Els Serveis Socials de la ciutat de Barcelona van atendre l’any 2020 un total de 88.375 persones, un 11% d’increment respecte a les 79.575 persones que es van atendre un any abans. La xifra representa un nou màxim històric, assolit en gran part per la irrupció de la Covid-19 i la crisi social i econòmica que ha portat associada. De fet, el 32% de les persones que es van atendre a partir del mes de març, quan es va iniciar la pandèmia, no havien anat abans als Serveis Socials municipals o bé feia més d’un any que no ho havien requerit. Del total de persones ateses l’any passat, el 64% van ser dones i el 36% restant homes.
L’increment és superior si es té en compte el nombre total d’atencions, atès que cada persona pot rebre més d’una. En concret, l’any 2020 se’n van fer 251.460, un increment del 36,4% en relació amb les 184.344 atencions fetes un any abans. Això inclou les diferents tipologies d’atencions, que van requerir una reestructuració important a partir de l’aparició de la Covid-19 i el confinament domiciliari que va anar associat. Concretament, i per posar en evidència la necessitat que van tenir els Serveis Socials d’adaptar-se, les xifres recullen que entre el gener i l’abril es van fer 19.161 atencions presencials i domiciliàries, mentre que la resta de l’any se’n van fer 28.373 atencions presencials, 201.957 atencions telefòniques i 1.969 visites a domicili.
Si es divideix aquest volum d’atencions per districtes el resultat, situa Nou Barris amb una major demanda de fins a 38.005 atencions seguit de Ciutat Vella que en registra 36.187. Després trobem Sants – Montjuïc amb 32.595, Sant Martí amb 31.837, l’Eixample amb 30.066 peticions, Horta – Guinardó amb 27.218, Sant Andreu amb fins a 20.526 demandes, Gràcia amb xifres de 15.678, Sarrià – Sant Gervasi amb 10.509 i finalment Les Corts amb 8.839.
Per tal de fer front a l’increment de la demanda i per la necessitat de resposta del sistema, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) explica que va reforçar temporalment els 40 Centres de Serveis Socials (CSS) que hi ha repartits per tota la ciutat amb 28 noves treballadores socials a partir del mes d’octubre, unes professionals que es van distribuir pels districtes amb un major volum d’activitat. Així doncs, l’actual nombre de treballadores socials als CSS se situa en les 348, una xifra que asseguren que s’està treballant per poder seguir augmentant en el marc del nou contracte programa que s’està negociant amb la Generalitat de Catalunya per al 2021.
En compartir les dades, des de l’Ajuntament també expliquen que “el reforç professional i la ràpida adaptació a les noves restriccions causades per la pandèmia, amb una extensió de les atencions telemàtiques i la distribució de telèfons i equips informàtics entre les professionals, ha permès que el temps d’espera de la primera resposta que reben les persones que s’adrecen a Serveis Socials s’hagi pogut reduir en un 28% en només un any malgrat l’augment de les atencions”. Segons aquestes dades, el temps d’espera actual per aquesta primera atenció ha passat de 21,34 dies a 15,36 dies.
La xifra de persones ateses representa un nou màxim històric, assolit en gran part per la irrupció de la Covid-19 i la crisi social i econòmica que ha portat associada
L’augment de les atencions s’ha traduït en un important increment del nombre d’ajudes extraordinàries que es concedeixen i del seu import global, que pràcticament s’ha duplicat. En concret, des dels Serveis Socials municipals durant l’any passat es van distribuir ajudes econòmiques per valor de 46,4 milions d’euros. Un total de 14,9 milions corresponen als 6.877 ajuts del fons extraordinari Covid-19 que es va posar en marxa arran de la pandèmia, i que es van distribuir amb la premissa de reduir la burocràcia, simplificar el procés i dotar de més autonomia les famílies beneficiàries. Els 31,5 milions d’euros restants formen part dels ajuts d’emergència atorgats des dels CSS i a les despeses d’allotjament d’urgència. Aquests 31,5 milions d’euros representen un increment del 140% respecte als 13,1 milions atorgats un any abans.
