El passat 9 de novembre va entrar en vigor la reforma del Reglament d’estrangeria que va comportar unes molt significatives i molt esperades millores en relació amb la situació dels menors sols tutelats i dels joves extutelats que venia a resoldre la situació de precarietat legal i de vulnerabilitat conseqüència dels requisits que establia el marc legal d’estrangeria.
Però, al mateix temps, aquesta reforma va introduir canvis en els procediments de presentació de les sol·licituds d’estrangeria i en les renovacions i modificacions de les autoritzacions que representa una mercantilització de la feina d’assessorament i tramitació en matèria d’estrangeria, ja que no té en compte la bretxa digital que afecta moltes persones estrangeres i dificulta el treball d’assessorament gratuït de moltes entitats socials sense afany de lucre.
Així, segons s’estableix el Reglament d’Estrangeria (d’acord amb la modificació introduïda pel Reial decret 903/2021, de 19 de octubre), s’elimina la possibilitat de presentar les sol·licituds per mitjà del registre electrònic (REC) o per Correus (ORVE) o per qualsevol altre registre públic presencial.
En concret, a partir d’ara, es prioritza la presentació, amb certificat digital per mitjà de la plataforma Mercurio, de les sol·licituds de targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió; de l’autorització de residència por circumstàncies excepcionals; de reagrupament familiar, i de l’autorització de residència per a menors, fills de residents legals. Això mateix passa en el cas de les renovacions o modificacions, que també només tenen l’opció de presentació amb certificat digital o de manera presencial per part de la persona interessada.
A aquesta plataforma hi pot accedir, de manera individual, la persona interessada o en el cas de menors, el representant legal, sempre que disposin de certificat digital, Però també hi poden accedir els membres d’alguns col·lectius que han subscrit un conveni amb l’Administració General de l’Estat (actualment gestors administratius, graduats socials i advocats).
Cal tenir en compte que l’accés del certificat digital a l’Estat espanyol està restringit a les persones que disposen d’autorització de residència, i que, encara que a Catalunya és possible tramitar el certificat IDCAt només amb el passaport, aquesta opció no es reconeguda per la plataforma Mercurio per a la tramitació de les autoritzacions inicials per circumstàncies excepcionals i les de familiar de comunitari i, per tant, les persones sense autorització administrativa estan excloses de poder tramitar personalment els seus procediments.
Si no és possible l’accés per la plataforma, també es preveu poder fer la presentació personalment amb cita prèvia, la petició de la qual es farà per correu electrònic. Un cop rebut el correu, se’ls assignarà la cita, moment en què hauran d’aportar la documentació imprescindible per a la presentació de la sol·licitud.
Per tant, d’una banda hi ha les dificultats de les persones que no poden obtenir certificat digital o no tenen els habilitats necessàries per obtenir-lo i fer-lo servir, que no tenen altra opció de cercar algú que els faci el tràmit o fer-ho presencialment.
En aquesta segona opció, també hi ha dificultats per accedir a la cita, o d’obtenir, si estan treballant, el permís dels seus ocupadors per poder anar-hi, a més del desplaçament en funció del seu lloc de residència. També estan més subjectes a possibles errors en la preparació i presentació de la documentació i l’endarreriment en la tramitació del seus expedients per la sobrecàrrega de feina del personal de l’Oficina d’Estrangeria que haurà de revisar i digitalitzar la documentació presentada.
Des del sindicat CCOO consideren que és sorprenent que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions no tingui en compte les dificultats que poden afectar moltes persones en la seva relació digital amb l’administració i deixi en mans dels col·lectius professionals amb conveni la concreció dels drets de les persones estrangeres per mitjà dels procediments administratius previstos en el Reglament d’estrangeria, deixant a banda les entitats socials que realitzen la seva tasca d’assessorament en matèria d’estrangeria de manera gratuïta atenent les persones més vulnerables, com és el cas del nostre Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers.
A més, des del sindicat també afegeixen que no poden acceptar que se’ls exclogui de la nostra condició de representants legítims dels interessos dels treballadors i treballadores estrangers (tal com es recull en l’article 7 de la Constitució espanyola i com ha estat ratificat per la sentència del Tribunal Suprem, de 6 d’abril del 2004, sobre la legalitat de l’acord d’aprovació del contingent per a 2002) i que es deixi exclusivament en mans de col·legis professionals una matèria tan sensible com ara els procediments de regularització administrativa, especialment en relació amb els procediments d’arrelament social i laboral.
