La Letícia Ponce ja duia quatre anys a Barcelona i per diferents motius no acabava de trobar una manera per sortir endavant. Tenia problemes d’habitatge, tenia problemes de feina i arrossegava un trauma per haver patit violència masclista al seu país d’origen que no la deixava avançar. Primer de tot a través de la treballadora social va entrar a un grup de treball del Servei Tècnic Punt de Trobada. Allà la Letícia va conèixer diverses dones i va treballar la part més emocional i psicològica d’unes vivències que encara no havia superat.
Més enllà d’aquest acompanyament, creu que a través de serveis socials, una oferta per entrar a un projecte pilot anomenat Dones Amunt va arribar a ella. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, dins el marc de l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024, es va realitzar per primer cop durant 9 mesos en el curs 2018-2019. Ara encara la seva segona edició amb la finalitat de mobilitzar i posar en acció recursos estructurals i personals de dones que es troben en situació de precarietat i vulnerabilitat, i acompanyar-les en el desenvolupament dels seus plans d’acció personals per tal de promoure el seu empoderament.
Elena Herranz, tècnica de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, defineix el projecte com un projecte d’empoderament feminista i remarca que cal que es visibilitzi com a tal. «La finalitat és que les dones siguin autònomes i mestresses de la seva pròpia vida i volem facilitar-los les eines perquè elles mateixes ho facin, perquè la capacitat ja la tenen», apunta Herranz. Així, a Dones Amunt treballen tot d’elements al llarg de 28 sessions grupals i 9 individuals entre els mesos de febrer a octubre. Cada edició es celebra en cinc barris diferents, sent 15 dones per grup. Canviant de zona, en aquesta nova edició, el programa Dones Amunt atendrà a 75 dones en situació de precarietat als barris de Ciutat Meridiana, Besòs, Trinitat Vella, Roquetes i Poble-sec, per promoure el seu empoderament i la millora de la seva situació personal, social i econòmica.
Trencar les autolimitacions en grup
Per la Letícia, el més important d’haver participat del projecte «és haver sortit de l’anonimat com a dona, com immigrant, després de diversos anys treballant per aquí per allà i no trobar un punt des d’on partir». Així, ens explica que el primer que cal aconseguir per tirar endavant és sentir-te dona tu mateixa i això ha estat molt fàcil de fer-ho dins uns grups on ella va sentir que podia compartir els seus valors sense rebre judicis ni menyspreus a canvi. Gairebé dos anys després d’haver passat per allà segueix contentíssima d’haver participat i assegura que ara ja es troba empoderada. «Desconeixia tot el que m’oferia Barcelona, tot el que les dones podíem fer i érem capaces de fer aquí, com ara posar-se a estudiar català o entendre les dinàmiques del món laboral», comenta.
Des de la iniciativa del projecte Dones Amunt expliquen que les dones s’enfronten a múltiples limitacions respecte a les possibilitats de sortir de la pobresa, i aquestes limitacions tenen molt a veure amb la situació de precarietat en què es troben. Tot i que la precarietat està estretament lligada a les condicions laborals i a la seva degradació, avui dia engloba també altres aspectes de la vida com la carència de temps o la falta d’harmonització, la impossibilitat de portar a terme una vida plena per manca d’oportunitats o per obstacles generats per desigualtats.
Així, com apunta Herranz, les dones que participen dels grups parteixen de situacions de molta precarietat, però també de punts diferents: «cadascuna tenia la seva història i la seva vida i les seves capacitats i mancances. Aleshores no totes estan en les mateixes condicions». Donat que algunes dones que van participar tenien problemes de salut importants, per Herranz i l’equip, només aconseguir que anessin al metge i es cuidessin ja era una fita molt important.
Aconseguir-ho, però, significava abans haver-te guanyat la confiança del grup i que aquest avancés. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, manifestava que “garantir les condicions materials de les dones passa per combatre la precarietat econòmica, laboral i de temps”, i posava en valor el programa, ja que fa possible “crear un espai on les dones se sentin segures, on puguin compartir les seves inquietuds, detectar possibles situacions de risc i ser acompanyades en el procés de millora de la seva autoestima i autoconfiança”.
Garantir les condicions materials de les dones passa per combatre la precarietat econòmica, laboral i de temps
Crear xarxa per sobreviure
Si bé aquest espai de confiança s’ha generat, potser per la Covid o potser per haver estat una edició pilot, veuen mancances en la seva continuïtat un cop acabat el programa. El grup de la Leticia segueix en contacte per telèfon i com ella comenta si alguna necessita res, totes responen, però sí que és cert que el grup no ha continuat de manera autònoma. Un ideal que buscaran que es generi en aquesta segona edició.
Entre el 2018 i el 2019 es va dur a terme la prova pilot del projecte on hi van participar un total de 53 dones en diferents grups als barris del Bon Pastor, el Carmel, Sants i la Verneda. Les dades recollides diuen que al final del procés havien millorat de manera generalitzada l’autoestima i l’autoconfiança. Alhora, un 57% de les dones havia pogut impulsar canvis en l’àmbit laboral: 17 dones havien trobat feina, 5 havien començat a formar-se i 11 més havien iniciat la definició del seu projecte professional o d’emprenedoria.
La valoració dels resultats del projecte i de l’impacte real que van tenir en les dones participants va fer concloure que calia implementar el projecte no com una intervenció puntual, sinó com un servei prestat a diferents barris de la ciutat, especialment a aquells on viuen més dones en situació de precarietat i vulnerabilitat.
