Les dades no deixen lloc a dubtes: les cures i les tasques de la llar segueixen sent un assumpte de dones i són elles les que continuen renunciant a part de la seva jornada i salari per assumir això. De totes les persones que el 2013 estaven inactives per dedicar-se a la cura de menors o dependents, el 95% -mig milió- eren dones, segons dades de l’INE recollides en un informe d’UGT. El sindicat ha elaborat un fullet, el primer dirigit a homes, per fer “una crida a la paternitat coresponsable” i exercida “els 365 dies d’any” i informar que tots els permisos i reduccions de jornada poden ser assumits tant per treballadores com per treballadors.
Les excedències per cura de fills o familiars han crescut un 14% en l’últim any, però són les dones les que gairebé en exclusiva en fan ús. El 2013, el 94,5% de les excedències per cura de menors van ser sol·licitades per dones i només el 5,5% per homes. Els percentatges són molt semblants en el cas dels permisos per cura de familiars: el 85,2% les van demanar dones enfront del 14,7% que van sol·licitar els homes. “A la vida laboral els homes no es planifiquen les interrupcions laborals per dedicar-se a la cura de la família, probablement per tractar-se d’un permís no retribuït, tot i que la tornada al mateix lloc de treball està garantida”, diu l’estudi d’UGT.
Les reduccions de jornada per cura de fills també estan feminitzades. Segons les dades de l’INE, el 2013 les treballadores van reduir les seves jornades en una proporció deu vegades superior a la d’homes: un 21,2% de dones van escurçar les seves jornades en un temps igual o superior a un mes per tenir cura d’un menor de vuit anys, enfront d’un 2,1% dels homes. El 95,8% dels treballadors no han reduït les seves hores de treball per aquest motiu, una xifra que contrasta amb el 77% de dones que sí que ho han fet.
“Els homes no agafen més permisos per la minva de salaris i cotitzacions que suposa, no els agafen en tant suposen un allunyament dels seus llocs de treball. Les conseqüències negatives les suporten en exclusiva les treballadores. No només fem una feina que no es reconeix , la de cures, sinó que a més perdem salari i cotitzacions per fer-ho, la qual cosa suposa un empobriment de les dones “, subratlla la secretària d’Igualtat del sindicat, Almudena Fontecha.
Des que va esclatar la crisi el 2008, els permisos de maternitat arrosseguen una caiguda del 20%, un fet que UGT vincula a la baixada dels naixements, les estretors econòmiques, la baixada dels salaris i la precarietat laboral. “Tot això repercuteix en la decisió de les dones de ser mares”, diuen. El que no ha canviat és que menys del 2% dels homes (o de les dones en el cas de les parelles lesbianes) accedeixen a la part del permís -deu setmanes- que les dones poden transferir a les seves parelles.
La caiguda dels permisos de paternitat pròpiament dits ha estat menys acusada, del 15% en els últims set anys. Almudena Fontecha ho atribueix al fet que són permisos de molta més curta durada, no afecten les cotitzacions i estan retribuïts al cent per cent. UGT defensa que l’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat serviria per equilibrar la situació en el mercat laboral, però també en l’àmbit privat. “Això no és una cosa que hagi de quedar en l’àmbit personal. Les administracions han de posar els mitjans”, afirma Fontecha.
Manca de serveis públics
Precisament, tenir un fill té un impacte molt diferent en les carreres laborals d’homes i dones: augmenta la participació dels primers i disminueix la de les segones. Les dones sense fills tenen una taxa d’ocupació del 66,9%, una xifra que es redueix al 59,5% en el grup de les que sí que tenen. En els homes, l’efecte és el contrari: els que no tenen fills tenen una taxa d’ocupació del 74,4%, mentre que per als que sí que en tenen arriba el 78,9%. El mateix succeeix amb el treball a temps parcial: gairebé el 30% de les dones d’entre 25 i 54 anys amb un menor a càrrec treballen a temps parcial, enfront del 6,7% dels homes amb les mateixes circumstàncies personals.
La manca de serveis públics llasta la participació de les dones en l’ocupació: el 2013, el 55,3% de les dones d’entre 35 i 44 anys que estan inactives per tasques de cura ho estan per no poder pagar els serveis de cura infantil o de majors. “És fàcil preveure que, per les retallades, aquest nombre hagi augmentat encara més”, subratlla Fontecha.
UGT denuncia el dèficit d’inversió social d’Espanya, que considera clau per revertir aquesta situació. Per exemple, només un de cada quatre menors de tres anys té plaça en una escola infantil pública. “En l’àmbit empresarial no es donen facilitats perquè homes i dones conciliïn i en l’àmbit públic hi ha una clara exoneració de responsabilitats perquè això passi. La inversió social generarà més oportunitats d’ocupació per a les dones, més desenvolupament i més benestar”, assenyala Fontecha, que rebutja les desgravacions fiscals i aposta per “més serveis”.
