Consternació en el món polític i sindical per la mort d’Enric Pubill, que era president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme.
Comissions Obreres ha emès un comunicat en el qual expressa el condol per la mort del vell lluitador antifranquista.
Pubill va nàixer 28 de desembre de 1930 a Barcelona. Va viure la Guerra Civil a Barcelona: el seu pare, membre de la CNT va marxar al front i després es va haver d’exiliar a França, on va morir sense que l’Enric el tornés a veure: de nen va passar a viure amb els seus oncles, treballant en el taller d’enquadernació familiar.
A partir del 1945 Pubill torna a viure amb la seva mare i fa de lampista. L’any 1947 es va integrar al Moviment Escolta, des d’on va entrar en contacte amb gent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), cosa que el portarà a militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
En l’etapa de militància a les joventuts del PSUC, Pubill organitza accions de propaganda antifranquista i és detingut el 1949, patint interrogatoris i tortures a la Jefatura Superior de Via Laietana, a Barcelona.
El Capità general va agreujar la condemna
Com a conseqüència de la seva detenció Pubill és condemnat a tres anys de presó, que augmenten a divuit per imposició del capità general Juan Bautista Sánchez. Finalment va complir onze anys de presó, a la Model i al penal de Burgos. Quan va sortir va reprendre els contactes amb el PSUC. Al si del partit s’encarregà del camp de la solidaritat i després com a responsable de propaganda al seu districte.
Arribada la democràcia, Publill va ser impulsor del Memorial Democràtic i membre de diferents candidatures a les eleccions generals i catalanes d’ICV i d’En Comú Podem. Des del 2010, era president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, entitat que té la seu a la primera planta de l’edifici de CCOO a la Via Laietana, 16, de Barcelona.
