Tribuna

Creixement de l’FP: pública vs privada?

El debat sobre la titularitat dels centres  és i serà una constant en l’evolució de la xarxa que configuren. Malauradament, la discussió es fonamenta, per regla general, en posicions ideològiques prefixades que, almenys fins ara, no han aconseguit apropar-se de manera equilibrada. Ara bé, hi ha un concepte que una àmplia majoria de les dues posicions en conflicte comparteixen: pel fet de ser l’educació un dret universal i un servei de caràcter estratègic, correspon a l’Administració pública la garantia de la seva provisió.

Plantejat fora d’un context concret, aquest és un debat eminentment filosòfic. No ho diem en el sentit lamentablement pejoratiu en què se sol utilitzar l’expressió i que equivaldria a plantejar un debat abstracte que no porta a cap conclusió útil. Ben al contrari, ho dèiem en el sentit que és una discussió que es pot plantejar utilitzant les eines de la Filosofia: la lògica, el raonament, l’ètica. Un exercici molt interessant que s’ha fet en múltiples ocasions, tot i que massa sovint sense el rigor necessari i, encara amb més freqüència, amb un ressò social limitat.

En el cas de la Formació Professional (FP), el fet de tractar-se d’un servei de caràcter estratègic reforça la seva elevació a dret universal. Malgrat tractar-se d’un dret no reconegut explícitament en les nostres Lleis (encara no té caràcter d’educació obligatòria), cada dia pren més força el que tantes vegades hem defensat des d’aquesta publicació: que cap ciutadà s’incorpori a un lloc de treball sense una preparació de caràcter professionalitzador sigui del nivell que sigui. Això exigiria, per tant, no només garantir l’accés a les persones que ho demanin, sinó també assegurar la formació de determinats perfils professionals i facilitar l’accés a ofertes formatives de qualitat a aquests perfils per part de la població que ho requereixi. 

És necessari plantejar aquesta reflexió ara? Si ho estem fent és perquè, efectivament, creiem que és exactament el moment de fer-ho. Les dades dels darrers anys no deixen dubtes amb relació al creixement  de l’FP, però tampoc no amaguen els indicis d’un creixement desordenat i la irrupció de fenòmens fins ara inèdits, com l’entrada en escena dels fons d’inversió. Plantegem el debat, doncs, en un context molt específic: el del creixement de l’FP, que experimenta un augment inqüestionable en el nombre d’alumnes i que incrementa també la seva bona percepció social. Tan evident com això ho és que ha de créixer encara molt més.

Fa dècades que hi ha un consens molt ampli amb relació a l’anomalia de l’estructura de qualificacions del país: un excés evident de persones sense qualificació, un dèficit molt gran de qualificacions mitjanes i, pel que fa a les titulacions superiors, unes xifres suficients i, en tot cas, comparables a les d’altres països europeus que presenten estructures més equilibrades. Doncs bé, cal aprofitar l’onada actual per a fer un canvi tantes vegades demanat. La tendència hauria de ser substituir amb persones amb qualificacions mitjanes tota la població activa sense qualificació que s’anirà (que ja s’està) jubilant. Tenint en compte que l’FP de grau superior és, jurídicament, educació superior, això vol dir sobretot creixement de l’FP de grau mitjà en detriment dels col·lectius sense qualificació, la qual cosa implica mantenir i reforçar el caràcter professionalitzador de l’FP de grau mitjà, que ha de permetre la inserció laboral de moltes més persones.

El “moment dolç” de l’FP és innegable. Ho mostren les xifres i ho mostra l’entrada gradual dels fons d’inversió en el capital de centres privats. Si els fons d’inversió -coneguts per reflectir la covardia que se sol assignar al diner- arriben és perquè l’ augment de la demanda d’ocupació i un increment molt més evident de la demanda de formació augura bones perspectives de negoci. Un article de Diario 16 d’octubre de 2024 assenyalava com fons com KRK, Crescendo, Edutech Investment Holding i d’altres, han fet la seva irrupció en el mercat de la formació, amb una política prou agressiva d’adquisició de centres consolidats -Master D i Medac, entre d’altres- i amb un presència destacable en l’oferta d’FP online. És una entrada important de capital i si l’oferta pública s’estanca arribaria a tenir alguna possibilitat de liderar el creixement de l’FP.

Des del punt de vista tant de l’estratègia per a la competitivitat, com per a la cohesió social no es pot deixar el lideratge de l’oferta de Formació Professional només a la iniciativa privada. Bàsicament  per dos motius:

