Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una de les prioritats del president Joe Biden és elevar els impostos de les grans multinacionals que pràcticament no tributen. Enmig de l’estira-i-arronsa de Biden amb el Congrés dels Estats Units sobre el paquet d’infraestructura i com finançar-lo amb impostos mínims per a les grans empreses, Washington també ha posat molt esforç en assolir acords a la propera cimera del G7. El primer àmbit en el qual s’ha produït un principi de consens és la fiscalitat. Els ministres de Finances dels membres del G7 (els Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà) van emetre un comunicat el 5 de juny favorable a un impost de societats global mínim del 15%.
És només un principi d’acord que han de ratificar els caps de govern del G7 a la cimera que es celebrarà a Cornwall (Regne Unit) de l’11 al 13 de juny. Però no es pot infravalorar la seva transcendència. Consensuar reformes fiscals en un país ja és difícil. La mateixa Unió Europea ha aconseguit harmonitzar l’IVA i els impostos especials (gasolina i tabac) entre els seus estats membres les darreres dècades, però els nombrosos intents d’harmonitzar la fiscalitat sobre les empreses i els particulars entre els 27 membres de la UE han fracassat. Convenis de fiscalitat a la UE requereixen la unanimitat dels 27 estats membres. Alguns, com Irlanda i Luxemburg, volen continuar atraient empreses oferint impostos baixos.
El motiu del principi d’acord d’un impost de societats mínim global del 15% anunciat pels ministres de Finances dels membres del G7 és el disgust dels governs i opinions públiques de les principals economies mundials amb els enormes beneficis de les grans empreses tecnològiques. També respecte a les seves pràctiques monopolístiques i els salaris baixos que paguen als seus empleats.
Els colossos tecnològics
La cotització borsària d’Apple, Amazon, Alphabet (propietària de Google), Microsoft o Facebook supera el PIB de la majoria d’economies del món. Els 2,1 bilions de dòlars de capitalització borsària d’Apple són iguals al PIB d’Itàlia, la vuitena economia mundial, i ultrapassen per tant el PIB de totes les economies del món menys el de la Xina i el de les potències del G7. La capitalització borsària d’Amazon és d’1,6 bilions de dòlars, que iguala el PIB d’Austràlia, l’economia número dotze del món.
Els darrers anys, les principals economies mundials han estat negociant sense èxit a l’OCDE la manera d’impedir que els colossos tecnològics puguin tributar molt poc. Generalment, escullen com a domicili fiscal jurisdiccions de fiscalitat baixa, com Irlanda o Luxemburg. Això significa que no tributen res en països on generen vendes i beneficis molt copiosos. Davant el punt mort de les negociacions al G7, alguns països (Regne Unit, França, Itàlia, Espanya) van anunciar o imposar taxes digitals nacionals que graven l’activitat de les tecnològiques al seu territori.
El president Donald Trump va rebutjar aquesta iniciativa, argumentant que són empreses estatunidenques. Imposà aranzels sobre exportacions de productes francesos als EUA i amenaçà de fer el mateix amb italianes i espanyoles. Tanmateix, el desembre el govern nord-americà anuncià que suspenia l’entrada en vigor d’aranzels per valor de 1.300 milions de dòlars sobre exportacions franceses. Aquesta càrrega era una represàlia contra la taxa digital recaptada per França. Aquest fet va crear una finestra d’oportunitat, que ha estat aprofitada pels membres del G7.
Resposta a la recessió
Un altre factor que explica el principi d’acord assolit a Lancaster House és que molts estats han hagut d’adoptar plans d’estímul molt grans per a fer front a la recessió creada per la pandèmia de la Covid-19. Des de març de 2020, el Congrés dels Estats Units ha aprovat paquets d’estímul per un total de 4,7 bilions de dòlars. Aquesta inversió pública cal finançar-la. Altrament incrementa el dèficit i el deute nacional. Disminuir la despesa en època de recessió és difícil, i les pujades d’impostos sempre són polèmiques. El fet que les grans empreses tecnològiques tributen molt poc les converteix en objectius molt desitjables.
Una altra circumstància que ha facilitat el principi d’acord és que a la majoria d’estats del G7 governen partits de centreesquerra. El Partit Demòcrata controla la Casa Blanca i les dues cambres del Congrés. Justin Trudeau és el primer ministre laborista del Canadà. França està governada pel reformisme d’origen socialista personificat en Emmanuel Macron. A Alemanya la CDU d’Angela Merkel té com a soci de govern el partit socialdemòcrata (SPD), un membre del qual (en aquest cas Olaf Scholz) ocupa el poderós ministeri de finances. Mario Dragui encapçala un govern d’unitat nacional amb el suport dels principals partits italians. Les úniques excepcions són el Regne Unit i el Japó, on governen el partit Conservador i el partit Liberal Demòcrata (de centredreta), respectivament.
