El cas del Col·legi Boix, al barri de Bufalà, va agafar tothom per sorpresa, ja que l’empresa va esperar que tothom estigués pràcticament de vacances per comunicar a les famílies i la plantilla, a mitjans de juliol, el tancament del centre, la presentació d’un concurs voluntari de liquidació i l’extinció de tots els contractes per cessament d’activitat amb data de 31 d’agost. El centre és d’una línia, de P3 a 4t d’ESO i fa més de 50 anys que es va inaugurar.
El detonant de la decisió va ser la retirada del concert d’un grup d’infantil, que se sumava als d’altres anys, fet que feia que ja no que quedés cap grup concertat d’infantil. Però sí que quedaven tots els de primària i ESO, per la qual cosa el Departament d’Educació només ha autoritzat el tancament dels grups d’infantil. Amb tot, en unes declaracions realitzades la setmana passada, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray admetia que no pot impedir el tancament, i que si finalment passava el Departament garantiria que “el 13 de setembre tots els alumnes tindran una plaça finançada amb fons públics en un centre educatiu”.
Les famílies ràpidament es van mobilitzar, amb una concentració davant l’escola amb assistència de l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, el qual, a través del seu compte de twitter, ha demanat insistentment a Educació que aclareixi la situació dels seus 276 alumnes.
Des del sindicat CCOO es demana a la titularitat que mantingui el centre obert i sol·liciti el seu traspàs a la xarxa pública, ja que, segons explica la seva secretària general, Teresa Esperabé, al barri hi ha manca de places i l’immoble està en bones condicions. El conseller també ha recordat que perquè un centre concertat passi a la xarxa pública la primera condició és que la titularitat ho demani, la qual cosa en aquest cas no ha passat, “i encara que passés en dues setmanes és impossible fer tots els tràmits”. Aquest diari s’ha intentat posar en contacte amb Bazataqui SL, titular del Col·legi Boix, sense èxit.
“No volem plegar”
El segon cas té punts de coincidència, ja que també es tracta d’una petita escola de barri que perd grups concertats per caiguda de la matrícula. Però sobretot té una gran diferència: la titularitat de l’Escola Sanfeliu vol continuar i el curs 2021/22 està garantit. El problema és que es tracta d’un petit centre d’una línia que ja va perdre un grup concertat fa tres anys i que aquest curs en perd un altre, per la qual cosa dels 9 grups en tindrà 2 (P3 i 1r) com si fossin d’escola privada.
L’escola la va fundar el 1960 la mestra Núria Palau al barri de Sant Feliu, sorgit de les onades migratòries del moment i situat en una punta de la ciutat (fa frontera amb Cornellà i Esplugues) on no hi havia cap escola. Palau en va ser la titular i directora fins al 2007, quan va morir, i des d’aleshores el titular i director és el seu fill i també mestre Jordi Campobarde. El barri ha envellit, la qual cosa explica la caiguda de matrícula, però en aquests moments hi ha diverses promocions immobiliàries molt properes a l’escola, motiu pel qual Campobarde reivindica que “és i seguirà sent necessària”. Ara mateix l’Escola Sanfeliu té 172 alumnes, que la pública del barri tampoc no podria absorbir en cas que tanqués.
“La nostra escola no respon a la imatge que es té d’una concertada, som un centre de barri, amb un 12% de l’alumnat amb necessitats educatives per raons socials, a les famílies que no poden pagar no els cobrem res, i no fem distincions entre alumnes, estiguin o no en grups amb concert”, explica Campobarde. “Ara fa tres anys que arrosseguem un dèficit fruit del grup que no es va concertar, però anàvem resistint, nosaltres no volem plegar però no tenir-ne dos ens aboca al tancament”, afegeix.
Aquest curs l’escola comptarà amb una plantilla de 12 mestres, dels quals un és el reforç covid. L’any passat n’eren 14. L’escola pública situada al mateix barri, també d’una línia, en té 16. El claustre ha decidit que, a banda de les 25 hores lectives setmanals que els corresponen, en cediran una altra de les no lectives per treballar també amb alumnes, i poder fer així algun desdoblament de grup o algun taller. El sindicat USOC és el majoritari i ha donat suport al centre en els actes de protesta que han fet.
En el grup de P3 no concertat tenen 8 alumnes matriculats i en el de 1r en tenen 12, un menys del mínim per obtenir el concert. El que han descobert recentment, arran de les reunions que han mantingut amb el Departament (Serveis Territorials i Via Augusta), és que quan es perd un concert aquell grup deixa d’existir per l’administració, desapareix de l’aplicatiu, i per tant no s’hi envia cap alumne de matrícula viva perquè és un grup que no existeix. Una situació paradoxal, sobretot perquè amb un o dos alumnes ja haguessin pogut recuperar el concert, i perquè té lloc en un municipi on els darrers anys ha abundat la matrícula viva i les sobreràtios. Explica Campobarde que des de Serveis Territorials els han assegurat que aquesta anomalia es corregirà d’ara endavant.
