L’evolució de les ocupacions de la població assalariada catalana mostra una davallada de les ocupacions corresponents a persones tècniques i professionals, científiques i intel·lectuals. Per contra, es nota amb claredat un increment de les ocupacions com directors i gerents i assalariats amb ocupacions amb poc valor afegit com les corresponents al sector turístic, segons s’indica en l’estudi: «Mapa de l’ocupació i l’atur a Catalunya 2.014» elaborat per la secretaria socioeconòmica de CCOO de Catalunya.
Si es comparen les dades corresponents al període entre el darrer trimestre de 2013 i del 2014 es veu, per exemple, que el nombre de tècnics i professionals científics i intel·lectuals ha passat de 458.334 a 441.755, amb una disminució en nombres absoluts de 16.579 persones, equivalents en percentatge a una caiguda del 3,6%. L’apartat de directors i gerents ha tingut en el mateix any un increment espectacular. Ha passat de 67.422 persones a 81.491 persones, amb un augment de 14.069 nous ocupats en aquesta categoria, que en percentatge suposen un increment del 20,9%.
En la presentació de l’estudi abans esmentat, Cristina Faciaben, secretaria de l’àrea socioeconòmica de CCOO, mostrava la seva preocupació pel biaix que es podia llegir en les dades. «És preocupant que es perdi ocupació entre tècnics i professionals científics i intel·lectuals, atès que mostra l’escassa aposta de la nostra economia per la recerca, la innovació i la investigació».
Si es mira de forma quantitativa el major increment de població assalariada durant l’any passat es va donar a Catalunya en un àmbit molt heterogeni com és el persona de serveis de restauració, personal, protecció i venedors, que va acumular 23.430 nous ocupats, cosa que suposa un increment del 4,6%. Igual que en el cas anterior, la conclusió que la sindicalista n’extreu no és gaire galdosa. Considera que aquest tipus de feines tenen una molt baixa aportació de valor afegit, depenen de factors exògens i tenen una alta dependència d’aspectes de difícil control, com el clima o l’existència de competència en països amb una indústria turística també de sol i platja.
Estudiant els guanys i les pèrdues que es dedueixen de l’anàlisi de les dades de l’estudi del sindicat es veuen també altres aspectes cridaners, tot i que en menor proporció. Així, es destaca que en 2014 es va perdre una proporció important de persones assalariades que eren qualificades en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer. El descens d’aquest col·lectiu és de 3.417 persones, equivalent a un preocupant 16,9%. També es veu que pràcticament no han augmentat les ocupacions corresponents a artesans i treballadors qualificats en les indústries manufactureres i la construcció. De nou, doncs, es mostra que el model productiu imperant a Catalunya és aliè a la millora de la qualitat en el treball i el valor afegit.
En la conclusió d’aquest apartat es constata que l’increment de la població assalariada assolit en aquest darrer any es concentra majoritàriament en ocupacions de mitjà i fins i tot escàs valor afegit com són les persones empleades comptables i administratives i els serveis de restauració.
