L’oficina es trasllada a la llar: actualment, el 16,2 % del total dels treballadors presten serveis des del seu domicili «més de la meitat dels dies» de la seva jornada laboral, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística. I encara que el teletreball podria augmentar la productivitat fins a un 6,2 % a Espanya, segons un estudi elaborat per CaixaBank Research, els experts adverteixen que si no es prenen certes mesures, pot tenir conseqüències per al treballador i, per tant, per a l’empresa.
«El treballador o l’estudiant home office no han d’oblidar aspectes bàsics de la prevenció de riscos laborals en l’àmbit de la salut, tant en la faceta física com mental», alerta Luisa Achaerandio, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i fisioterapeuta. Tal com explica la professora, les lesions més habituals derivades del teletreball estan provocades per problemes musculars, de vista i d’ansietat. La bona notícia és que són afeccions que el mateix teletreballador pot prevenir i disminuir tenint cura de la postura corporal i de l’entorn on treballa.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada tres persones patirà una afecció muscular o osteoarticular incapacitant al llarg de la vida. Per evitar-ho, l’experta recomana utilitzar mobiliari adequat: cadires ergonòmiques, «que siguin regulables en alçada, d’un material còmode i millor si disposen de respatller lumbar, reposapeus i un suport per elevar l’ordinador». Pel que fa a la taula, «ha de tenir una alçada que permeti col·locar-hi els avantbraços a l’hora d’escriure sense que quedi massa alta ni massa baixa. La distància entre la pantalla i els ulls ha de ser d’uns 50 centímetres. I per tenir cura de la circulació i l’esquena, el millor és evitar creuar les cames durant massa temps», explica. D’altra banda, insisteix en la importància de «no estar assegut més de dues hores seguides sense canviar de postura» i recomana fer exercicis i estiraments, encara que sigui durant cinc minuts cada dia, per prevenir lesions.
Les noves tecnologies també poden ajudar a prevenir males postures. Ja es comencen a comercialitzar aplicacions com Lumo, un cinturó que monitoritza la posició i vibra lleument quan detecta que l’esquena no està recta, o Fysiopal, una peça de vestir que s’adhereix al cos com una segona pell i que també detecta mitjançant sensors la mala posició de les espatlles, l’esquena i el coll.
La regla 20-20-20 i la il·luminació
Pel que fa a les possibles afeccions oculars provocades pel teletreball, els experts recomanen seguir la regla 20-20-20: es tracta de deixar de mirar la pantalla cada 20 minuts, canviar la mirada cap a un objecte que estigui a 6 metres (uns 20 peus) i durant 20 segons. «Així es canvia l’enfocament i es descansa la vista», explica Luisa Achaerandio. És important no abusar del mode fosc a les pantalles, ja que el contrast de lletres blanques sobre fons negre pot provocar que s’hagi de forçar més la vista a la llarga. També destaca la importància d’un gest automàtic com parpellejar. «Es pot col·locar una nota adhesiva a la pantalla amb el record de parpellejar per crear l’hàbit», insisteix.
Per la seva banda, el professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Manel Fernández Jaria recomana fer-se un petit massatge als ulls per descansar la vista de tant en tant i vigilar el punt d’origen de la llum. «La zona de treball hauria de tenir uns 500 lux (sistema internacional d’unitats per al nivell d’il·luminació), i la llum natural no hauria de venir de davant de l’ordinador, ja que provocaria enlluernaments», explica. I, a més, recomana no treballar només amb la pantalla de l’ordinador encesa, tenir una llum d’ambient càlida i no estar mai a les fosques. El canvi d’intensitat de llum de la pantalla respecte de l’entorn és un esforç extra per a la vista que la pot danyar.
Un bon entorn i confiança amb l’empresa per evitar problemes emocionals
Pel que fa a la prevenció de problemes psicoemocionals relacionats amb el teletreball, el professor Fernández Jaria recomana començar posant en valor l’organització de la zona de treball i «buscar on ubicar l’oficina, en quin espai se situarà dins de la casa». Així mateix, convida els treballadors a preparar un racó on estiguin a gust i se sentin inspirats pels colors i el mobiliari. «Podem col·locar algunes plantes en l’entorn, algun objecte decoratiu que ens faci sentir bé, encara que sense caure en massa mobles o objectes que siguin focus d’interrupció». S’ha de tenir cura també de l’ordre dels cables i evitar que estiguin a la vista o per terra. «Trobem cada vegada més mobiliari que contribueix a l’ordre, com les taules que es tanquen cap a la paret a l’estil secrétaire, que quan s’ha acabat la jornada permeten que la zona de treball quedi recollida». «D’aquesta manera s’ajuda el cervell a entendre que s’està tancant aquesta part de l’horari», afegeix Fernández Jaria.
D’altra banda, per treballar en un bon ambient, el professor desaconsella les aplicacions de seguiment de la productivitat, ja que una relació laboral saludable a distància s’ha de fonamentar en «el compromís i la confiança mútua», diu.
Finalment, Fernández Jaria anima a tenir en compte aquestes pautes de riscos laborals també en el cas d’estudiar o treballar des de casa quan s’escriu o es llegeix en paper, no solament quan es treballa amb dispositius electrònics. «Com més aviat s’instaurin aquestes pautes com a hàbit de vida, més gran serà la seva repercussió de cara al futur. Si treballem la prevenció, estalviem molts costos a l’empresari i molt patiment al treballador», destaca el professor Fernández Jaria. En tot cas, indica que, com reflecteix l’Estatut dels Treballadors, l’empresari és el responsable de l’exigència de seguretat, com també dels riscos que comporta. No obstant això, també s’especifica que el teletreballador ha de «ser diligent en les seves actuacions i ha d’executar correctament el desenvolupament de la seva activitat laboral».
Aquest és un article original de la UOC
