us ajudaran a aconseguir els papers. Però després res. Psicològicament, això té conseqüències”.
Les modificacions del reglament, però, “ho canvien tot”. Segons el que s’ha acordat, els menors estrangers no acompanyats podran començar a treballar des dels 16 anys, com qualsevol jove d’Espanya. Un cop arribin a la majoria d’edat, aquest permís s’estendrà sempre que acreditin comptar amb uns ingressos mensuals de 490 euros, l’equivalent a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) unipersonal. Els terminis per regularitzar la situació també es redueixen. Fins ara, les Oficines d’Estrangeria no tramitaven la documentació fins al cap de nou mesos des que el menor passava a ser tutelat. Ara el temps serà de sis mesos.
Per als que no aconsegueixin regularitzar la seva situació abans de fer els 18 anys –si arriben escassos mesos abans d’assolir la majoria d’edat– es crea un nou sistema per atorgar-los papers, sempre que compleixin determinats requisits com no tenir antecedents penals.
Oussama fa dos anys que espera per aquesta llei. Encara que té 20 anys, es veurà beneficiat del canvi al reglament, ja que afecta els joves fins a 23 anys. Ell i els seus companys estan feliços amb la notícia. “Imagina’t com ha estat saber que podrem arreglar els papers. Ja hem estat fent plans”, explica.
Lucila Rodríguez-Alarcón, presidenta de la Fundación porCausa, defensa que el que els menors volen en arribar a Espanya és treballar i obtenir la documentació: “Els papers els permeten moure’s, veure la seva família i poder treballar, encara que sigui a temps parcial. I aquesta és la principal prioritat”, assegura. Així mateix, creu que el canvi al Reglament d’Estrangeria els permetrà “defensar-se” de les agressions sistèmiques, ja que es convertiran en ciutadans de ple dret que “poden alçar la veu”.
A més, la modificació “trenca amb la narrativa de la ultradreta”: “Si tu els dónes papers, ells podran treballar. Això minarà els estereotips i evitarà que l’extrema dreta pugui continuar parlant de la pagueta”, sosté la directora de la Fundación porCausa.
Oussama està acabant el dinar i abans de finalitzar la trucada demana disculpes per la dificultat per parlar amb ell: “Ja saps, no hi ha horari fix i es treballa quan diuen”, explica. Però no hi ha resignació en les seves paraules, ans al contrari: l’esperança de qui sap que alguna cosa acabarà aviat. “Ja queda poc”, acaba.
