Respecte al treball informal, si bé a escala mundial la proporció d’homes que posseeixen aquest tipus de treball és major que la de dones, aquesta tendència és l’oposada en unes certes regions. Com es mostra en la figura 1, tant a Àfrica subsahariana com a Àsia meridional i Amèrica Llatina i el Carib, el percentatge de dones que treballen en el sector informal és major que el dels homes.
La càrrega de treballs domèstics que recauen sobretot en dones, com la cura de nens i ancians o un altre tipus de treballs no remunerats, ha augmentat. Segons informa ONU Dones, abans de la pandèmia les dones ja realitzaven el triple de treball domèstic i assistencial sense remuneració que els homes. Aquests tipus d’ocupacions sense remuneració són reconeguts des de fa temps com a impulsors de desigualtats.
ONU Dones estima que 47 milions de dones i nenes al voltant del món cauran per sota del llindar de la pobresa com a resultat de la pandèmia, la qual cosa ampliarà encara més la bretxa entre homes i dones.
Efectes en migrants i refugiades
D’acord amb un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, les dones en situació de pobresa, migrants i/o refugiades són els grups vulnerables que més sofreixen les repercussions de la pandèmia.. D’una banda, per l’augment del treball no remunerat comentat anteriorment i la pèrdua d’ingressos si posseeixen ocupacions remunerades informals. I per un altre, perquè les pròpies condicions en les quals habiten no els permeten moltes vegades dur a terme les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut.
Les dones migrants i refugiades tenen, a més, riscos addicionals, ja que la discriminació i la xenofòbia solen limitar-los a l’accés a altres tipus d’ocupacions.
Moltes d’aquestes dones treballen com a empleades domèstiques, una ocupació gairebé 100 % feminitzada. A l’Argentina, segons una enquesta de la Universitat Nacional de Lanús i el CONICET, cap a principis de juny només un 33 % de les empleades domèstiques havia cobrat el seu salari durant la quarantena. Dins d’aquest percentatge, un terç d’elles va admetre que es veien obligades a anar a treballar igualment malgrat les restriccions del Govern per a poder rebre el seu salari.
Abús laboral i pèrdua de treball
Al Brasil hi ha hagut moltes situacions d’abús laboral cap a empleades domèstiques. Moltes d’aquestes treballadores han quedat en aïllament dins de les cases dels seus ocupadors. Això fa que sigui més fàcil que els seus drets es vegin vulnerats, tenint extenses jornades laborals i menys temps de descans. Addicionalment, la majoria d’aquestes treballadores no estan registrades oficialment, la qual cosa impedeix que puguin beneficiar-se de les ajudes econòmiques ofertes per l’Estat.
A Sud-àfrica hi ha més d’1 milió d’empleades domèstiques. Moltes d’elles denuncien que no estan rebent els seus salaris durant la quarantena. Més encara, el 79 % de totes les treballadores domèstiques a Sud-àfrica no estan registrades i el 11 % ni tan sols sap si estan registrades o no.
Una altra conseqüència directa de la pandèmia és la gran pèrdua d’ocupacions. Les dones representen un 60 % dels empleats del sector turístic a Madagascar. Es calcula que unes 40 000 ja han perdut les seves ocupacions dins d’aquest sector. A Mèxic, s’estima que 21 milions de dones han quedat aturades en aquest període.
La bretxa de gènere en empreneduria
Dins del marc empresarial també es veu una bretxa de gènere. Segons el Banc Mundial, només 1 de cada 3 empreses a escala mundial té a una dona entre els seus principals propietaris. En aquest sentit, països com Costa d’Ivori, la República Democràtica del Congo, Madagascar, Sud-àfrica, Tunísia i Mèxic han reconegut que és imprescindible brindar ajudes perquè els negocis dirigits per dones puguin sobreviure la crisi de la pandèmia.
El Govern de Sud-àfrica s’ha posat l’objectiu de garantir que almenys el 40 % dels béns i serveis adquirits per les entitats públiques provinguin d’empreses amb propietàries dones.
A Mèxic, el governador del municipi de Tultitlán va lliurar microcrèdits a dones emprenedores amb la finalitat d’enfortir l’economia familiar i de reactivar el consum local.
Les mascaretes, una oportunitat
Afortunadament, la sororitat en moments de crisis sempre aflora. En aquest sentit, diferents grups de dones en països com Costa d’Ivori (associació Idées de Paix), Guinea (associació Va riure Negre) i a Ruanda (associació Root Foundation) s’han organitzat per a capacitar i posar en pràctica la confecció de màscares, ajudant a treure profit econòmic de la demanda actual d’aquest producte.
A Panamà, un grup d’artesanes costureres de la península de Azuero ha decidit també confeccionar màscares no sols per a combatre la falta de treball, sinó per a lliurar-les de manera gratuïta als vilatans més necessitats.
Resulta evident que existeix una bretxa econòmica entre homes i dones. Per a contrarestar-la, és necessari que existeixi un canvi en la mirada social i cultural dels rols de gènere que compleixen tots dos grups en la llar. Així com la urgent implementació de respostes polítiques que involucrin la perspectiva de gènere.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
