CCOO, UGT i la patronal CEOE i Cepime confien a segellar en uns dies un pacte salarial que podria recollir pujades del 1,5% a proposta dels sindicats, i com avantsala del III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que hauria d’estar subscrit a mitjans de mes.
“Si el pacte salarial no se signa abans de febrer, arribarà tard”, va dir fa unes setmanes el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. “Per bé o per mal l’acord haurà d’estar resolt a 31 de gener”, assenyalava llavors CCOO.
Atès que aquesta setmana sindicats i patronal no han estat capaços d’arribar a un consens, els propers dies s’entreveuen, a dir de totes les parts, com l’escenari idoni per signar el pacte.
Fonts de la negociació han explicat a Efe que l’ambient que es visualitza és molt bo però ho és més el fet que la patronal hagi retirat una proposta, que va ser rebutjada de ple pels sindicats, i que suggeria per 2015 pujades del 0,6 al 0,8% vinculades a les previsions del PIB.
Des del principi, els salaris han estat el principal escull de la negociació, però el primer punt de consens va ser el reconeixement unànime que els salaris han de créixer per impulsar l’activitat econòmica, el poder adquisitiu, contribuir a la competitivitat ia la creació de ocupació.
Pendent d’aprovar clar que l’acord final contempli per a aquest any, amb caràcter “excepcional” i causa de la inflació, un increment dels salaris del 1,5%.
Els sindicats han valorat que la CEOE hagi retirat la seva proposta, i si bé no ha assumit oficialment els plantejaments d’UGT i CCOO tampoc els ha rebutjat.
En aquest debat d’última hora també hi estarà present que els increments en els dos pròxims anys -previsiblement l’acord serà fins 2017- es “modulen” d’acord amb la situació de cada sector.
Es tractaria que fossin les unitats de negociació (empreses o sectors) les que fixin els criteris d’increment salarial i que s’admeti que no tots els sectors afronten per igual la conjuntura econòmica.
Però, a més, els negociadors haurien ajustar les pujades a la productivitat registrada en cada sector.
Un altre punt que els sindicats defensen és que l’acord inclogui una clàusula de garantia salarial que asseguri que l’increment a futur sigui com a mínim igual que la inflació.
A la resta d’assumptes, sindicats i patronal han arribat al consens. Per exemple, hi ha acord en els assumptes referits a igualtat, formació o salut laboral però també en els relatius a l’estructura dels convenis, és a dir, al fet que s’impulsin els convenis per sectors en detriment dels d’empreses.
L’acord final també mantindrà la ultraactivitat dels convenis, en línia amb la sentència del Suprem, que manté la seva vigència encara que hagin caducat.
Aquí, els sindicats volen evitar buits en l’aplicació dels convenis i suggereixen que quan la negociació s’encalli es recorri a sistemes de resolució extrajudicials.