El Regne Unit, que presideix el G7 aquest any, desitja concloure acords de lliure comerç (ALCs) amb les principals economies mundials després del Brexit. Ja negocia ALCs amb l’Índia, Austràlia i Nova Zelanda. Comercia amb 54 països africans des de gener segons un conveni entre Londres i la zona de lliure comerç continental africana. Boris Johnson genera titulars per la seva vida privada. Però també es mou amb habilitat per guanyar-se el favor del president Joe Biden. Ha adoptat el discurs favorable a una economia verda sense emissions de gasos d’hivernacle propugnat per Biden. Anhela comerciar un acord de lliure comerç amb els EUA. La fita d’aconseguir el principi d’acord de Lancaster House li dóna punts amb la Casa Blanca.
Juntament amb els ministres de Finances del G7 també han estat presents a les negociacions la directora gerent del Fons Monetari Internacional (Kristalina Georgieva), el president de l’Eurogrup (Paschal Donohe), el comissari d’Economia de la UE (Paolo Gentiloni) i el nou secretari general de l’OCDE, Matthias Kormann. L’FMI sota l’ara presidenta del BCE, Christine Lagarde, i des de setembre del 2019 sota el lideratge de Georgieva és partidària d’un impost de societats global mínim. La Comissió Europea també és favorable a la idea. La UE acaba de crear l’Observatori sobre la Fiscalitat, que pretén impulsar una fiscalitat comuna entre els seus 27 estats membres. Recentment, l’Observatori donà suport a un impost de societats mínim d’entre el 15 i el 25% per a les multinacionals dels països de la UE.
Aplicar un impost a les multinacionals de la UE evidentment els resta competitivitat si no s’aconsegueix acompanyar aquesta mesura amb un gravamen a escala mundial. L’OCDE reuneix 37 països, i sota la direcció durant els darrers quinze anys del mexicà Ángel Gurría, ha estat decisiva en la lluita contra els paradisos fiscals i preparant el terreny per a l’acord del G7. El seu successor, l’australià Mathias Cormann, prengué possessió del càrrec el darrer 1 de juny. Fou ministre de Finances del seu país entre 2013 i 2020.
L’agenda pendent
Tanmateix, aquest principi d’acord s’enfronta amb molts obstacles. Àdhuc alguns dels que l’han anunciat ja han deixat entreveure les diferents prioritats. El ministre de Finances francès, Bruno LeMaire, declarà que lluitaria per “un impost de societats mínim global superior al 15%”, que considera “un punt de partida”. El president de l’Eurogrup és el ministre de Finances d’Irlanda, país que s’ha beneficiat molt des de fa dècades perquè el seu impost de societats és només del 12,5%. Donohoe demanà que es tinguin en compte els interessos dels estats més petits. L’amfitrió de la reunió, el ministre de finances britànic Rishi Sunek, reconegué que un acord global és complicat i que l’acord del 5 de juny és només un primer pas.
La declaració no especifica quines empreses estaran subjectes a l’impost de societats mínim global del 15% i com es repartirien els ingressos els diferents estats. Suposant que es puguin superar les reserves de França i països de la UE amb baixa fiscalitat com Irlanda i Luxemburg a la cimera del G7 de Cornwall , s’hauria d’ampliar l’acord per a incloure les principals economies emergents. A la cimera del G20 d’aquest juliol a Venècia serà molt més difícil arribar a un consens. El G20 no ha aconseguit cap acord destacat des que es va fundar el 1999. La presència de Rússia i la Xina, rivals geoestratègics de les democràcies occidentals, complica la tasca.
Hi ha una dinàmica favorable al principi d’acord dels ministres de Finances del G7. Joe Biden té embarrancada la seva agenda domèstica perquè la majoria del partit Demòcrata a la Cambra de Representants i al Senat és mínima. Busca acords globals en els àmbits de lluita contra el canvi climàtic, les empreses tecnològiques i la fiscalitat. El Regne Unit, França, Itàlia i Espanya (membre del G20) volen evitar la possibilitat de nous aranzels de Washington si tornessin a aplicar les taxes digitals nacionals.
Els líders que continuaran negociant la concreció del principi d’acord assolit a Lancaster House tenen un gran pes o interès en un resultat positiu. Janet Yellen fou presidenta de la Reserva Federal, i Mario Dragui del Banc Central Europeu des de 2001 fins a 2019. Boris Johnson gaudeix d’una majoria absoluta a la Cambra dels Comuns i vol la complicitat de Biden. Alemanya celebra eleccions generals el setembre i Emmanuel Macron es presenta a la reelecció el proper abril. Tant la CDU com l’SPD a Alemanya com Macron es beneficiarien políticament d’un pacte sobre fiscalitat. Però no ha existit mai un impost global mínim de cap mena. En els mesos vinents la prioritat deu ser aconseguir un consens al G7 i ampliar-lo gradualment per a incloure la majoria de membres de l’OCDE.
