Cristina Faciaben, responsable de l’àrea sociolaboral de CCOO,destaca, en una primera valoració, una dada que potser no queda prou subratllada: “l’últim any 64.600 persones han perdut a Catalunya el subidi o les prestacions”.
El mes de febrer de 2015 es va tancar amb 335.311 persones aturades a Catalunya que rebien algun tipus de prestació per atur, explica la dirigent sindical. De tota aquesta gent, el 45,63% percebia una prestació contributiva, el 44,85% rebia un subsidi per atur i un 9,53% la Renda Activa d’Inserció (RAI). Només 679 persones han percebut el nou Programa d’activació de l’ocupació.
En comparació al mes de febrer de 2014, cal destacar la reducció del nombre de beneficiaris de prestació contributiva, 44.512 prestacions menys (-24,54%) i de persones beneficiàries del subsidi, 21.159 (-12,34%), mentre que incrementen en 1.072 les que perceben la Renda Activa d’Inserció en un 1,43%.
Faciaben crida l’atenció respecte a aspectes que no es destaquen. Un és la temporalitat. A Catalunya els resultats de l’atur registrat tenen a veure amb esdeveniments puntuals com ha estat, en aquest cas el Mobile World Congress (MWC), celebrat a Barcelona i que «pel que tinc entès ha suposat uns 12.000 contractes». Però és que la Setmana Santa no ha estat comptabilitzada, per la qual cosa repercutirà el mes vinent, «cosa que donarà una idea enganyosa de la realitat», diu Faciaben.
Davant la situació descrita, CCOO vol destacar la insuficient solidesa del nostre mercat de treball que es demostra per l’excessiva temporalitat dels contractes registrats i per l’estacionalitat de l’ocupació.
El sindicat reitera la necessitat d’una Prestació d’Ingressos Mínims de caràcter estatal que hauria de complementar-se a Catalunya amb la Renda Garantida de Ciutadania com a resposta al creixent nombre de persones a l’atur i desprotegides.
Reclama finalment “l’activació econòmica com a únic instrument per a la generació d’ocupació i l’aposta per polítiques d’ocupació per a millorar les oportunitats de treball de les persones en atur, en aquest sentit, exigeix que el nou model de formació per l’ocupació garanteixi una major qualitat de la formació per a les persones treballadores.
