Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
França viu en ebullició social. Centenars de milers de persones s’han mobilitzat al país veí contra la darrera gran reforma del mandat de François Hollande. El president socialista pretén flexibilitzar, així en diuen, el mercat laboral. Vol obtenir una reducció de l’atur, que és del 10%. Però, l’opinió pública francesa està en contra de la iniciativa en un 70%. Per això milers de joves, treballadors i treballadores francesos s’han mobilitzat exigint la retirada del projecte de llei.
Els manifestants, que van omplir dimecres els carrers de les principals ciutats franceses, exigeixen posar fi al que afirmen és “una regressió històrica” que només beneficiarà els empresaris i que obre la porta a una més gran precarietat en l’ocupació.
L’espurna inicial l’han posat els sindicats estudiantils. Després s’hi han afegit els sindicats de treballadors, en una coalició que s’assembla molt al conjunt de forces que van dur Hollande a la presidència de França el 2012. Un i altres consideren que el president vol posar dempeus una reforma “inspirada pels nostres adversaris”.
Dimecres, a París, més de 100.000 persones han desfilat des de la plaça de la República, un lloc emblemàtic a la ciutat. Un xic abans es van produir desenes de bloqueigs d’instituts i també de la seu de la patronal Medef. Tanmateix, les manifestacions van transcórrer en un ambient reivindicatiu i festiu.
Les protestes es van repetir en més de 200 localitats franceses, en un moviment de fons que amenaça esquerdar fins i tot el partit socialista francès.
La llei, de la qual es presentarà el seu avantprojecte el 24 de maig vinent. Mentrestant, sindicats i estudiants pressionen per la retirada de la llei, mentre el primer ministre, Manuel Valls, intenta desactivar la rebel·lió tant entre els agents socials com entre els socialistes mateixos.
La llei pretén modificar la jornada laboral de 35 hores per setmana, introduïda l’any 2000 pels socialistes. Ara la proposta estableix que tècnicament es mantinguin les 35 hores, però fa possible que les empreses organitzin els calendaris alternatius, sense tenir en compte els convenis sectorials. Això permetria a la pràctica setmanes de 48 hores i jornades de 12 hores de feina. Altres mesures polèmiques són abaratir l’acomiadament i flexibilitzar el treball a casa i també les feines nocturnes.
A la jornada d’ira i còlera van contribuir els treballadors del sector ferroviari, que exigeixen pujades salarials. Gairebé la meitat dels trens de mig recorregut i alta velocitat no van realitzar els viatges previstos, mentre el metro i el transport de rodalia van ser menys afectats. A la vaga hi han participat el 35% de les plantilles d’empleats ferroviaris.