Agafant com a referència els dos capítols de despesa principals, els indicadors diuen que pel que fa als ajuts d’alimentació directes, l’any 2020 es van atorgar 28.213 ajuts per valor de 6,4 milions d’euros. L’any anterior van ser 7.736 ajuts per valor d’1,2 milions, la qual cosa representa un augment del 433% en l’import i que el nombre d’ajuts concedits s’hagi multiplicat per quatre.
Pel que a l’indicador de l’allotjament, l’any 2020 s’han destinat 24 milions d’euros per sufragar ajuts econòmics destinats a habitatge, dels quals 19,8 milions correspon a sufragar allotjaments d’emergència en pensions, hostals i hotels i els 4,2 milions restants distribuïts en 10.028 ajuts econòmics pensats per cobrir despeses d’allotjament com poden ser lloguers. Un any abans, el 2019, l’import dels ajuts destinats a l’habitatge va ser de 10,6 milions d’euros en total.
A banda també comparteixen que l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat igualment diferents serveis que ja funcionaven a la ciutat per garantir l’alimentació i també va engegar durant els mesos de confinament dur altres iniciatives, moltes de la mà d’entitats socials i associacions veïnals, per mirar de garantir la cobertura de necessitats bàsiques de la població. A tall d’exemple, han volgut compartir l’evolució de quatre serveis concrets d’alimentació. Pel que fa a la feina feta pels 18 menjadors socials oberts que funcionen a la ciutat i que suposen més de 1.500 places diàries, l’any 2019 es van servir 479.731 àpats a 14.002 persones diferents, amb un pressupost de 2,87 milions d’euros. L’any 2020, i malgrat la necessitat d’adaptar els protocols de funcionament a l’esclat de la pandèmia, han estat 557.068 àpats distribuïts a 17.482 persones i un pressupost de 3,33 milions d’euros.
Des dels Serveis Socials municipals es van distribuir ajudes econòmiques per valor de 46,4 milions d’euros
Un altre servei és el dels àpats en companyia i àpats a domicili. L’any 2020 els àpats en companyia van haver d’adaptar-se a partir del mes de març a una nova modalitat d’entrega a domicili. En total han estat 281.471 àpats que s’han servit a 1.448 persones, enfront dels 252.440 àpats servits un any abans. A banda, els àpats a domicili han experimentat un increment important del 120% en el nombre de persones ateses i en un 58% en el nombre d’àpats servits. En concret, en només un any s’ha passat de 1.761 a 3.883 persones ateses i de 586.789 a 929.204 àpats servits a domicili.
El tercer servei que l’Ajuntament vol destacar és el dels dispositius extraordinaris de distribució d’àpats per la Covid-19. Entre el 16 de març i el 30 de novembre de l’any 2020 es van desplegar a la ciutat de Barcelona diferents dispositius extraordinaris de distribució d’àpats cuinats, amb fórmules diverses de col·laboració amb entitats socials i altres iniciatives solidàries. En el seu conjunt, l’Ajuntament de Barcelona calcula que això va permetre atendre 3.420 persones diferents, que van rebre al voltant de 430.520 àpats amb una despesa pública associada d’uns 1,85 milions d’euros.
Finalment, pel que fa als convenis per tema alimentari amb entitats del tercer sector, l’Ajuntament de Barcelona manté igualment col·laboracions estables amb entitats del tercer sector per garantir la cobertura de necessitats alimentàries bàsiques. Durant l’any 2020 es van atorgar 19 subvencions per valor de 800.000 euros, la qual cosa va permetre l’atenció d’unes 68.506 persones. L’any 2019 van ser 10 subvencions, per valor de 295.000 euros que van servir per atendre unes 59.600 persones.
