Recerca

Com se senten els treballadors autònoms?

La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) ha realitzat un estudi a Fons sobre com se senten els treballadors per compte propi. Sota el titular Estudi qualitatiu sobre les necessitats no aparents dels professionals autònoms. Què volen i no diuen els professionals autònoms? es recullen les paraules que més han utilitzat en les entrevistes a l’hora d’explicar com es troben: “Sols, abandonats, perduts, indefensos, desplaçats, incompresos”.

L’estudi es basa en una sèrie de converses amb diferents grups d’autònoms, en les que els participants interactuaven entre ells. “Buscàvem – diuen els responsables de l’estudi – respostes emocionals per connectar amb els sentiments més profunds de les persones que han participat en l’estudi. La dinàmica dels grups fa aflorar emocions que amb freqüència adjectiven les reflexions que expressen els participants: possibilitat fer descobriments que d’una altra manera resten ocults”. D’aquí l’expressió “no aparents”, que fa referència “al conjunt de necessitats invisibilitzades per desconeixement, per manca de sensibilitat de les institucions o fins i tot per una accentuada autolimitació dels mateixos professionals autònoms”.

I què descobreix l’estudi? Primer, que se senten “en terra de ningú”: “Ni som empresaris ni som treballadors. O som les dues coses a la vegada”. L’estudi revela que aquesta “identitat hibrida” provoca una “una incertesa que té una dimensió gairebé existencial, associada intrínsecament a la condició de professional autònom”. Una condició, diuen, que els deixa fora de joc en debats socials “com el de la reducció de la jornada de treball, el de la protecció i de la salut mental, el de l’increment de les pensions o les ampliacions dels dies de baixa per permís de paternitat o maternitat, entre altres”.

Una falsa llibertat?

Davant de la pregunta “quin benefici obtenen de ser autònoms?”, la resposta sempre és: “la llibertat”. En tots els grups, la immensa majoria dels participants coincideixen amb aquesta expressió. Però l’estudi avisa: “Dita, val a dir, com una mena d’automatisme, com una frase feta, com un ressort que s’activa després d’haver respost a aquesta pregunta ja massa vegades”. D’aquí se’n deriva un altre valor, tenir la possibilitat de “fer les coses a la meva manera, lluny de la jerarquia d’un superior que mana sobre la meva vida i el meu temps”.

Però aquest sentiment de llibertat, diu l’estudi, “minva mentre avança la conversa entre els participants. Entren en joc altres factors com la ‘tranquil·litat, la previsibilitat o la pròpia disponibilitat horària davant dels clients’. Aquesta llibertat es veu dràsticament retallada quan es posa en relació amb tots els neguits, condicionants i requisits de l’activitat professional i de les responsabilitats acumulades al llarg de la vida. De forma recurrent, la manera més evident de fer tangible el valor de la llibertat és a través del valor de la conciliació de la vida laboral i familiar.”

Tant és així que “el règim autònom es converteix en una barrera dissuasiva que no propicia la maternitat. El risc d’aturada professional que la maternitat representa per al conjunt de dones treballadores, en el cas de les dones autònomes es percep com a molt més alt i inassumible, per tant; actua com a factor de retardament de la decisió”.

El treball recull un testimoni que serveix per introduir la qüestió de gènere: “No conec cap dona treballadora autònoma que es plantegi exhaurir tot el permís de maternitat, i encara menys si la parella també és professional autònoma”. En les converses “s’evidencia una sobrecàrrega de responsabilitat de les dones en matèria de conciliació personal i familiar, i es posa el valor de la llibertat sempre al servei de la seva condició de mares. No només les dones ho fan, però principalment són elles. Un fet que es converteix en un potenciador de la percepció de vulnerabilitat associada a la feina com a professional autònoma”. Les participants de l’estudi indiquen que treballar d’autònom té un agreujant derivat de la condició de dona que “es reflecteix en un plus de pressió social, en un plus de precarietat laboral i en un nivell d’estrès i de sentiment de culpa més elevat”.

L’estudi conclou que “el recurs a la llibertat com a valor, més enllà de la seva declinació en termes de conciliació de la vida laboral i familiar, apareix més com una manera de fer de la necessitat virtut que no pas com una creença profunda”.

“Una habitació a les fosques”

La metàfora d’“una habitació a les fosques” pareix en les converses, se cita en l’estudi, de forma recurrent. “Moltes persones decideixen ser autònomes sense saber el que implica realment. És com si et conviden a entrar en una habitació a les fosques, i va i hi entres”. Sense ser conscients, recorden, del “remolí d’emocions que han hagut d’afrontar en la seva trajectòria com a professionals autònoms”.

I aquí sorgeixen les paraules que citàvem a l’inici. “La soledat, l’angoixa, i la por” davant la necessitat d’atendre “els requisits de l’administració, d’adaptar-se a les exigències del mercat i a la gestió economicofinancera”. Tot això es tradueixen “en forma d’estrès laboral, fatiga permanent i inseguretat en la presa de decisions. Uns factors que afecten la seva salut i que assumeixen com a inherents de la feina. A la vegada que la salut mental s’incorpora amb força en la gestió de les relacions laborals, les persones autònomes han de trobar la manera individualitzada de gestionar i fer suportables aquests elements de risc per a la seva salut”.

La sensació que pateix l’autònom és que “sempre es poden escapar coses importants del control i, per tant, implica un permanent estat d’alerta que allunya de la serenor i la calma. L’entorn es pot convertir en un entorn amenaçador, font de problemes i preocupacions en qualsevol moment i per qualsevol causa. En un nivell més secundari, però també rellevant, apareixen sentiments de culpabilitat, desconfiança i inseguretat”.

I a partir d’aquí, sorgeixen els sentiments de “por, pànic i angoixa”. Un sentiment d’indefensió i amenaça “que arriben a les seves puntes més elevades quan es parla de la relació amb l’administració pública”. D’aquí que CTAC consideri “que la interacció amb les institucions hauria d’estar marcada per la seguretat jurídica i la claredat i, precisament, la percepció és tota la contrària”.

Com en el conjunt de la societat, en el si del treball autònom també s’aprecia, afirma l’estudi, el canvi generacional. “Entre els més joves (mil·lennistes i zetes) s’aprecia una inclinació més elevada al valor de la llibertat (…) mentre que entre els més grans (Generació X i boomers) hi ha la sensació de trobar-se atrapats en una lògica “perversa” i “sense opció real de sortida” que els condiciona en el present i de cara al futur”.

CTAC, a partir d’aquest estudi, reclama:

• Reforçament del reconeixement de l’aportació singular de l’activitat dels professionals autònoms.

 • Reforçament dels programes de mentoria i acompanyament emocional dels professionals autònoms.

 • Creació d’un servei d’atenció econòmica i administrativa que contribueixi a clarificar de la relació entre l’administració i els professionals autònoms. 

Al mateix temps, considera que les organitzacions que representen els professionals autònoms han de desenvolupar “estratègies de personalització de l’atenció als associats; enfortir el suport a les necessitats emocionals; acompanyar-los al llarg de la trajectòria; establir vincles locals i sectorials, i identificar una agenda específica per a la millora de les prestacions”.