El Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRL) en el qual estan integrats els sindicats CCOO i UGT, les patronals Foment del Treball i PIMEC, i la Generalitat de Catalunya, han aprovat una declaració perquè les empreses de multiservei apliquin els convenis sectorials i no els d’empresa. El CRL considera que d’aquesta manera “s’eviten acords o convenis que possibilitin que les persones treballadores contractades a través de les empreses multiservei tinguin condicions laborals inferiors al de la resta de treballadors/es englobades al conveni col·lectiu d’aplicació sectorial”.
La decisió té un precedent. L’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), firmat pels sindicats i les patronals més representatives de Catalunya, ja incloïa en un dels seus articles el compromís de fer que les empreses multiservei es regeixin, tant en l’apartat salarial com en drets laborals, pel conveni sectorial corresponent. Ara s’ha ratificat el pacte i s’ha fet una crida perquè les diferents patronals sectorials, adoptin l’acord i evitin contractar empreses multiservei que no es regeixin pels convenis sectorials.
Les empreses multiservei van néixer gràcies a la reforma laboral. Aquest canvi legislatiu inclou en un dels seus punts la preeminència dels convenis d’empresa per sobre dels convenis sectorials. La idea era reduir la força que poguessin tenir els treballadors organitzats al negociar els convenis de tot un sector i fer que la negociació tingués un àmbit més reduït, de manera que el poder més gran dels patrons permetés rebaixar costos, especialment salarials.
Amb el camp adobat per la reforma laboral, moltes Empreses de Treball Temporal (ETT), que després de pressió sindical van perdre la possibilitat de pagar menys del que pagaven les empreses a les quals donaven serveis, va posar en marxa filials com a empreses multiservei. Aquestes societats es regien exclusivament per convenis d’empresa, que aconseguien fer firmar generalment a treballadors no sindicats. El resultat va ser una rebaixa salarial notable, un dels objectius de la reforma.
L’origen de les Kellys
Les empreses multiservei van tenir tant èxit en els seus objectius, que van ser una de les fonts del fenomen conegut com a treballadors pobres. El modus operandi d’aquestes companyies era arribar a acords amb empreses convencionals que subcontractaven alguns serveis que abans feien directament: neteja, seguretat, i fins i tot producció. Els treballadors de l’empresa multiservei que feien aquests treballs cobraven ben just el salari mínim i es regien per l’Estatut dels Treballadors, perquè el conveni de la seva empresa així ho indicava. La diferència era el que produïa rendibilitat a les multiservei. Un exemple d’aquesta pràctica és el de les cambreres d’habitació dels hotels, les kellys, que van passar d’estar incloses en el conveni de l’establiment a regir-se pel conveni de la multiservei amb condicions de misèria, segons van denunciar.
El que a l’inici va suposar una forta rebaixa salarial va tenir com a efecte col·lateral l’aparició de situacions de competència deslleial entre empreses, el que amb la declaració volen ara evitar les patronals.
L’AIC, un precedent
Cristina Torre, secretària de Política sindical de CCOO, explica que “en l’AIC hi havia una referència al fet que les empreses multiservei es regissin pels convenis sectorials, ara el que s’ha fet és un pas endavant en aquest sentit”. Segons la dirigent sindical els efectes negatius de les empreses multiservei “justifiquen un cop més la necessitat de derogar l’article de la reforma laboral que diu que el conveni més important és el d’empresa”. Torre no es mossega la llengua quan afirma que “les empreses multiservei tenien una funció fonamental, a més de reduir salaris, permeten que es facin contractacions en frau de llei”. Aquesta situació es dóna en molts sectors com la neteja, o les hostesses de congrés, afirma.
Per a la líder de CCOO, fa poc, davant la possibilitat que, per norma, es canviés la preeminència dels convenis d’empresa pels sectorials “s’han intentat crear patronals específiques de les empreses multiservei, que podrien firmar convenis sectorials. Ens ho van proposar a nosaltres i a UGT i ens hem negat”.
Salaris un 40% inferiors
En el mateix sentit opina Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT. “El nostre sindicat va impulsar, junt amb CCOO, que un punt de l’AIC contemplés que les empreses multiservei es regissin pel conveni sectorial corresponent a les empreses per a les quals treballen, i després junts hem instat la pressent declaració”. La raó és que els salaris que paguen les empreses multiservei arriben a ser fins a un 40% inferiors als salaris dels sectors corresponents.
També explica la dirigent ugetista que “en l’àmbit estatal es va voler crear una patronal d’empreses multiservei amb la intenció de posar en marxa un conveni de sector, i no hi vam estar d’acord perquè entenem que totes les activitats que es realitzen per a les empreses prestatàries ja estan regulades en els seus corresponents convenis sectorials”.
UGT de Catalunya ha fet campanyes específiques contra l’ús de les empreses multiservei. També aquest sindicat i CCOO van dur la problemàtica als tribunals que l’any 2016 havia suposat l’anul·lació de 43 convenis d’empresa vinculats a multiservei usats per abaratir salaris.
Segons dades de l’any 2017, només a la regió metropolitana de Barcelona les empreses multiservei gestionaven com a mínim a 27.326 llocs de treball, el doble de la plantilla de l’automobilística Seat, que tenia llavors 13.400 operaris.