• Per a la seva supervivència -i, més que això, per fer negoci, ja que es tracta d’una inversió i una activitat privada- els centres privats han de cobrar quotes que, ja d’entrada, exclouen a una part important dels alumnes potencials amb la subsegüent pèrdua de talent, és a dir, de persones que podrien desenvolupar el seu talent i aportar valor a la societat. I si aquestes quotes són prou baixes per no actuar d’obstacle, la qualitat de la formació que s’ofereix se’n ressentirà notablement. Es podria pensar que algunes empreses estarien disposades a pagar els costos dels cicles de formació de persones que després incorporarien a la seva plantilla. Si hem de jutjar-ho a partir dels senyals que actualment emet el compromís de les empreses amb l’FP dual, aquest escenari no comptaria amb un percentatge gaire significatiu -a efectes del sistema- d’empreses col·laboradores.
• Per ser útil al desenvolupament econòmic del país i per tant a les empreses -protagonistes de la demanda d’ocupació- el creixement ha de respondre a criteris estratègics, definits en base a una prospectiva general de país i assegurar la seva  consolidació i l’estabilitat del sistema. Amb una oferta dependent dels vaivens del mercat, això no és possible. De la mateixa manera que ara arriben inversions i fons d’inversió, una hipotètica davallada de les rendibilitats ocasionarà la seva retirada. En aquesta eventualitat, les empreses es quedarien sense proveïdor.  

A l’empresa, en definitiva, li interessa que sigui la xarxa pública de centres qui lideri el creixement de l’FP perquè necessita assegurar un proveïdor estable, que faci possible un dispositiu ampli de captació de talent que no estigui condicionat pel poder adquisitiu dels candidats, tal i com demanava, segons nosaltres amb encert, l’Informe Draghi. Si busquéssim un “clickbait” diríem sense dubtar: a la privada li interessa la pública.

Sabem per experiència en el nostre país que la capacitat d’adaptació de la iniciativa privada és molt més alta que la iniciativa pública. Els mecanismes de gestió i de transformació de la xarxa pública solen ser lents i complicats i per aquesta raó la dificultat per assolir aquest lideratge pot ser encara més gran i la temptació de deixar-lo únicament a la iniciativa privada pot esdevenir una alternativa possible: deixar la formació dels sectors estratègics emergents a la iniciativa privada i l’oferta que en podríem dir “d’escolarització professional”, cedir-la a la iniciativa pública.

Una solució que es podria pensar a defensar és l’opció de sostenir amb fons públics una part d’aquesta oferta privada estratègica, tal i com ja succeeix en l’actualitat amb un sector de l’oferta educativa en general i en alguna part de l’oferta d’FP. Una possibilitat que, plantejada fora de context, té només un inconvenient, però un de fort: el de deixar fora del control directe de l’autoritat pública les decisions estratègiques que s’hagin de prendre respecte a la Formació. Aquesta concertació, plantejada en el context de creixement actual, és necessària sempre que es mantinguin les proporcions actuals entre l’oferta concertada i la pública i, a més, aquesta lideri l’oferta en els sectors més innovadors. Es tractaria, ras i curt, de mantenir una aliança -tàcita, de fet, no gaire explicitada- que ha funcionat en els moments de major creixement de l’FP i que, per tant, constitueix una fórmula contrastada per donar resposta a un escenari d’increment necessària de l’oferta.

Evidentment, si l’FP pública ha de ser la gran protagonista de l’actual onada de creixement, també ha de canviar algunes coses, també té deures a fer. La primera: posar les bases per a una progressió estratègica de l’FP a Catalunya en base a una anàlisi prospectiva que tingui en compte les necessitats de creixement i d’innovació i que sigui compartida pel teixit econòmic i social del país per tal d’alinear totes les iniciatives de creixement.

El segon canvi: intensificar el ritme de creixement de l’oferta. Ja es fan moviments destacables en aquest sentit, però el ritme actual no serà suficient. En el cas de Catalunya, caldrà contemplar també el reforç de l’oferta d’FP i de l’activitat de l’Institut Obert de Catalunya, que té la capacitat de liderar el creixement de l’FP online i pot fer-ho en benefici de moltes persones que, en situacions molt diferents i per causes múltiples, volen accedir a una titulació professional que no van poder assolir en el seu moment i que els seria útil per a la seva carrera professional.

El tercer canvi: els criteris i les facilitats per a gestionar els centres. Els actuals estan massa influïts per criteris que poden ser adequats per a d’altres etapes educatives però que no ho són per a l’FP. No hi insistirem per no fer-nos pesats, ja que ho hem posat de manifest de forma reiterada des d’Opina FP. Només hi afegim un apunt: oposar-se a aquests canvis no és defensar l’FP pública, és exactament el contrari.

En síntesi, cal decidir si l’FP és considera una estructura de país o és simplement un servei que es pot encomanar al mercat. Des del nostre punt de vista -i sortosament, creiem que el de moltíssima més gent- cal considerar-ho una estructura de país, perquè les empreses ho necessiten i perquè moltes persones poden aprofitar les oportunitats laborals que aquestes necessitats obriran. No podem cridar fins l’afonia que el volum de titulats de nivell mitjà ha de créixer per equiparar-nos a d’altres països europeus de referència i, tot seguit, deixar al mercat el creixement de l’FP. Si és una necessitat de país ho és a tots els efectes.

Opina FP és una associació que treballa en l’anàlisi i l’elaboració de propostes per a la millora de la Formació Professional i, per extensió, de propostes que ajudin a avançar cap a un sistema educatiu basat en l’equitat i la capacitat de fer front als reptes d’aquest segle. La Junta Directiva d’Opina FP la componem