La Leticia, que va participar d’aquella edició, comenta que al principi va ser estrany, que no difícil, perquè no sabien molt bé el que anaven a fer, però que «després, ens vam espavilar i cadascuna vam anar donant una miqueta de cadascuna gràcies a la guia de la psicòloga i la treballadora social… Sabíem que la que tocava un punt era perquè alguna cosa li passava i volia parlar-ho i ho feia, perquè hi havia molt respecte». Així, a la pregunta de si ho recomanaria i quins problemes veu a les limitacions de número i extensió comenta que elles ho van recomanar a l’avaluació final. «Li vam dir a l’encarregada que això no es podia quedar allà que hi ha moltes dones a l’anonimat, que no existeixen i això no pot ser. Hem de donar veu a aquelles dones que no es poden defensar!», diu clarament i demana així que aquest projecte no pot quedar-se aquí, que cal replicar-ho als barris i cal que rebi tots els recursos possibles.
Ara, ella i les seves companyes segueixen en contacte per missatgeria mòbil i està molt orgullosa del vincle creat. «Per nosaltres allò va ser com estar embarassades», diu, «al cap de 9 mesos totes vam donar a llum moltes coses, moltes situacions boniques que ens van fer canviar, veure la vida des d’un altre punt de vista i poder traspassar a les nostres famílies tots aquests moments bonics que abans no vivíem per la precarietat que teníem». I és que dins el programa Dones Amunt la precarietat i la vulnerabilitat de les dones és diversa. Com la mateixa Leticia descriu., hi havia dones amb malalties, amb marits maltractadors, altres que no podien estar regularitzades i eren maltractades pels seus ocupadors, com era el seu cas, i dones que volien tirar endavant, però no sabien com.
Ara, han creat una nova família que més enllà del programa segueix responent cada cop que alguna ho necessita. Les vivències, més enllà de les formacions, són el que han creat aquesta situació. A la Leticia se li va morir la mare al seu país d’origen i comenta que per ella la pèrdua va ser molt forta. El mateix dia que va morir li tocava anar al grup: «no vaig vacil·lar ni un moment tot i el dolor. Sabia que anar al grup a explicar-ho i sentir-ho em faria sentir bé i va ser com rebre una abraçada enorme».
Perquè més dones segueixin vivint aquests moments i rebin les eines per posar en acció les seves capacitats i s’empoderin, la Leticia passarà a formar part en aquesta segona edició de les dones mentores. Com ens comenta Elena Herranz, els hi semblava molt interessant i molt útil que dones que havien participat i havien fet uns canvis a través del projecte a la seva vida, poguessin anar a algunes sessions amb les dones que ara s’incorporaven per explicar a les altres què anaven a fer i també durant el procés que poguessin explicar les experiències que ja havien tingut. La Leticia encara no té molt clar quina serà la seva tasca com a mentora, però entén que quan una arriba al grup, ho fa insegura i amb por, sense saber si parlar… «Jo sóc una més, jo no sóc especialista en res, però si explico la meva experiència es deixaran anar i començaran a explicar el que els hi està passant», opina. Així, la seva idea és que coneguin la seva història: «que vegin que jo puc, que vaig poder i que podré tirar endavant sempre, i que elles també podran», comenta sentint orgull de tot allò viscut i defensant que ajudar-se entre dones és bàsic i és el més gran que hi ha.
És molt important l’empoderament feminista: posa en acció les pròpies capacitats de les dones per sortir de la situació que viuen
Independència econòmica i autonomia personal
Com comentàvem abans, el grup ha seguit en contacte per consells, peticions d’ajuda, intercanvis de llibres per estudiar català per exemple… Però com a mínim el grup de la Leticia no va anar més enllà. Com ens explica, la segona part del programa vinculava les dones que hi participen en grups del barri. «Al Carmel per exemple es fan tallers de cuina, de perruqueria, una varietat de coses a les quals les que dirigeixen el projecte van vincular-nos-hi», descriu Leticia.
Idea que sustenta Herranz quan explica que un altre dels aspectes que treballen molt és el de vincular-se a la comunitat. Per ella, si es generen espais que poden anar des de la incidència política als canvis estructurals, la part bona de tot això anirà més enllà del què passi durant aquests 9 mesos de projecte. «Per això és molt important el tema de l’empoderament feminista: estem posant en acció, en marxa les seves pròpies capacitats i recursos per sortir de la situació que viuen», diu Herranz. A la qui li agradaria que els grups continuessin més enllà de manera autònoma, fent alguna cosa vinculada al barri. I aquest és un punt que en aquesta edició treballaran més intensament perquè passi, ja que entenen que el projecte no pot ser etern, ha de tenir un final, però ha de permetre a les dones reconèixer la seva capacitat de fer canvis per elles mateixes.
Més enllà de l’autonomia, un altre dels elements que treballa el projecte és l’empoderament econòmic que sovint respon a tenir una feina digna. Així durant les sessions reben també suport de Barcelona Activa. La Leticia explica que van donar-los eines per accedir a cursos i tallers. Herranz apunta aquí que com més formada estàs més qualitat de la feina tens i per això donen èmfasis a treballar projectes d’ocupació. Des d’explicar totes les opcions del món laboral fins a mostrar com es crea una cooperativa per si alguna vol emprendre.
En general, totes les sessions grupals són dinàmiques, obertes, participatives, experimentals i vivencials, i parteixen dels propis coneixements i experiències de les dones. Cada sessió està organitzada amb un fil conductor, que sempre es podrà adaptar als interessos de les dones i a com es vagi desenvolupant.
