Ja s’han publicat les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida referents a l’any 2020, enquesta que permet avaluar l’efecte de la crisi sanitària originada per la covid-19 de manera parcial ja que, tot i que les dades es van recollir durant el quart trimestre del 2020, la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball de les llars catalanes es correspon a la de l’any anterior.
És per això, que l’actualització mostra un augment del llindar de risc de pobresa (fixat pel 60% de la mitjana dels ingressos), derivat a un augment dels ingressos durant l’any 2019, que es va situar en 11.366 euros en les llars formades per una sola persona. Però, també ens indica que la taxa de risc de pobresa del 2020 va empitjorar 2,2 punts respecte de l’any 2019 i que un 21,7% de persones es van situar per sota del llindar de risc de pobresa.
Una altra dada efectiva per avaluar les condicions de vida de la ciutadania és la taxa AROPE (indicador que recull la proporció de la població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa). El 2020, la taxa AROPE ens indica que el 26,3% de la població catalana està en situació de risc de pobresa o d’exclusió social, o sigui, 1.993.100 persones. Respecte l’any 2019, el nombre de persones en situació de risc de pobresa o d’exclusió social ha augmentat un 12,6%. Per això, els indicadors de desigualtat presenten tots augments l’any 2020: així, l’índex S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos van acumular 6 vegades el que ingressaven el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 5,4 vegades. I també, l’índex de Gini va augmentar i va passar del 31,2 el 2019 al 31,7 el 2020.
Des de la UGT apunten que totes aquestes dades tornen a evidenciar el quefa temps que es denuncia des de l’esclat de la pandèmia, i és que la crisi econòmica provocada per la covid-19 està profunditzant i ampliant les desigualtats heretades de l’anterior crisi. Les desigualtats i les insuficiències dels nostres sistemes de protecció social s’han fet visibles durant la pandèmia, deixant a una part de la població amb menys oportunitats a fer front a les conseqüències econòmiques i socials generades per la covid-19.
Durant la crisi, el 13,9% de les llars catalanes van declarar haver demanat ajuda a familiars, amics o entitats privades o religioses: un 9,3% a familiars i amics, un 1,9% a entitats i un 2,7% tant a familiars i amics com a entitats. En total unes 426.000 llars, quan el 2019 van ser 291.000. Aquesta dada representa aquesta vulnerabilitat social, com també ho és l’augment d’actuacions d’ONG’s i Bancs d’Aliments, una feina que és molt important però que en cap cas pot substituir la responsabilitat del Govern i de totes les administracions públiques.
La UGT considera que les propostes que han anat sorgint per a donar resposta a algunes de les situacions de vulnerabilitat provocades per la pandèmia no està arribant a totes persones, i trobem que encara moltes no estan rebent cap mena d’ingrés econòmic, ni procedent d’un salari, ni dels beneficis d’una activitat econòmica, ni de la xarxa de protecció social de les administracions públiques. Asseguren que en aquest sentit, han de tornar a denunciar que “el col·lapse de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) no està donant resposta a la demanda de la ciutadania i està empenyent a milers de persones a la vulnerabilitat absoluta”.
A més de denunciar l’escassa resposta que l’IMV està suposant per a milers de famílies sense ingressos o ingressos suficients, hem de lamentar els escassos avenços realitzats per a compatibilitzar aquesta prestació amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i per a facilitar la coordinació interadministrativa entre els diferents gestors d’ambdues prestacions.
La UGT de Catalunya urgeix que es resolguin aquests problemes que “tant perjudiquen a les potencials persones beneficiàries”, i reclamen que “es posin els mitjans necessaris per tal de solucionar la saturació administrativa en la gestió de l’IMV, rebaixant el control burocràtic i la documentació requerida en la sol·licitud de la prestació, i impulsant una coordinació interadministrativa àgil, fàcil i eficient, en la transferència de documentació i en la compatibilitat de prestacions”.
