El conflicte que afecta Metro de Barcelona segueix viu. Si fa una setmana es va estar a punt de trobar una solució per evitar la vaga del 8 de maig, després d’aquella protesta no hi ha hagut cap iniciativa mediadora. Per tant, dilluns vinent, 15 de maig hi haurà una nova aturada que afectarà els tres torns de treball el transport subterrani.
Fins a la setmana passada després d’una mobilització es produïa una convocatòria de conciliació que gestionava el departament de Treball. L’interès era tal que en alguna ocasió s’han produït reunions durant tota la setmana per veure de trobar una sortida i evitar la vaga. Això, segons expliquen fonts del comitè d’empresa, no s’ha produït aquesta vegada.
El tempus de la negociació ha de fer possible que els acords que s’aconsegueixin permetin als treballadors convocar una assemblea que aprovarà o no les propostes que es facin. Per realitzar les reunions amb garanties cal almenys un dia de preparació i això no ha passat aquesta setmana.
La vaga, tal com ha quedat establert es farà en tres torns, de 7 a 9 del matí i de 16 a 18 hores a la tarda. Ambdues en hora punta. En aquests horaris els serveis mínims seran del 40%, és a dir, 4 de cada 10 trens circularan. Més tard, entre les 20,30 i les 22,30 hores es farà la tercera ronda de la protesta que tindrà uns serveis mínims del 20%. De cada 10 trens que circularien amb normalitat només ho faran 2.
Crítiques de fons a la direcció
Fa una setmana es va estar molt a prop d’un acord que hauria pogut ser debatut en les assemblees. De fet el problema va ser que les concessions fetes des de l’empresa no s’havien posat per escrit. I aquest detall és clau. El que es pacti tindrà valor jurídic i per això els responsables laborals volien poder analitzar amb els seus advocats el contingut del pacte. Però no va ser possible. Entre els aspectes que es van pactar hi havia la protecció de les treballadores de metro embarassades, una llarga reclamació laboral que, segons les fonts consultades, s’havia admès.
Un element que podria haver enterbolit la situació podria haver estat la reacció del sindicat CGT, majoritari al comitè del Metro, que després de constatar-se el desacord, va tornar a posar sobre la taula una sèrie de crítiques a la direcció de Metro de Barcelona: el nombre de persones contractades fora de conveni, la negativa a facilitar informació sobre aquestes persones i va mostrar, un cop més la sospita que algunes de les persones contractades els últims anys a Metro de Barcelona no són altra cosa que recol·locades polítiques.
