La pandèmia de la Covid-19, ha posat en qüestió el funcionament de la societat davant un fet impredictible que està exigint nous esforços per fer front a una crisi sanitària de difícil control, i que està requerint esforços financers extraordinaris per fer front a tots els seus aspectes.
La política fiscal és un dels aspectes que menys es debat, i pel seu aspecte aspre les propostes no se sotmeten a l’anàlisi de la societat de forma oberta, i s’amaga sota eufemismes la necessitat dels recursos de l’estat, quan és fonamental per fer front a les necessitats socials.
Aquells sectors empresarials reticents a l’increment d’impostos, hem vist que són els primers que amb la pandèmia s’han apuntat a sol·licitar ajudes de tota mena, sense tenir en compte que han defensat sempre menys recursos públics, cosa que no és molt coherent ara amb l’exigència d’ajudes que han de sortir dels impostos de tots.
El nostre país amb la crisi sanitària i la consegüent econòmica ha superat el 120% del deute sobre el PIB d’un any, si en aquesta conjuntura es planteja la rebaixa d’impostos, cal explicar quines conseqüències tindrà sobre els serveis públics i les retallades subsegüents com es va fer en la crisi de 2008.
Afortunadament l’aposta dels poders públics en l’àmbit europeu, han seguit una línia diferent i per atendre les necessitats sanitàries i les conseqüències socials i econòmiques, s’ha reforçat la despesa pública i l’endeutament necessari per fer front a aquesta crisi en els pròxims anys, i s’han suspès els criteris de la UE d’un 3% de dèficit i un 60% del deute sobre el PIB, que hagués estrangulat les possibilitats dels estats per fer front a aquesta crisi.
S’ha apostat pels Fons del mecanisme de Recuperacio i Resiliencia, per dotar de fons per fer front al canvi de model productiu, i sostenir la despesa social en aquests moments de crisi amb els fons de New Generation, que ara hauran de destinar-se a sectors que ens permetin fer front a un futur que transformi la nostra indústria i processos productius que assegurin una transició ecològica per fer front al canvi climàtic.
La política fiscal en aquest context esdevé un factor clau per sostenir un estat de benestar que atengui la població de forma justa, per això els impostos són un factor de redistribució de la renda, ja que amb la progressivitat fiscal paguen més qui més té.
No podem caure en el parany dels defensors de la baixada d’impostos, que signifiquen una rebaixa significativa d’impostos als rics i en canvi a la classe treballadora molt poc, i que té com a conseqüència que els serveis públics es deterioren i afecta la classe treballadora, ja que l’obliga a una major despesa en contractar serveis privats per fer front a les seves necessitats, en conseqüència la rebaixa d’impostos suposa al final una major despesa familiar.
L’actual situació impositiva es desprèn que l’impost sobre la renda IRPF que afecta la classe treballadora, no admet major càrrega impositiva a les rendes salarials mitjanes i baixes, en canvi a les rendes de capital i l’impost a les societats, permet un major recorregut per a l’obtenció de recursos. També les actuacions dels països més rics per establir impostos a les grans empreses globals del 15%, en una important iniciativa per evitar paradisos fiscals.
En relació amb els impostos indirectes que afecten a tota la població indistintament al seu nivell de renda, s’hauria de protegir el consum dels productes bàsics amb una menor càrrega impositiva, així com atendre els impostos que graven els productes energètics i que són serveis imprescindibles per a la població més desprotegida.
En el capítol d’impostos cal contemplar el pagament de les quotes socials que permetin sostenir les pensions, i la necessitat de contemplar les aportacions via impostos per sostenir unes pensions dignes.
Ara a curt termini, gairebé ningú plantejarà una reducció de despesa social i una reducció d’impostos, però a mesura que la pandèmia quedi enrere, es tornarà a plantejar un debat sobre la política fiscal i des dels poders econòmics es defensarà la reducció d’impostos, des de la USOC hem d’estar atents sobre aquests debats que són cants de sirena, que amaga una mentida que ocasiona la debilitat de l’estat del benestar i que obre la porta a una política de retallades que ja hem patit les greus conseqüències socials que han tingut en el passat més immediat.
