El 70% dels barris més vulnerables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es concentren al Besòs, segons el darrer estudi sobre vulnerabilitat urbana de l’Institut Metròpoli. El territori del Besòs aglutina 19 dels 27 barris més vulnerables de l’AMB, més del 70%, fet que perdura des dels anys noranta. La situació s’agreuja a Santa Coloma de Gramenet on la meitat de la població viu en barris on la vulnerabilitat urbana és extrema, seguit de Cornellà del Llobregat, l’Hospitalet del Llobregat i Badalona.
Al conjunt de l’AMB, la tendència general és d’una lleu reducció de la vulnerabilitat urbana que ha passat del 56,7% el 2015 al 55,4% el 2020. Destaca una baixada de la vulnerabilitat social, ja que hi ha menys població amb renda baixa i per una millora en l’abandonament prematur dels estudis. Tot i així, hi ha un augment significatiu de població estrangera d’origen vulnerable.
Parc residencial de baixa qualitat i un elevat nombre de desnonaments
Els barris amb una vulnerabilitat extrema destaquen per un parc residencial de baixa qualitat amb un predomini d’habitatges d’entre els anys 50 i 70. L’any 2020 es van comptabilitzar 14.813 pisos destinats a polítiques socials al territori del Besòs, el que representa un mínim 1,8% del total del parc. A l’eix del Besòs, moltes llars amb uns ingressos mitjans de 25.000 euros anuals no poden complir amb la regla del 30%, del que cobren a pagar el lloguer. Al barri de Sant Martí es destina de mitjana el 45%, a Sant Andreu el 38%, a Nou Barris el 34%, mentre que a Sant Adrià del Besòs el 34%, a Montcada i Reixac el 31% i a Santa Coloma de Gramenet el 30%.
Tot i que el Govern de l’estat va suspendre els desnonaments a les llars amb vulnerabilitat com a part de l’escut social de la COVID-19, el 2020 els jutjats n’han executat un elevat nombre. Als territoris del Besòs s’han comptabilitzat 1.445 en tot l’any: 1.028 han estat a Barcelona; 277 a Badalona; 68 a Santa Coloma de Gramenet i 72 entre Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.
L’Hospitalet i Sant Feliu del Llobregat, exemples de programes de millora de barris
L’endemà que Pere Aragonès es comprometés a impulsar un pla de barris “amb un marcat caràcter social”, el Hub Social del Carrer Girona acollia un acte de l’Institut Metròpoli on es van comentar programes de millora de barris amb un objectiu social. Els plans tenen com a àmbits prioritaris: l’educació, bretxa digital i adaptació social; millora en la formació; mesures de cohesió social i habitatge, rehabilitació i transició ecològica. A més, els joves són el col·lectiu prioritari, a qui es dirigeixen el 44% de les accions, seguit dels infants, famílies i dones.
El darrer programa ha estat impulsat per l’AMB amb una dotació de 9,9 milions d’euros i una durada de tres anys. “És el més transversal de l’AMB. El que hem fet és un laboratori per veure les oportunitats i mancances dels municipis i la resta dels plans que es realitzen han d’encabir-s’hi”, va afirmar Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.
A l’Hospitalet del Llobregat s’impulsa el Pla Integral Les Planes- blocs Florida des del 2017, que ha rebut subvencions de la Diputació de Barcelona i l’AMB. Lluís Esteve, encarregat de gestionar-lo afirma que l’any 2016 es va identificar una major vulnerabilitat socioeconòmica al barri de Les Planes amb una manca de serveis com espais per a joves i gent gran, infraestructures que es van establir com a prioritàries amb el nou pla. En una segona fase s’ha elaborat un pla estratègic per impulsar 60 accions amb la vista posada el 2030, amb projectes com espais de cures, per a joves i punts TIC, entre d’altres. “La gent veu que qui abans generava incivisme a les nits ara els ajuda quan tenen problemes informàtics, un exemple d’integració laboral”, afirmava Esteve.
A Sant Feliu del Llobregat els barris que s’han vist beneficiats pel programa de millora de barris han estat La Salut i Can Calders, nascuts per la migració interna i on actualment hi ha un predomini de persones migrants amb rendes baixes i gent gran. La població destaca per una baixa formació professional, un 10% de mitjana en comparació al 50% de la resta de la ciutat. A més, l’Ajuntament ha identificat que és un barri on l’extrema dreta té una elevada incidència.
L’any 2006 ja van rebre una subvenció de la Generalitat per la llei de barris que els hi va servir per arreglar infraestructures, equipaments i la via pública. Amb la nova subvenció, el consistori ha volgut donar resposta a una de les preocupacions que es concentrava en les dues escoles dels barris, on queden moltes places lliures i s’han intervingut per tal d’atraure a més gent. Un altre dels eixos ha estat el foment de la xarxa comunitària, ja que són barris amb poques associacions i per últim s’han fet programes d’acompanyament a la gent gran.
